El vuitè dia de judici a l’Procés ha donat entrada a les declaracions dels primers testimonis, tots ells alts càrrecs a l’Executiu de Mariano Rajoy o a Catalunya. Abans que comencessin a desfilar per la sala els testimonis, el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat anar una advertència: “No es reconeix la figura del testimoni opinant, evitem valoracions i debats”.
Joan Tardà: “Ni la unitat d’Espanya ni la independència de Catalunya valen una mínima violència”
El primer testimoni ha estat Joan Tardà, proposat per l’acusació i la defensa de Jordi Cuixart. L’advocat de Vox ha començat l’interrogatori preguntant per tuits … I Tardà ha dit que respondrà en català a les preguntes de Vox. Marchena no ho ha permès i ha reprès la paraula en català afirmant que “aquest judici està basat en la venjança”. Marchena l’ha tornat a parar per dir-li que “no està vostè autoritzat a fer valoracions polítiques malgrat la seva condició de diputat”, després del que li ha canviat el cognom per Sardà.
“En el que vostè coneix, va ser el referèndum de l’1 d’octubre la” … El magistrat Marchena interromp l’advocat de Vox assenyalant-li que no pot demanar al testimoni que valori comportaments aliens. “En el que vostè coneix, els acusats …”. Marchena el torna a interrompre: “No existeix el testimoni opinant”.
L’Advocacia de l’Estat, Rosa Maria Seoane, ha estat la següent a preguntar a Tardà:
-Coneix vostè al senyor Yové? -Pregunta en referència a Josep Maria Jové, secretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat-.
-¿Yové? … Aj, Jové.
-Sí, és clar, un gran professional.
L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha estat el següent a preguntar al diputat d’ERC sobre la manifestació davant del Departament d’Economia, marcant Tardà el caràcter pacífic. “Tinc la impressió que el que vaig viure va ser molt espontani i carregat de molta responsabilitat, tot i que no dic que no hi hagués indignació”. “Les meves paraules que només podem guanyar si ho fem a la catalana [en referència a pacíficament] van ser aplaudides”, afegeix. “Ni la unitat d’Espanya ni la independència de Catalunya valen una mínima violència”, van ser, segons ha relatat, una altra de les frases que es van dir aquell dia.
Artur Mas: “Volíem una entesa amb l’Estat per garantir la millor manera d’aplicar el resultat electoral”
El següent testimoni ha estat Artur Mas -president de la Generalitat fins a gener de 2016. A preguntes del magistrat sobre la seva situació, Mas ha recordat que està condemnat i inhabilitat per la consulta del 9 de novembre de 2014. I ha començat l’interrogatori de Vox, que ha preguntat sobre un “comitè restringit” relacionat amb el referèndum en el qual hi havia una persona escollida pel llavors president de l’estat espanyol, Mariano Rajoy. “No era gens formal, era una iniciativa meva que li vaig plantejar a Rajoy per tenir persones interposades que ens permetessin mantenir el fil del diàleg”. segons ha descrit, aquest comitè el formaven tres persones que es veien amb una certa regularitat per buscar solucions polítiques a la relació entre Espanya i Catalunya,
-Va arribar a alguna conclusió concreta? -pregunten des Vox.
-No. Bé, que no es va poder arribar a acord, que també és una conclusió.
El fiscal, Javier Zaragoza, ha pres el relleu. Li pregunta sobre com deixar de ser president. “Jo tenia dues opcions: o convocar eleccions o anar-me’n, la decisió va ser meva, vaig marxar perquè vaig voler”. I, després, sobre si va ser la CUP la que va forçar a organitzar el referèndum.
-Va exigir la CUP el referèndum per donar suport a la moció de censura a Puigdemont? -Continua el fiscal-.
-Jo no dic que no, però no va ser l’únic motiu.
Després ha preguntat sobre reunions el 2016 amb el “processat rebel”, en referència a Carles Puigdemont. “Es parlava de la celebració del referèndum?”, Pregunta el fiscal. “És clar que sí”. “Jo sempre vaig escoltar la voluntat d’acordar els termes del referèndum amb el Govern espanyol, oferint pactar la data, preguntes i les qüestions posteriors. Quan algú vol pactar tot això no ho vol fer unilateralment”, assenyala Mas.
Sobre el Llibre Blanc, elaborat sota el seu mandat i en el qual s’analitzaven diferents escenaris davant els resultats de les eleccions catalanes que va donar un 80% de representació a partits que apostaven per la independència, Mas ha afirmat que “la voluntat era un marc d’entesa i acord per identificar el camí més segur per a complir el mandat electoral”, explica Mas, i recorda que llavors tenien el antecedents del que havia passat a Escòcia, que va convocar un referèndum, de manera pactada amb el Govern britànic, el 2014, en què va perdre l’opció independentista.
Soraya Saénz de Santamaría: “No vaig tractar el referèndum amb cap membre del Govern”
La següent a declarar ha estat Soraya Sáenz de Santamaría, exvicepresidenta del Govern fins el maig de 2018. La seva declaració ha estat demanada per Vox. “Jo no vaig tractar del referèndum amb cap membre del Govern de la Generalitat”, afirma Santamaría, que descriu que es va reunir amb Junqueras el 2016. “Li vaig dir que no tenia res a parlar d’això, que en aquest assumpte no hi havia ni diàleg ni capacitat d’entesa”.
