Arrenca fort el judici de la causa especial 20907/2017. La defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva ha defensat la nul·litat de la principal prova que determina el judici, per ser el fruit d’una investigació extraprocessal i secreta sobre un “projecte polític”, el referèndum de l’1 d’octubre. I, per la seva banda, els advocats de Jordi Turull, Jordi Sánchez i Josep Rull han denunciat que, a dia d’avui, no tenen accés a totes les proves admeses i han reclamat la suspensió del judici fins que els donin accés.
“La totalitat de la prova ve de la causa mare, la del [Jutjat] d’Instrucció 13 de Barcelona sobre l’independentisme català, i aquesta prova és nul·la”, ha afirmat avui Andreu van den Eynde, advocat de Junqueras -exvicepresident de la Generalitat de Catalunya i exconseller d’Economia i Hisenda- i Romeva -exconseller d’Afers Exteriors-, en la primera jornada del judici contra l’organització del referèndum sobre la independència de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017. “Aquesta prova és nul·la d’arrel perquè no justifica el seu objecte, el jutjat no explica què està investigant “, ha defensat.
El judici de la causa especial 20907/2017 ha començat a les 10.15h. Una hora i mitja abans havia arribat a l’edifici del Tribunal Suprem el furgó amb els acusats a la presó provisional, portats des dels calabossos de l’Audiència Nacional.
El Suprem jutja dotze persones de la societat civil, Govern i Parlament català -Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila i Carme Forcadell-. La majoria d’ells a la presó provisional des de l’octubre o novembre de 2017, acusats de rebel·lió -per la Fiscalia-, sedició -per l’Advocacia de l’Estat- i malversació de cabals públics -en els casos de Borràs, Mundó i Vila-. S’enfronten a peticions de penes que van dels set als 25 anys de presó.
Navega sobre la imatge per a veure quins són els càrrecs que pesen sobre els líders independentistes i quines són les penes que demanen la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat | Sandra Vicente
Solidaritat i amenaces
Des de les 09:30, els responsables de premsa del Tribunal Suprem intentaven situar els centenars de periodistes acreditats per cobrir el judici entre la biblioteca i la sala d’actes. A fora, continuaven les concentracions tant de l’extrema dreta, que abans del judici intentava arribar a l’edifici portant banderes d’Espanya i cridant amenaces contra els acusats, com en suport als acusats i pel dret a decidir dels catalans.
Van den Eynde ha estat el primer dels lletrats a exposar les qüestions prèvies a la celebració del judici. El lletrat ha enumerat les vulneracions sofertes pels acusats, des de la instrucció, el seu tancament a la presó provisional o les proves admeses o rebutjades en el judici. “Hi ha una admissió condicionada sobre els fets i una inadmissió generalitzada sobre la regularitat i transparència i il·licitud de la investigació”, ha afirmat Van den Eynde, que ha reivindicat una pericial que analitzés el dret internacional aplicat a la causa.
L’advocat ha advertit que la denegació és una cosa que el Tribunal Europeu de Drets Humans té en compte a l’hora de decidir si un procés judicial ha respectat els drets dels processats. Una de les proves assenyalades per Van den Eynde és una que encara està sota secret i que té a veure amb un agent de policia infiltrat a Twitter. Altres de les proves denegades són en relació al procés de selecció pel que el Jutjat d’Instrucció número 23 de Barcelona va assumir la investigació de l’1-O. També sobre la identitat d’un testimoni protegit en la causa, identitat que també segueix sota secret. “Encara no coneixem el testimoni protegit, així que no podem proposar contraprova, és una cosa que s’ha de solucionar abans que comenci el judici”, reclama.
En relació a la presència d’observadors internacionals, rebutjada pel Tribunal Suprem, Van den Eynde ha apuntat que és una figura autoritzada pel Tribunal d’Estrasburg.
Després de la seva primera exposició, l’advocat ha enumerat les vulneracions de drets sofertes pels acusat en una causa que ha afirmat que atempta “contra la dissidència política” i que està basada en l’anomenat “dret penal de l’enemic”.
Aquesta interpretació del dret penal contra els acusats per motius polítics i ideològics, s’explica per una sèrie de vulneracions que van des de la llibertat ideològica – “ens ho intentaran vendre com un judici d’estafa, però serà difícil”, assenyala Van den Eynde, que apunta que fa anys que l’Estat espanyol va ratificar la Carta de Drets Civils i Polítics que contempla el dret de autodeterminació-, la llibertat d’expressió – l’advocat explica que en la causa es criminalitzen articles, crits, càntics i concerts- , el dret de protesta – “el tribunal hauria esporgar la causa; si us plau, no posi les cassolades ni els crits ni els avions de paper perquè ofèn; el 20 de setembre va ser una protesta i així ho deia la pròpia policia”-, el dret de reunió i manifestació, els drets polítics i inclús la vulneració del dret a la llibertat de creences, ja que no es va permetre Junqueras assistir a missa a la presó de Soto del Real.
