Política

Quan les llistes electorals dels partits d’esquerra encara estaven integrades per dirigents de la classe treballadora, el comunista Juan Ramos havia destacat com a sindicalista de CCOO i dirigent del PSUC, del PCC i del PCPE

Els fets són tossuts i cada cop que es presenta un conflicte important es confirmen: l’actual Regne d’Espanya té un profund contingut antidemocràtic i són les mateixes institucions de l’Estat les que posen en qüestió les bases de l’actual règim. No poden entendre’s d’altra manera les decisions de la Junta Electoral Central

Perú, Xile, Bolívia, Argentina…en tots aquests casos l’aparell judicial va ser un actor decisiu, de vegades per a reprimir els reclams populars als carrers, de vegades per a disciplinar dirigents socials percebuts com a enemics. Irònicament, l’exercici dels drets humans ve amb el perill de la presó. D’aquí la pregunta: per què és la justícia actualment un indret perillós per als drets?

Intentar fer polítiques d’esquerra sense assegurar el dret a l’habitatge o l’eradicació de la figura del treballador pobre és com encarregar l’organització d’una festa infantil a Herodes i confirar en que tot acabi bé. No és forassenyat pensar que amb pals i desnonaments contra els Drets Humans es provoqui l’extensió del “feixisme social”

La Europa social tras la guerra mundial y hasta la llegada de Reagan y Thatcher es hija de las luchas antifascistas. Los avances sociales son hijos de las luchas de sindicatos y partidos de izquierdas, siendo las élites económicas y monopolios los que cedieron en derechos sociales antes de verse sobrepasados democráticamente por procesos revolucionarios