La “Catalunya sencera” ve a prendre-li el lloc al concepte emprat per ERC (però de llarga tradició històrica en diferents formacions polítiques) de què Catalunya és “Un sol poble”. Però què significa, això de la “Catalunya sencera”? Quines intencions polítiques persegueix, i, sobretot, per què és un concepte més adient que el de “sol poble”?
Un concepte – marca no és exactament un eslògan electoral, tot i que pot ser utilitzat ocasionalment com a tal. És una idea que, més enllà d’ubicar uns principis que tendeixen a ser abstractes, té la intenció d’habilitar l’estratègia discursiva d’una formació política. El concepte – marca és el recipient, però cal omplir-lo de contingut.
Tot i que ERC, de la mà de Junqueras, ha hegemonitzat en els darrers anys la idea que Catalunya és “un sol poble”, la història d’aquest concepte s’ha de remuntar a la dècada dels anys seixanta de la mà de Josep Benet i el catalanisme d’esquerres. Serà el PSUC la primera força política que l’empri, i posteriorment tindrà un paper essencial en la Diada de l’any 1977, que portarà com a lema “Més que mai un sol poble”.
El concepte o idea que afirma que “Catalunya és un sol poble”, en el context de la transició del franquisme cap a la democràcia representativa, s’interpretava de la mà de les demandes de la societat catalana – Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia -. Així, “ser un sol poble” es vinculava llavors amb la necessitat de la societat catalana de recuperar una cultura i unes institucions que havien estat furtades. Catalunya no era un sol poble, però volia ser-ho.
La reapropiació d’aquest marc en l’era del Procés partia des del punt de vista contrari: es concep que Catalunya ja és un sol poble, per la qual cosa no hi ha la possibilitat d’omplir-lo de contingut, més enllà de reforçar-ne el sentiment d’identitat. I això ve de la mà d’algunes complicacions. Com conviuen els diferents pobles, tradicions, cultures i ètnies que habiten el país en la idea de ser un sol poble? Quin poble és aquest? Què passa si un no se sent identificat amb els valors definits pel catalanisme hegemònic en aquesta idea de ser un sol poble? Mal portat, el concepte de ser un sol poble obre la porta a concepcions monolítiques i totalitzant de la identitat catalana. I ERC se n’ha adonat.
La idea de la “Catalunya sencera” és que no és tal. Catalunya no està sencera, no és sencera, perquè si ho fos ja no caldria fer res més. Es pot dir, per tant, que la Catalunya sencera és l’aspiració del que podem nomenar la “Catalunya incompleta”, moment zero de la història de Catalunya.
Que estigui buida o plena, però, no és el rellevant. El fi de tot discurs polític no ha de ser un altre que el de presentar un projecte de polítiques públiques que alterin les realitats materials de la gent.
Una Catalunya que aspira a ser sencera ha de ser una Catalunya valenta en la lluita contra la desigualtat, en la construcció d’habitatges socials, en revertir les privatitzacions en sanitat i en l’enfortiment de l’escola pública catalana. Catalunya no té l’autonomia que l’independentisme voldria, però té un conjunt de competències exclusives en matèria fiscal (impost de successions i donacions, impost de patrimoni, impost sobre els habitatges buits, etc.) que han estat ignorats del debat públic en els últims anys.
Ara que ERC ja ha trobat l’envàs que li ha de permetre omplir de propostes polítiques el debat públic, se’ls hi ha d’exigir que trenquin amb el model de gestió (neo)liberal convergent que ha llastat Catalunya durant tant de temps. Que ho puguin fer mentre governen amb els seus hereus… això sí que és una tasca difícil.
Catalunya Plural, 2024 