“El codi samurai afirma que cal jugar net en la lluita, hi ha codis fins i tot a la guerra”, explicava l’advocat, que ha citat també el discurs de l’obertura de l’any judicial al Tribunal Europeu de Drets Humans, en la qual el el seu president, Guido Raimondi, afirmava que “la democràcia està en risc” i que la major amenaça que patia era el tractament que s’estava fent a l’oposició política, a la qual es tracta com a “enemic del poble”.
Després Van den Eynde, li ha tocat el torn a Javier Melero, advocat de Joaquim Forn, que ha reclamat la fi de la presó provisional dels acusats, i Jordi Pina, advocat de Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, que també ha denunciat la vulneració del dret a la tutela efectiva i a un judici imparcial dels acusats. Melero ha apuntat la falta de parcialitat del jutge instructor al Jutjat número 13 de Barcelona, així com de diversos dels magistrats de la sala del Tribunal Suprem. “Almenys de quatre de vostès”, ha especificat dirigint-se als magistrats que jutgen la causa. L’advocat ha recordat que aquests quatre magistrats formaven part de la sala que va admetre a tràmit la causa interposada pel fiscal general de l’Estat.
Pina ha reclamat la suspensió del judici, denunciant que els advocats de les defenses, a dia d’avui, dia del començament del judici, no ha tingut accés encara a totes les proves admeses pel Tribunal Suprem.
L’advocat també ha enumerat totes les proves que la sala no ha admès, demanant que reconsideri la seva inclusió en la causa. Una d’elles un pendrive amb imatges de la jornada de referèndum que complementarien els atestats policials d’aquest dia pel que fa a la violència a Catalunya. “Vull pensar que és un oblit del tribunal no col·locar-la entre les pertinents ni entre les impertinents, que estarien motivades”, apunta.
Altres de les actuacions rebutjades són requerir un informe a la Guàrdia Civil sobre qui li va ordenar elaborar l’atestat sobre l’1 d’octubre que ha servit de base per a enviar a presó provisional als acusats, la interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona per el qual desestima la petició de Vox d’ampliar la causa a Artur Mas i Neus Nogueras, documentació sobre el jutge instructor i el coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que va riure a Twitter dels acusats, segons va publicar Públic – “al tribunal hauria interessat en la imparcialitat de les persones que han decidit que els acusats estiguin a la presó”, subratlla pinars, articles de premsa sobre l’actitud pacífica dels actes a Catalunya, informes del Defensor del Poble sobre l’1 d’octubre o fins i tot la petició al rei Felip VI perquè declari en la vista ja que el seu discurs del 3 d’octubre s’ha presentat com a prova per part de l’acusació. També la de Carles Puigdemont i la de Jaume Estany, responsable del servei d’Emergències, sobre l’informe que elabora pel que fa a la situació de violència en els dies 20 de setembre i 1 d’octubre.
Ana Bernaola, també advocada de Turull, Sánchez i Rull, ha reiterat la reclamació de suspensió del judici fins que les defenses tinguin accés a totes les proves, cosa que porten reclamant des de la instrucció i que s’ha excusat en problemes tècnics en el núvol virtual que s’havia utilitzat per donar accés a les informacions, problemes que ha dia d’avui encara no s’han resolt i dels que les acusacions no s’han queixat. Bernaola ha recordat també que el proper 19 de febrer està prevista la vista que decidirà sobre una de les qüestions pendents de resolució presentades pels acusats.
Bernaola ha subratllat que la sala ha rebutjat tota la prova documental que han presentat i que el judici s’assenta sobre atestats policials ordenats pel Ministeri Fiscal i que resumeixen la investigació de la Guàrdia Civil, incorporats a la causa que segueix el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. I, no obstant, no s’han admès les actuacions dutes a terme pel mateix jutjat per la mateixa causa que “puguin ser prova de descàrrec”.
Després del descans per al dinar, ha continuat amb les qüestions prèvies Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart. Cuixart, president d’Òmnium Cultural, va ser, al costat de Jordi Sánchez -president de l’Assemblea Nacional Catalana, també una organització civil-, el primer a entrar en presó preventiva, el 16 d’octubre de 2017. I, segons ha posat en relleu Salellas , sota càrrecs relacionats amb l’exercici del dret de reunió i manifestació. Salellas ha demanat que la sala filtri els escrits de l’acusació presentats per la Fiscalia, l’advocat general de l’Estat i Vox que vulneren els drets fonamentals de Cuixart.
