La sisena sessió del judici del Procés ha començat amb la declaració del exconseller d’Empresa, acusat de malversació i en llibertat provisional. Vila va dimitir el matí del 27 d’octubre, dia en què es va declarar la independència i hores abans que Puigdemont s’exiliés. Vila ha decidit acceptar les preguntes de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i de les defenses però no de VOX, com la resta dels seus companys.
La declaració de Vila serà la que més es descarrili de la línia general del discurs dels acusats, a l’ésser l’únic que va dimitir i que ha declarat públicament estar en clar desacord amb la línia política unilateral que va demostrar el govern de la Generalitat els dies abans de l’aplicació del 155. Vila, que era partidari de convocar eleccions, en lloc d’aplicar la Declaració Unilateral d’Independència, ha adjudicat la celebració del referèndum a la crisi de govern de l’estiu de 2016, en la qual entitats socials i partits polítics pressionaven a la Generalitat “per a prendre decisions nítidament unilaterals”, ha apuntat Vila.
Visiblement més relaxat que la resta de líders polítics acusats, Vila ha assegurat que el referèndum havia de ser una estratègia per a aprovar “algun tipus de consulta per als més de dos milions de catalans que creuen que el consens constitucional s’ha trencat. Per a buscar diàleg o per a, legítimament, defensar un desig independentista. Volíem tibar la corda, però no trencar-la”, ha afirmat. En relació a això, després de veure la tensió política que ha derivat en el judici contra el Procés, Vila afirma, en mirar enrere, que “ja no puc qualificar més de referèndum” aquella jornada de l’1 d’Octubre.
I és que per a Santi Vila, l’independentisme com a idea política era “una eina instrumental per a pressionar i treure a aquell president del govern del seu immobilisme”, ha dit, en referència al llavors president Mariano Rajoy. “Encara que tenia vies de diàleg sempre obertes, no vam saber pressionar com haguéssim degut”, ha reconegut. Afegeix que l’objectiu de bona part del moviment independentista, que defineix com “no sectari”, era exercir de palanca per a afermar els consensos per a la reforma constitucional.
El ex-conseller ha admès haver estat en interlocucions amb alts dirigents del PSOE i del govern del PP per a evitar el “col·lapse” que va suposar l’aplicació de la declaració unilateral d’independència (DUI). “Ens vam comprometre a evitar la suspensió de l’autonomia que el govern ens advertia” i ha afirmat haver “treballat amb un gran compromís” per a la convocatòria d’eleccions, que hauria evitat —en principi— l’aplicació de l’article 155. “Tots podríem haver estat més responsables”, ha dit, també en referència a la jornada de l’1 d’Octubre.
Sobre el referèndum, ha afirmat que “serà una ferida que ens acompanyarà sempre: no hauríem d’haver vist aquestes càrregues policials ni a àvies tirades pel sòl. Sincerament, érem uns quants els que mai pensem que realment arribaria a celebrar-se el 1-O”, ha dit, concloent així les preguntes formulades per la Fiscalia.
En el torn de l’Advocacia de l’Estat, Vila s’ha mostrat crític amb l’actuació policial “desproporcionada” de les primeres hores del referèndum. “El que va passar aquell dia va acabar sent el mal menor, tenint en compte les tristes hores que vivim aquell dia. Si no hagués estat per això, no hagués anat tanta gent a votar”, ha afirmat. Així mateix, sumant-se a la versió dels quals van ser els seus companys de govern, ha reiterat que, una vegada convocat el referèndum, aquest va ser organitzat per la població, no per la Generalitat.
“La situació que vivíem a Catalunya des de 2010 havia de passar sí o sí per poder votar. Hi havia més de dos milions de ciutadans que tenien una demanda cívica, reiterada i persistent que era d’obligació política saber canalitzar. Però no vam saber”, ha afirmat.
Pel que fa a les preguntes realitzades per les defenses, a qüestions formulades pel seu advocat ha assegurat que en el si del govern mai es va discutir sobre l’organització o finançament del referèndum després de rebre les comunicacions del Tribunal Constitucional. Així mateix, afirma que “intentem prendre decisions que no tinguessin repercussions judicials, al final amb el sentiment que els que fallem vam ser nosaltres, perquè no vam ser capaços d’apaivagar els ànims al nostre voltant”.
Tornant a la seva dimissió, Vila ha afirmat que Carles Puigdemont li va requerir diverses vegades que no dimitís. El exconseller ha assegurat que confia a restablir la seva relació amb Puigdemont així com amb la seva família. També ha reconegut, a afirmar que espera que la situació torni a la normalitat, que guarda “molt bones relacions d’amistat amb càrrecs del govern del PP”.
Catalunya Plural, 2024 
