Movember 2025: conscienciació sobre la salut masculina i el càncer de pròstata

Les estadístiques diuen que un de cada cinc homes patirà càncer de pròstata. A partir de l’edat de 45 anys, aquells que presentin factors de risc, com són antecedents familiars d’aquest tipus de càncer, haurien de fer-se les proves de detecció precoç.

En el càncer de pròstata, les cèl·lules de la pròstata creixen de forma descontrolada consolidant un tumor en aquesta glàndula, la pròstata, que forma part de l’aparell reproductor masculí. És el tipus de càncer més freqüent en els homes, però sol ser tractable i té un alt índex de supervivència. Una gran majoria de casos tenen un bon pronòstic.

Millorar la qualitat de vida, fent exercici físic, enfortint la musculatura del sòl pelvià, i cuidant l’alimentació, reduint el consum d’alcohol i tabac, ajuden a prevenir aquesta malaltia, que és el càncer més diagnosticat en homes a Espanya. Ho va ser l’any passat i ho serà aquest 2025. Els nous casos d’aquest any, segons l’estimació feta per la Red Española de Registros de Cáncer (REDECAN) arribaran als 32.188. El seguiran el càncer de còlon i recte, amb 26.224 nous diagnòstics, el de pulmó, amb 23.442 casos nous i el de la bufeta urinària, que en registrarà 18.281.

Segons explica l’uròleg de la Fundació Puigvert, especialista en càncer de pròstata, Francesco Sanguedolce, “malgrat que aquest és un càncer que no sempre mata, és el més freqüent i es preveu que la seva incidència creixi. A Anglaterra ha sobrepassat ja les xifres d’incidència del càncer de mama i el mateix està passant a Espanya”.

Tot i que portar un estil de vida saludable, com apunta el Dr. Sanguedolce, pot ajudar a reduir la incidència no només del càncer de pròstata, sinó de tota mena de càncer, com també de malalties com la diabetis o les patologies cardiovasculars, el diagnòstic precoç és l’única forma de prevenir la major part d’aquestes afeccions, entre elles, el càncer de pròstata. Per això ja existeix el cribratge per al càncer de mama, el de coll uterí i el colorectal.

Quant al cribratge de pròstata, “actualment ja existeixen estudis que defineixen com muntar un cribratge a nivell europeu”, explica l’especialista de la Fundació Puigvert. Es faria establint diversos nivells de triatge que implicarien la població diana, a la qual se li fa una analítica de sang per a detectar-hi una proteïna anomenada antígen prostàtic específic o PSA, que es filtra al torrent sanguini en petites quantitats. Aquesta prova s’acompanyaria d’una ressonància magnètica per a poder identificar la població de més risc que necessiti una biòpsia.

Aquest cribratge no s’està fent en l’àmbit estatal, però a Catalunya hi ha una prova pilot en marxa que comanda la Fundació Althaia que està fent aquesta detecció precoç en 5.000 homes que tenen entre cinquanta i seixanta-nou anys. Són veïns de Manresa i de Sant Salvador de Guardiola que voluntàriament han acceptat la proposta del seu centre de salut de referència per a participar en l’estudi. Aquest programa pilot, les analítiques del qual ja es varen començar a fer el passat mes de setembre, forma part del projecte europeu PRAISE-U –PRostate cancer Awareness and Initiative for Screening in the European Union–, que té per objectiu estudiar la viabilitat d’un programa de cribratge del càncer de pròstata a la Unió Europea que permeti reduir la mortalitat causada per aquest tipus de tumor i, a la vegada, evitar el sobrediagnòstic i el sobretractament. Hi participen vint-i-cinc institucions de dotze països.

A Europa, cada any són diagnosticats de càncer de pròstata aproximadament 450.000 homes. Tal com expliquen des de la Fundació Althaia, “un diagnòstic amb retard pot provocar índexs més elevats de la malaltia amb metàstasi, etapa que s’associa a una major mortalitat i a un impacte negatiu i prolongat en la qualitat de vida dels homes que la pateixen. I s’ha demostrat que els resultats organitzats i repetits del cribratge, en etapes inicials, permeten una detecció precoç i, d’aquesta manera, reduir els efectes negatius i la mortalitat per càncer de pròstata”. Això és el que vol corroborar amb evidència científica el projecte PRAISE-U.

