Les causes de la gentrificació són complexes i depassen els límits de la política municipal, però això no eximeix els ajuntaments de fer tot el que estigui a les seves mans per garantir el dret a l’habitatge als seus veïns i veïnes. En aquest sentit, els moviments socials havien fet fins ara un balanç agredolç de la gestió municipal en matèria d’habitatge de l’actual govern
Barcelona
La màgia d’aquestes indagacions són els forats sense tapar, com si tot i quadrar essències d’existències anònimes, fóssim incapaços d’entendre-les en la seva totalitat per l’absència de dades secundàries i, per tant, determinants
Hoy en día contemplar la mariposa exige dedicación al paseante, quien debe acudir al lugar, alzar la vista, sortear los árboles y fijar la mirada con esfuerzo. De este modo desdeñamos el patrimonio mientras cumplimos con eso de ‘la pela es la pela’
Avui en dia contemplar la papallona exigeix dedicació al passejant, qui ha d’anar al lloc, alçar la vista, sortejar els arbres i fixar la mirada amb esforç. D’aquesta manera menyspreem el petit patrimoni mentre complim amb ‘la pela és la pela’
Después de los ataques terroristas se detectó un repunte de casos de rechazo a la comunidad musulmana però, se redujo drásticamente en septiembre. Cataluña es una de las comunidades autónomas donde históricamente se han producido más incidentes islamófobos, pero los datos muestran que no han aumentado después de los atentados, a pesar de ser más visibles y mediáticos
Després dels atacs terroristes es va detectar un repunt de casos de rebuig a la comunitat musulmana però que es va reduir dràsticament al setembre. Catalunya és una de les comunitats autònomes on històricament s’han produït més incidents islamòfobs, però les dades mostren que no han augmentat, tot i ser més visibles i mediàtics
El paper de l’escola és ensenyar allò que ens uneix, i no el que ens separa. No tenim certeses per combatre el mal, que és propi de la condició humana, però sí que sabem que des de l’escola podem combatre emocions i actituds que no tenen res de democràtiques
Fa quasi un any, un grup de joves catalans arabomusulmans de Ripoll van ser captats en un procés de radicalització, convertint-se en terroristes gihadistes, assassinant 16 persones i ferint-ne més d’un centenar a Barcelona i a Cambrils. Entrevistem al professor, politòleg i sociòleg expert en radicalismes Xavier Torrens. “Tots els joves gihadistes de Ripoll van seguir el patró del procés de radicalització, que no són persones malaltes mentals sinó nois normals, persones corrents i bona gent que, després d’un procés de radicalització, es fa fanàtica”, assegura Torrens.
Hace casi un año, un grupo de jóvenes catalanes árabo-musulmanes de Ripoll fueron captados en un proceso de radicalización, convirtiéndose en terroristas yihadistas, asesinando 16 personas e hiriendo a más de un centenar en Barcelona y Cambrils. Entrevistamos al profesor, politólogo y sociólogo experto en radicalismos Xavier Torrens. “Todos los jóvenes yihadistas de Ripoll siguieron el patrón del proceso de radicalización, no son personas enfermas mentales sino chicos normales, personas corrientes y buena gente que, tras un proceso de radicalización, se hace fanática”, asegura Torrens
Fins a 130 ferits de l’atemptat a Barcelona i Cambrils van passar pels centres sanitaris i molts més van rebre d’una manera o altra assistència. La resposta dels professionals sanitaris va ser d’una entrega inmediata. Parlem un any després amb la Cap d’Urgències de l’Hospital del Mar, Isabel Cirera, sobre com va viure el seu equip la jornada i quina valoració en fan un any més tard
