Adquirir coneixements a través d’un videojoc

Aprendre medicina mitjançant un videojoc pot semblar estrany. Però en matèries denses i complexes, com pot ser l’oxigenoteràpia, el joc es pot convertir en una molt bona eina per aconseguir que els estudiants adquireixin els coneixements necessaris sobre una determinada temàtica. Així ho demostren els primers resultats obtinguts en la iniciativa impulsada pel Servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar, per part d’alumnes de quart curs de l’assignatura de Patologia Toràcica Integrada, centrada en la Patologia Respiratòria i Cardiovascular, del grau de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra.

En aquest cas, la formació sobre oxigenoteràpia crònica s’ha dut a terme a través d’un Serious Game –així s’anomenen els jocs dissenyats amb una finalitat formativa, més que no pas per a l’entreteniment– durant tres setmanes, encara que els estudiants els poden acabar en menys temps. L’oxigenoteràpia és un tractament mèdic que consisteix a subministrar oxigen a través de diferents mètodes per augmentar la quantitat d’oxigen a la sang i en els teixits del cos d’aquelles persones que pateixen una patologia que requereix el tractament amb oxigen en el seu dia a dia.

Segons el doctor Diego Rodríguez, cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar i professor associat del departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF, “es va triar l’oxigenoteràpia perquè és un tema complex que inclou diversos aspectes de l’ús de l’oxigen i de com afrontar-ho per part del pacient. També vam escollir aquest tema perquè és dens d’explicar en una classe teòrica i el joc el fa més atractiu i entretingut, i fa que l’aprenentatge perduri durant més temps”. L’assignatura es basa principalment en “com els pacients respiratoris utilitzen l’oxigen com a part del tractament. A través del joc –explica Rodríguez– l’alumnat aprèn quines són les indicacions i les complicacions que hi pot haver, quin tipus d’equips hi ha, què passa quan el pacient se’n va de viatge amb avió, etc.”.

El Serious game representa un 10% del total de l’assignatura i té diferents etapes. Les primeres són les més senzilles, i és aquí on s’adquireixen coneixements molt bàsics sobre l’oxigen: les diferents maneres de fer-lo servir, les complicacions que pot presentar, etc. A mesura que es progressa en el joc, el contingut es va acostant als problemes quotidians i, al final del joc, s’ha de resoldre un cas complex. Segons Diego Rodríguez, “aquesta eina et permet avaluar, perquè t’informa del temps que l’alumne ha dedicat a la matèria, de quantes vegades s’ha connectat, quantes preguntes ha contestat bé i quantes malament, quins errors ha comès, etc.”.

En aquesta primera experiència amb el Serious Game –molt probablement la primera en aprenentatge sobre l’oxigen– “els seixanta alumnes del curs l’han superat en unes dues hores com a màxim i l’han realitzat en unes tres setmanes; pel que fa al nombre de connexions, és d’unes tres o quatre d’entre vint i trenta minuts per alumne”, conclou Rodríguez.

Els Serious Games, també coneguts com a “jocs formatius”, són especialment eficaços per a l’aprenentatge d’habilitats concretes. Després dels bons resultats obtinguts amb aquesta aplicació –que es pot instal·lar tant a l’ordinador com al telèfon mòbil– pionera a la Universitat Pompeu Fabra i poc freqüent en els estudis de Medicina, el doctor Diego Rodríguez apunta que “hem obert un camí i, segurament, hi haurà altres matèries pesades d’explicar que es podran impartir a través d’aquesta eina”.