Barcelona

Ens volen ensinistrats, assentint i en massa cap a una llista de preceptes perfectes per a tornar-nos ximples. Per això ara som una societat d’analfabets funcionals. Hi ha obligatorietat, sí, però no serveis perquè volen els llibres de text i la tasca docent com un altre sector més del seu camp de batalla, quelcom que l’esquerra no vol o no pot entendre

El barri més ric de Barcelona, Pedralbes, té una renda set vegades superior al més pobre, Ciutat Meridiana. Entre un i l’altre, 73 barris de Barcelona. Presentem les seves dades en un infogràfic. El resultat és el mirall de la desigualtat, d’ingressos, d’atur, d’immigració, d’estudis. Un retrat de com són avui les grans ciutats en el món occidental

Tota la resta ingressa en el vast horitzó de l’opinió col·lectiva, apassionant i apassionada en la faceta de descriure amb parayles aquest intrús entre la psicodèlia i una genialitat que la mentalitat del país és incapaç de subratllar a l’escapar-se dels seus paràmetres conformistes

L’autor del CLIP és Raimon Duran Reynals. Abans d’investigar la seva trajectòria veia l’obra que ens concerneix com un exemple característic d’una època, però ara, amb més dades no surto de la meva estupor en haver comprovat el seu caràcter conclusiu, la seva funció testamentaria en una singladura en sintetitzar-la no només des de l’arquitectònic, sinó des de l’estranya capacitat de tenir gairebé el do de la omnipresencia i ser invisible.

Perdre’s en aquest peculiar paisatge urbà és caminar per moderns edificis entre naus que parlen del passat industrial: algunes abandonades, altres rehabilitades; enormes xemeneies integrades com a elements arquitectònics decoratius… I enmig d’aquesta jungla, sobre les teulades de menor altura, de sobte… una caixa!

En la lluita per conquerir l’Ajuntament de Barcelona estan en joc l’hegemonia de l’independentisme, el llegat de Pasqual Maragall i el ‘factor Manuel Valls’. Les forces polítiques es reforcen i treuen les seves millors cartes, sabedors de la importància de les eleccions municipals a la capital de Catalunya. Què podem esperar?

Les causes de la gentrificació són complexes i depassen els límits de la política municipal, però això no eximeix els ajuntaments de fer tot el que estigui a les seves mans per garantir el dret a l’habitatge als seus veïns i veïnes.  En aquest sentit, els moviments socials havien fet fins ara un balanç agredolç de la gestió municipal en matèria d’habitatge de l’actual govern