Treball

La proposta d’un increment del 22% del salari mínim, que ja ha desfermat el rebuig patronal, ha de ser una oportunitat per afavorir en veritat la negociació col·lectiva per 2019 i una revaloració en tots els salaris més baixos fixats en els convenis de empresa

L’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) sobrepassa l’acord al qual havien arribat els sindicats majoritaris i la patronal CEOE que comptava també amb el vistiplau del govern conservador del PP, presidit per Mariano Rajoy. Aquell pacte implicava que el salari mínim s’apujaria fins a 850 euros l’any 2020, sempre que hi hagués de manera paral·lela un increment del Producte Interior Brut (PIB)

Amb dades de l’EPA per al 2017, un 7’52% dels treballadors autònoms havien treballat per a un únic client (o per a cap) en el darrer any, cosa que suposava uns 225.00 treballadors per compte propi.

Aquestes empreses han trobat una manera d’obtenir beneficis estenent una gran xarxa de relacions mercantils als àmbits quotidians i aprofitant-se de les necessitats de les treballadores més precàries, a les que neguen qualsevol dret laboral. A més la idealització de la persona com un producte en sí mateix que es pot vendre mitjançant diferents aplicacions a diferents hores del dia, forma part de l’intent de les elits neoliberals d’acabar amb la dimensió col·lectiva de la vida