Fundació Puigvert, centre de referència

A la Unitat d’Urologia Oncològica de la Fundació Puigvert es fan cada any unes 200 prostatectomies, la cirurgia per a extirpar parcialment o totalment la glàndula prostàtica. Aquest centre barceloní és l’únic hospital espanyol acreditat com a centre d’excel·lència europeu en càncer de pròstata (EPCCE, per les seves sigles en anglès) en el marc del Pla Europeu de Lluita contra el Càncer. A més, la Fundació Puigvert és pionera en l’ús de tècniques mínimament invasives, com la laparoscòpia, la cirurgia robòtica i el tractament focal.

Dimarts 11 de novembre, a partir de les 16.30 h, al recinte modernista de Sant Pau, especialistes en càncer de pròstata de la Fundació Puigvert, però també pacients tractats per aquesta malaltia, exposaran com es tracta i com es viu aquest càncer. Serà una trobada de lliure accés a tothom, on els qui treballen cada dia amb aquesta patologia parlaran de quines eines fan servir per a tractar-la i com afecta en la vida de qui la pateix. Per això també hi intervindran els mateixos pacients. “Parlem del càncer de pròstata” és com es presenta aquesta tarda adreçada a pacients, famílies i a qualsevol persona interessada a conèixer els avenços en prevenció, diagnòstic i tractament, així com els recursos per afrontar l’impacte físic i emocional de la malaltia.

La jornada al Sant Pau comptarà amb la participació de professionals de diverses especialitats —Urologia, Oncologia, Infermeria, Nutrició i Psicologia Clínica— que compartiran coneixements i experiències sobre l’abordatge integral d’aquesta malaltia. Hi seran també representants de l’Associació de Pacients ANCAP, que dona visibilitat i suport als pacients de càncer de pròstata i les seves famílies. La tarda del dia 11 de novembre aproparà al públic diferents experiències reals.

Amb aquesta tarda divulgativa, la Fundació Puigvert referma el seu compromís amb la informació, la sensibilització i el suport a les persones afectades per càncer de pròstata i a les seves famílies, promovent un diàleg obert entre pacients i professionals de la salut. Encara que l’assistència és gratuïta i oberta a tots els públics, cal inscriure-s’hi prèviament, a través del telèfon o l’adreça de correu electrònic que figura en la web de la fundació: www.fundacio-puigvert.es.

L’acte al recinte modernista de Sant Pau aprofita el marc temporal d’aquest mes de novembre, que és quan pren protagonisme el moviment Movember, una iniciativa que es duu a terme a més d’una vintena de països. Consisteix a intensificar cada any durant els trenta dies de novembre la informació sobre aquesta i altres malalties que afecten els homes. L’objectiu és conscienciar la població sobre la malaltia i el seu impacte humà i social.

Origen del moviment Movember

Movember és la contracció de dues paraules en anglès: Moustache (bigoti) i November (novembre) i és el nom d’un moviment que cerca conscienciar sobre el càncer de pròstata, per tal d’augmentar-ne la detecció precoç. La idea va sorgir l’any 2003 en un bar d’Austràlia, en la conversa entre dos amics, Travis Garone i Luke Slattery. Parlaven de les modes que van i venen i, comentant la desaparició del bigoti, es van proposar com a fita convèncer trenta amics perquè se’l deixessin créixer. I, de l’un a l’altre, que anés passant la juguesca i tots junts així fer que el bigoti tornés a ser una imatge habitual en els rostres dels homes. Però, a més, li van voler donar un sentit més enllà de l’estètic i del propòsit de fer tornar el bigoti. I ho van aconseguir. Inspirant-se en l’acció de la mare d’un d’ells que recollia fons per a lluitar contra el càncer de mama, ajudant a augmentar els recursos per a la investigació i conscienciant la població sobre l’abast d’aquesta patologia, els dos joves australians varen fer del càncer de pròstata la causa principal d’aquella aposta sobre el retorn del bigoti. Després, Movember va esdevenir el mateix paraigua per al càncer de testicles, la salut mental dels homes i la prevenció del suïcidi. Al mateix temps que donen a conèixer aquestes malalties, recapten fons per a la seva investigació.