Junqueras: “Votar no és un delicte, no està en el Codi Penal”

“Aquesta situació ha de tenir una solució política, votada pels ciutadans, i aquesta ha de ser respectada per buscar el millor marc de convivència”, ha afirmat aquest matí l’exvicepresident català, Oriol Junqueras, a preguntes del seu advocat en el judici a l’Procés que se celebra al Tribunal Suprem.

Junqueras s’ha negat a respondre a les preguntes de Fiscalia, que l’acusa d’un delicte de rebel·lió pel qual li demana 25 anys de presó. L’Advocacia de l’Estat, per la seva banda, demana per a ell 12 anys de presó per un delicte de sedició i l’acusació popular exercida per Vox fins a 74 anys de presó per rebel·lió, pertinença a organització criminal i malversació de cabals públics.

“Impulsem el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que apel·lava a un 80% de la societat catalana que deia reiteradament que li agradaria que hi hagués una solució política a aquesta situació”, ha explicat l’exvicepresident català i president d’ERC, que ha destacat que “jo estimo Espanya i estimo a les gents d’Espanya, ho he dit moltes vegades perquè és veritat”.

Junqueras ha insistit en la legitimitat del referèndum assenyalant que les urnes “acostumen a ser una solució, encara que no siguin l’únic instrument de solució” i que la Llei catalana 10/2014 sobre consultes populars tenia com a objectiu concoer la voluntat dels ciutadans.

“Votar no és un delicte perquè no està en el Codi Penal, el legislador ho va treure del Codi Penal explícitament”, ha apuntat Junqueras durant la seva intervenció. “Impedir votar sí és un delicte”, ha reafirmat. “On està escrit que treballar per la independència de Catalunya sigui delicte? No és enlloc”, continua subratllant que” res del que hem fet és un delicte”.

Junqueras ha recordat que el Parlament de Catalunya s’ha pronunciat en moltes ocasions sobre el dret d’autodeterminació, des de 1989, afirmant que el poble català no pot renunciar a aquest dret. També ha afirmat que aquest dret està reconegut per la legislació internacional i ha recordat que la comissió d’estudi aprovada al Parlament català sobre l’autodeterminació, que tenia un caràcter acadèmic, va ser aprovada fins i tot pels parlamentaris del Partit Popular.

Després excusar-se per la intensitat de la seva declaració – “si poso passió en les meves intervencions és perquè porto un any sense poder parlar”, ha afirmat-, Junqueras ha narrat com va sorgir la idea del referèndum:” Hi va haver un debat pressupostari que va acabar amb els Pressupostos tombats. Ho explico amb un somriure tot i que jo defensava els pressupostos. La majoria no els va sustentar, i, fruit de la pèrdua, hi havia una possibilitat que era la moció de confiança i aquesta moció va ser acompanyada de la proposta del referèndum. Va tenir un ampli suport no només en la majoria parlamentària de 2015, sinó més enllà. El Pacte per dret a decidir, en què participava gent de totes les tradicions polítiques, va tenir un ampli suport, molt més que de la majoria parlamentària”.

“No es van destinar fons públics pel Referéndum”

Després d’un breu recés, la intervenció de Junqueras s’ha centrat en la part financera del referéndum. El president d’ERC ha apuntat que hi havia un estret control per part d’Hisenda, setmanalment des de juliol de 2017 i, tot i que la llei de pressupostos 4/2017 incluía una partida para processos electorals, no se’n va fer ús. “No es van destinar fons públics pel referéndum”, ha afirmat i ha fet referència també a que inclús el llavors ministre d’Economia i Hisenda Cristóbal Montoro ha despentit que hi hagués despesa per a les arques públiques.

Junqueras també ha fet referència a la violència policial que va tenir lloc el dia del referéndum, quan la Policía Nacional va usar bales de goma, l’ús de les quals està prohibit a Catalunya. “L’objectiu de la violència que es va exercir sobre els votants era per a generar un ambient de crispació al que ningú no va respondre”, ha afirmat el president d’ERC explicant que tots els ciutadans podien votar, per la qual cosa no tenia sentit tancar alguns d’ells.

La tercera jornada del judici al Procés ha començat amb la resposta per part del magistrat president de la sala del Tribunal Suprem que jutja el Procés, Manuel Marchena, a les qüestions prèvies presentades a la primera jornada del judici pels advocats de les defenses. Entre aquestes qüestions prèvies, la petició que declarés Carles Puigdemont a través de teleconferència -que ha estat rebutjada-, que els acusats puguin testificar en català -acceptada-, la posada en llibertat provisional dels presos -rechazada-, la incorporació de proves prèviament rebutjades o no acceptades explícitament consistents en imatges de la jornada l’1 d’octubre -acceptades- i els parts mèdics dels policies lesionats, que abans no s’havien acceptat incorporar a la causa -acceptat.

Marchena també ha rebutjat expulsar Vox com a acusació popular, encara que obliga el partit d’extrema dreta a modificar el seu escrit d’acusació, encara que sense que es tregui de pla l’acusació de pertinença a organització criminal. Encara que veu en aquesta acusació “problemes de suport fàctic”, assenyala que ja es rebutjaran aquests càrrecs en la sentència. El magistrat també ha rebutjat que es presenti com a prova pericial una anàlisi del compte de Twitter de Daniel Baena, el coronel de la Guàrdia Civil encarregat de la investigació sobre l’independentisme català, tot i que s’ha revelat com aquest insultava en aquesta xarxa social a les mateixes persones a les que estava investigant.