La pujada de l’independentisme i la caiguda de la dreta són alguns dels titulars que ha deixat la repetició electoral a Catalunya. D’una banda, la suma dels partits independentistes (ERC, JxCat i la CUP) ha creuat per primera vegada la frontera del 40% dels vots emesos en unes eleccions generals, tot i que no ha arribat als percentatges de les darreres europees ni catalanes. De l’altra, la suma dels partits de dretes (PP, Cs i Vox) ha perdut gairebé un de cada deu vots catalans respecte al 28 d’abril.
Els partits independentistes han aconseguit guanyar un escó tot i haver incrementat només en un 1% els vots que van obtenir a les eleccions de l’abril passat. Això es deu, en part, a reculada del PSC i dels Comuns – que han perdut un 17% i un 11% dels vots respectivament – i a l’entrada de la CUP – que ha aconseguit transformar la majoria dels seus vots en escons, cosa que no va fer el Front Republicà –.
La gran diferència entre els dos comicis, però, ha estat el repartiment de vots entre els tres partits, molt més pronunciat al novembre que en les eleccions de l’abril. Esquerra Republicana continua sent la primera força, sí, però a menys distància de Junts per Catalunya. Si a l’abril ERC va acumular gairebé dos terços dels vots independentistes, a la repetició electoral n’ha obtingut poc més de la meitat. JxCat ha vist una petita millora que s’ha materialitzat en la forma d’un escó més i la CUP ha obtingut més del doble dels vots que va recollir el Front Republicà el 28A.
Aquesta divisió també es pot veure a escala municipal. El 28 d’abril, Esquerra va ser la primera força independentista a 840 dels 947 municipis catalans, Junts ho va ser en 107 i el Front Republicà no ho va aconseguir enlloc. Aquesta vegada, en canvi, ERC ha quedat en primera posició a 701 municipis, JxCat en 241 i la CUP ho ha aconseguit en 5 localitats (La Vilella Alta, Viladamat, Farrera, Lluçà i Palau de Santa Eulàlia).
En el gràfic superior es pot veure de manera visual aquesta divisió. Els punts que s’ancoren cap als vèrtexs i els costats del triangle són aquells municipis on el vot es va decantar més cap a un o dos partits independentistes. En el gràfic del 28A es veu un posicionament clar del vot cap a ERC. Els punts que es distribueixen més cap al centre del triangle, en canvi, són aquells municipis on el vot independentista no es decanta clarament cap a cap dels tres partits, sinó que es reparteix de manera més equilibrada. Això ha passat amb major mesura en les eleccions d’aquest 10N.
A la dreta el gran damnificat, sens dubte, ha estat Ciutadans. A Catalunya ha perdut més de la meitat dels vots en poc més de sis mesos, cosa que els ha fet passar de 5 a 2 diputats. El seu retrocés ha fet que, encara que el PP i Vox hagin augmentat un escó respectivament, la suma de les tres dretes n’hagi perdut un. «El trio de Colón» té ara 6 dels 48 escons que s’escullen a Catalunya, a l’abril n’eren 7.
A escala local, fa sis mesos Ciutadans va ser la primera força de la dreta en 783 municipis catalans. Aquest diumenge, només ho ha aconseguit en 76. Per la seva banda, Vox havia estat el primer partit de dretes en 15 municipis el 28A, mentre que el 10N ho ha estat en 301 localitats. Finalment, el PP va guanyar als seus rivals del bloc de dretes en 149 municipis catalans a l’abril i ara ha augmentat fins a aconseguir-ne 570, sent així el guanyador entre les dretes.
El canvi de rumb de la dreta a Catalunya, però, és una mica menys marcat que a Espanya, on el PP recupera la majoria de municipis on havia guanyat Ciutadans a l’abril, com han analitzat a El Confidencial. A nivell estatal, a més, Vox ha aconseguit ser la dreta majoritària en 526 pobles, mentre que a l’abril ho era en 142; i Ciutadans és la primera força de la dreta només en cinc ciutats quan el 28A ho havia sigut en 395.
La metodologia d’aquesta anàlisi es troba en aquest repositori de GitHub.