En els escrits d’acusació s’apunta la web d’Òmnium com a fonamental per aconseguir l’adhesió de figures internacionals com Noam Chomsky a la demanda d’un referèndum. “Això pot ser un fet delictiu?”, Pregunta Salellas. També la participació en protestes davant el tancament de 200 pàgines web pro independentista. Salellas ha recordat al tribunal la recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en la qual condemna a Espanya per la violació del dret de llibertat d’expressió d’Enric Stern i Jaume Roura, que van ser condemnats a 15 mesos de presó per cremar una imatge dels reis. “La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox diuen que van usar la mobilització popular com a instrument de pressió”, adverteix Salellas, que recorda que el dret de reunió és un dret fonamental.
En l’escrit també acusen Cuixart d’haver participat en manifestacions al setembre de 2017 i l’1 d’octubre. “50 pàgines de l’escrit de Fiscalia només parlen d’actes de manifestació pacífica”, assenyala l’advocat. Així i tot, la Fiscalia i l’Advocacia General de l’Estat reclamen per l’un i l’altre penes de 8 o 17 anys de presó per delictes de sedició o rebel·lió respectivament -i Vox 62 anys-.
L’advocat també ha reclamat que l’advocat general de l’Estat, que s’ha presentat en la causa com a defensor de la Hisenda Pública, retiri la seva acusació contra Cuixart, contra el qual no recau cap acusació de malversació de cabals públics.
A diferència dels lletrats que l’han precedit, Salellas no ha demanat la suspensió del judici fins que se’ls ha donat accés a tota la prova admesa, però sí, per a esmenar aquesta irregularitat, que es reservi als advocats de defensa el poder sol·licitar noves proves unes vegada que en el judici es presentin totes les fins ara admeses, o, si no, demanar la nul·litat d’algunes d’aquestes proves contra els acusats a les que encara no han tingut accés.
També ha subratllat la denegació massiva de les proves que ha demanat incloure en la causa: fins a 20 dels testimonis proposats, entre ells el del Síndic de Greuges, màxima autoritat en drets humans a Catalunya, a més de proves pericials quant anàlisi dels tuits del seu defensat, dels vídeos de la Generalitat o dels aportats per les acusacions. Les pericials propostes per l’acusació per analitzar aquests mateixos temes sí que han estat admeses pel Tribunal Suprem.
Salellas ha apuntat també que, mentre en l’escrit d’acusació de fiscalia, s’han enumerat tots els casos d’agents de policia lesionats durant el seu exercici en la jornada de l’1 d’octubre, sobre els ferits entre la ciutadania només es diu que van ser nombrosos i que les xifres estan magnificades. “La Fiscalia és segurament l’única que disposa d’aquestes dades, l’actitud mínima seria citar-los perquè també siguin consignats com fets provats”, més encara quan, com recorda Salellas, l’ONU va demanar a Espanya una investigació profunda sobre aquests.
“El procés penal està accelerat i està ple de vicis i defectes processals perquè s’ha fet servir per frenar el procés polític d’autodeterminació”, ha abundat Salellas, que assenyala com una de les diligències irregulars el registre de l’edifici sencer del Govern català, quan el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona només havia ordenat el de quatre despatxos. “Aquest judici no ha de començar, almenys en la forma en què està formulat”, conclou.
Per la seva banda, Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, ha demanat també la compareixença de Carles Puigdemont i Marta Rovira. També ha assenyalat que la resta de la Mesa del Parlament van ser jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on s’enfronten a penes de multa per desobediència, mentre a Forcadell, pels mateixos fets -assegura l’advocada ja que les resolucions de la Mesa del Parlament s’aproven pel vot de la majoria- la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat demanen penes de 17 o 10 anys per delictes de sedició o rebel·lió respectivament.
L’advocada també ha denunciat no haver tingut accés a bona part de les proves incloses en la causa i ha recordat que Espanya està subjecta a la directiva 2012/13, sobre el dret a la informació en processos penals. Sobre el dret de rebel·lió, ha recordat també que el 1995 se li va incloure la necessitat que es comet amb violència perquè fos contemplat com a delicte. “El 9N no va ser tan diferent i tant aquest tribunal com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el van tipificar com a delicte de desobediència a fins a 22 resolucions, l’última emesa l’11 d’octubre de 2017”, recorda Arderiu.
Catalunya Plural, 2024 
