Dret a ser violada per diners? No, gràcies

Qui sóc jo per dir-li a una dona que netegi banys per 600€ en comptes de prostituïr-se?

Aquesta pregunta la sentim sovint com a suposat argument definitiu contra la reivindicació feminista que planteja la necessitat d’abolir la prostitució. És una pregunta que sembla tenir una resposta òbvia i inapel·lable: que facin el que vulguin, ficar-nos-hi és una intromissió inacceptable i un judici moral contrari a la llibertat. Però és una pregunta tramposa.

Qui planteja aquesta pregunta sembla obviar el fet que el 96% de les persones en situació de prostitució són dones, i que la pràctica totalitat dels demandants són homes. Aquestes xifres no són casuals, sinó que reflecteixen una profunda desigualtat masclista incompatible amb pensar que “no hi ha res a fer”, si es té una mínima preocupació per la justícia social i la igualtat. 

No hi ha cap home abocat a ser carn de canó pel sistema prostitucional. Tampoc la majoria de les dones, no és una simple qüestió d’atzar. Més del 90% de les dones prostituïdes a Europa són dones joves, immigrants i pobres. A banda de situacions de vulnerabilitat econòmica i social, un altíssim percentatge d’elles han estat víctimes d’abusos sexuals de nenes o adolescents. Emocionalment, això provoca una tolerància alienant a la violència sexual i trastorns desadaptatius que sovint les porten a buscar una repetició de l’experiència traumàtica en un intent de dominar-la. 

Aquest procés és profundament destructiu. Els danys físics i psicològics de la prostitució en les seves víctimes són severs. Les dones suporten els dolors físics derivats de les múltiples penetracions diàries i la violència dels puters (‘consumidors’ de prostitució) amb drogues i alcohol, que les deixen atrapades en un estat de dependència i inacció. Les supervivents pateixen estrès posttraumàtic, depressió i ideacions suïcides, i un dany irreversible en la seva integritat sexual que els dificulta construir posteriorment relacions afectivosexuals sanes. No ens consta que les treballadores de la neteja tinguin aquests problemes. 

La pregunta que inicia aquest article la solen fer persones que no dirien mai “qui sóc jo per dir-li a algú que no treballi per menys del salari mínim?”. En aquest cas, els sembla més que evident que la protecció dels drets comença per limitar què pot ser comprat i què no. Si es tracta de dones, però, pretenen que ens empassem que vendre o llogar el cos per parts és compatible amb l’expansió dels drets de les persones. 

Mercantilitzar les relacions sexuals és el contrari de protegir els drets sexuals de les dones. Que en una relació sexual prevalgui la voluntat del que paga i no el desig recíproc és incompatible amb una sexualitat lliure i sense violència. Qui mostra una preocupació hipòcrita per la cultura de la violació des d’una posició favorable a legalitzar la prostitució en el fons està plantejant una divisió classista i racista entre les dones que han de satisfer les demandes dels clients i les que tenen dret al “només sí és sí”.

Tampoc plantegen la pregunta: “qui sóc jo per dir-li a una dona maltractada que no visqui amb el seu maltractador?” La qüestió no és què fan les dones, sinó què no han de fer els homes. Que les víctimes de violència masclista segueixin amb els seus maltractadors no fa menys criminal allò que ells fan amb elles. L’abolició de la prostitució no qüestiona les decisions de les dones, sinó que envia un missatge inequívoc als homes: les dones no estem a la seva disposició.

Davant d’això, hi ha qui argumenta que hi hauria més violacions si no existís la prostitució. Això no és cert. En primer lloc, perquè la prostitució és violenta, i legalitzar la violència no la fa desaparèixer. Arreu on s’ha legalitzat la prostitució ha augmentat el tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. A més, la prostitució deshumanitza totes les dones. La realitat és que els demandants de prostitució són homes masclistes que veuen les dones com a trossos de carn per al seu consum, i que pensen que la nostra voluntat sexual és irrellevant. 

Legalitzar la prostitució és legitimar el masclisme. Per això, el feminisme defensa l’abolició d’un sistema organitzat de violència i explotació de les dones. I si hi ha homes que no poden estar-se de violar, potser el que convindria és tancar-los fins que es demostri que no són un perill per a les dones. Per què això escandalitza i les propostes de regular la violació d’alguns partits que es diuen d’esquerres, no? Dret a ser violades per diners? No, gràcies.