Fins ara, les entitats han actuat des de la resignació, “l’anar fent”, el conformisme, “el millor això que res”, acceptant sovint ser les darreres en la llista de prioritats. Potser ha arribat l’hora de dir prou i reivindicar un tracte digne, com fan els altres col·lectius vinculats als serveis públics i a l’estat de benestar.
