A Catalunya, la població estrangera representa el 13,7% dels seus habitants. Tot i així, aquest col·lectiu pateix el 54% de les identificacions policials. Aquestes actuacions per part dels diversos cossos policials -Mossos d’Esquadra i policies locals- es consideren identificacions per perfil ètnic,
és a dir, aturar una persona només per la seva aparença i la seva condició racialitzada. Aquestes identificacions, segons la campanya Pareu de Parar-me, no només són il·legals segons l’ordenament jurídic, sinó que també tenen un fort component discriminatori que duu a “un trencament social”, segons ha apuntat Mònica López, portaveu de SOS Racisme, una de les entitats que formen la campanya.
“Les identificacions per perfil ètnic són part del racisme institucional que assenyala certes persones com a sospitoses, menys persones i amb menys drets, pel simple fet d’estar racialitzades”, ha afegit. I és que no es tracta només de la condició de migrada de la persona aturada, perquè “hem de començar a assumir que la població espanyola i catalana no és blanca”. Així, asseguren des de la campanya que no es pot mesurar el grau de racisme, perquè les dades públiques sobre les identificacions no determinen l’ètnia de les persones aturades, només la nacionalitat i “hi ha persones no blanques aturades però que, en ser espanyoles, no figuren en aquestes dades. Així que la situació és més greu”.
Segons ha aclarit López, “no estem aquí per denunciar que la policia no fa bé la seva feina, sinó instar a les institucions a que adoptin mesures”. Entre aquestes recomanacions destaca la instauració d’un informe a omplir pels agents abans de realitzar una identificació en el que hagi d’explicar els motius de la mateixa i es pugui donar un comprovant a la persona identificada per a fer seguiment.
I és que les identificacions per perfil ètnic no acostumen a ser casos aïllats. Segons l’informe presentat per la campanya Pareu de Parar-me, el 89% de les persones racialitzades que afirmen haver estat identificades assumeixen haver estat aturades més de 15 vegades en un any. Aquestes dades s’han aconseguit a través d’una investigació i recollida de dades que van des de novembre del 2017 fins desembre de 2018. Amb una enquesta resposta per 83 persones, entrevistes qualitatives fetes a 30 persones i una observació de camp a Ciutat Vella i el Pou de la Figuera (Barcelona).
Estereotips ètnics desmentits
“És molt difícil fer identificacions ètniques correctament, tot i això, les intervencions policial responen a criteris ètnics”, ha explicat Kaire Ba Dejuan, coordinadora de la campanya. Els grups ètnics en els que han dividit la investigació són els de persones magrebines o àrabs, negres, llatinoamericanes o amb fisonomia aborigen, del sud-est asiàtic o persones gitanes. Les nacionalitats més identificades són la marroquina, la romanesa, l’equatoriana, la dominicana i la colombiana amb ràtios de desproporcionalitat respecte la població espanyola superiors al 16% en tots els casos.
Una de les nacionalitats que ofereixen dades més interessants és la romanesa. Per cada espanyol s’aturen 39 persones romaneses. “Podem pensar que és perquè tothom té al cap que són persones que acostumen a delinquir”, ha apuntat López en referència a un estereotip extès sobre la població romanesa. Però les dades desmenteixen aquesta creença; i és que aquesta nacionalitat compta amb la taxa d’encert més baixa: només el 14% de persones aturades acaben havent comés, efectivament, algun delicte o falta.
“Els cossos policials catalans no tenen com a competència principal fer tasques de control migratori [depèn de la Policia Nacional] tot i així, les dades donen a pensar això”, ha destacat López. I és que els motius pels quals es para a la població espanyola responen a robatoris amb força o discussions. Pel que fa als estrangers, responen a controls de policia de pas i dispositius de seguretat ciutadana lligats a la Llei Mordassa. “Són motius molt més discrecionals que el robatori amb força”, ha apuntat Ba Dejuan.
Dades públiques incompletes
Segons han denunciat les representants de la campanya Pareu de Parar-me, aconseguir les dades dels cossos policials ha estat extremadament complicat. Els Mossos d’Esquadra, cos del que es destil·len les dades presentades a l’informe, ha presentat informes incomplets. I pel que fa al cos més opac ha estat la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va rebutjar la petició d’entrega de dades sobre identificacions policials adduint que “les tenien manuscrites”.
Tot i passar per una mediació amb el cos policial barceloní, des de SOS Racisme adjudiquen la negativa a “una clara negativa a compartir les dades. Cal una modificació de conducta per part dels cossos policials”, ha afegit. I és que el 70% dels enquestats asseguren que no se’ls va comunicar el motiu de la parada -”quan l’Article 16.2 de la Llei de Protecció Ciutadana així ho estableix”, ha recordat Ba Dejuan. Així mateix el 22% afirma haver patit violència policial verbal i física, també el 22% denuncia violència només verbal i el 7% violència física.
Una situació que discrimina i invisibilitza la població gitana
“La discriminació racial i ètnica se centra en col·lectius determinats: els gitanos tenim 10 possibilitats més de ser identificats que els blancs”, ha apuntat Pedro Vargas Heredia, assessor jurídic de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). Ha ressaltat que els gitanos pateixen, a més d’una discriminació per perfil ètnic, una invisibilització en aquests tipus d’investigacions, ja que són espanyols i per tant, no apareixen a les estadístiques quan es parla de racisme. “Els gitanos encara som els qui patim més identificacions ètniques i atacs flagrants i injustificats”, ha dit Vargas.
A més, la població gitana no denuncia, “per desconfiança degut a una persecució històrica i per una falta d’afecte de la societat espanyola”. Segons enquestes fetes a la població el 2010, el 17% d’espanyols creuen que els gitanos són lladres; l’11% els veu com a drogadictes i el 10% com a males persones. “No ens treiem la discriminació de la màniga”, ha finalitzat Vargas.
Catalunya Plural, 2024 
