Aquest és un article original publicat a L’Independent de Badalona.
La recent polèmica que ha viscut Badalona es podria considerar fruit d’un fet puntual —el desallotjament d’una instal·lació pública ocupada— o bé entendre’s com una baula més d’una cadena. En tot cas, l’Ajuntament del PP és protagonista del que ha passat. Si es revisen les actuacions d’aquesta força política, podem valorar si ens trobem davant d’una simple escalfada de l’alcalde Albiol o si, al darrere, hi ha una estratègia.
Si es consulta l’arxiu de L’Independent, hi ha notícies que potser van passar desapercebudes i que ara s’entenen millor. Vegem-ho. L’any 2023, Albiol va prendre possessió del seu càrrec com a alcalde de Badalona. Cent tres dies més tard, el 28 de setembre de 2023, aquesta publicació desvelava que l’Ajuntament rebutjava acollir-se a les ajudes del programa ACOL per subvencionar feina a catorze persones en situació administrativa irregular, algunes d’elles subsaharianes, segons denunciava Càritas.
Segons la Generalitat, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) subvenciona contractes de treball de dotze mesos de durada a jornada completa. Així mateix, i de manera opcional, també es financen hores d’acompanyament per a les entitats que les sol·licitin. Aquestes hores serveixen per donar suport, orientar i guiar les persones contractades durant l’execució del programa, facilitant-ne l’adaptació al lloc de treball i el reforç competencial. Per tant, aquestes ajudes no suposaven cap despesa per a l’Ajuntament de Badalona.
Regularitzar a partir del treball
En el moment de publicar-se la notícia, i durant tres anys, Càritas de Barcelona havia regularitzat més de vuitanta persones a través del projecte ACOL. Tot plegat, sense cap cost per als ajuntaments.
En aquell cas, el govern municipal de Badalona va confirmar a Badalona Comunicació que el rebuig a acollir-se a les ajudes ACOL s’explicava perquè “creiem que fomentar plans d’ocupació per a persones immigrades en situació administrativa irregular pot provocar un efecte crida”.
L’anterior equip de govern havia anunciat, l’abril de 2022, la contractació de dotze persones acollint-se al programa ACOL. De les dotze, cinc procedien de la nau industrial del carrer del Progrés, desallotjada l’any anterior. La resta malvivia en altres naus o en habitatges sense garanties de salubritat.
Vistos els antecedents, es podria deduir fàcilment que el tancament de Can Bofí Vell, el rebuig a les ajudes per a la millora professional dels nouvinguts i el fet de no atendre els requisits de la jutgessa que va aprovar el desnonament del B9 formen part d’una política concreta. Una política que coincideix a rebutjar els més pobres entre els pobres, amb excuses diferents segons el moment. De res van servir les sol·licituds de la síndica de greuges de Catalunya ni del síndic de la ciutadania de Badalona. En aquest assumpte, sembla haver-hi una tossudesa inamovible per part de l’equip d’Albiol.