Sobre l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, l’exvicepresidenta ha afirmat que és una “qüestió política i constitucional”, i per aplicar-es va tenir en compte “la defensa de la sobirania i unitat nacional”, respectant la “proporcionalitat” per defensar la convivència. “Ens semblava molt oportú que molts dels polítics la van recolzar, especialment PSOE i Ciutadans”, assenyala.
Sobre l’1 d’octubre, l’advocat de Vox pregunta sobre un tuit publicat per Santamaría: “El referèndum no s’ha celebrat”. “Ho manté?”, pregunta. “La Junta Electoral Central va dir que no s’havia produït aquest referèndum”, respon.
-Vostès van creure que la declaració d’independència era merament simbòlica? -ha preguntat el Fiscal.
-No, per això apliquem el 155 -conclou Sáenz de Santamaría-.
Ja al torn de les defenses, l’advocat de Junqueras, Andreu Van den Eynde, li pregunta com va saber dels xocs entre manifestants i agents a la policia. “Per la televisió, tots hem vist les imatges”, respon. “I es va prendre mesures davant les agressions per part de la policia”, segueix Van den Eynde, que es referia a les agressions sofertes pels manifestants, xifrades en prop de mil casos. L’exvicepresidenta ha respost enaltint la professionalitat dels agents. “Va veure a la policia agredint a la ciutadania?”, ha preguntat el lletrat. “No són imatges agradables, però si no s’hagués convocat el referèndum no s’haurien produït”, apunta després d’assenyalar que hi va haver uns 93 policies atesos pels serveis mèdics. “300 menys dels que va dir anteriorment”, apunta l’advocat.
“Algú va informar dels recursos humans necessaris per a avortar el referèndum?”. “No, no sóc competent per a això”. “Com van seguir aquesta jornada?”, “Des de La Moncloa, vam estar tot el dia pendents del que estava succeint allà”, respon rebutjant anomenar referèndum. Sobre la proporcionalitat en l’ús de la força per part de la policia el 2 d’octubre, també ha tirat pilotes fora. “En dispositius policials s’han vist moltes coses, i sempre m’han semblat molt professionals”.
Sobre l’enviament de 6.000 agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, xifra que l’advocat Melero destaca que no apareix en cap document i que Santamaría afirma que era “la xifra de la qual es parlava”, li pregunten sobre si es van enviar per substituir els Mossos d’Esquadra. “En compliment d’aquesta decisió judicial”, es limita a respondre.
-Va prendre en consideració dirigir-se a aquests ciutadans lesionats per membres de les forces de seguretat? -Li ha reguntat l’advocat Pina.
-No -respon Sáenz de Santamaría.
-¿Recorda si hi va haver declaracions disculpant-se per l’actuació policial?
-No.
Mariano Rajoy: “En una situació com l’1-O és normal que hi hagi enfrontaments, sobretot quan hi ha qui els vol”
La sessió de tarda del vuitè dia del judici del Procés comença amb la declaració de Mariano Rajoy, havent-se canviat l’ordre i passant l’expresident per davant de Cristóbal Montoro. “La Llei d’enjudiciament criminal dicta que es pot canviar l’ordre de les testificals”, apunta el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena.
Sobre l’enviament d’agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil, des Vox han preguntat si va ser perquè no creien que els Mossos seguirien el seu mandat. “Aquest contingent forma part d’un elenc enviat perquè es respectés la llei al país”, afirma Rajoy. Ha afirmat que el seu treball, com a president de l’executiu, era estar en totes les “grans decisions polítiques”, per “intentar arribar a un acord perquè l’article 155 es pogués aplicar amb el major consens possible”.
-Era una situació excepcional?
-Sí, com ho demostra el fet que es posés en marxa l’article 155 de la Constitució.
Davant aquestes situacions d’alarma, l’advocat de Vox ha preguntat per què no es va declarar l’estat d’alarma i excepció, al que Rajoy ha respost que “el 155 és una mesura més operativa. Crèiem que no afectava igual a la situació dels ciutadans, va ser una qüestió de respecte pels drets individuals “. “Un president del Govern no pot mirar a un altre costat quan es produeixen situacions d’aquestes característiques”, ha afegit, finalitzant així les preguntes d’Ortega Smith.
El fiscal ha esmentat la carta enviada per Rajoy a la Generalitat, després que el primer fos citat per a discutir els termes del referèndum. “Coneixien de sobres la meva posició” i declara que va convidar a Puigdemont a declarar aquesta qüestió davant les Corts. “Pensi el que pot ocórrer en un país, quan algú intenta trencar el dret que tenen tots els ciutadans de decidir sobre el seu propi país. Espanya és el que volen els espanyols, no només una part d’ells”, ha afirmat.
En referència a la intervenció de Puigdemont el dia 10 d’octubre, que Rajoy ha definit com “una declaració d’independència deliberadament confusa”, l’expresident ha recordat la carta que li va enviar al seu homòleg català en la qual li requeria si “havia declarat la independència o no”. Puigdemont no va contestar a aquest primer requeriment i, davant un segon advertiment, el president català va enviar una carta “en la qual no deia res que tingués a veure amb la possibilitat de suspensió de l’autonomia. Així que vaig haver de prendre la decisió de continuar amb l’aplicació del 155”, ha sentenciat Rajoy.
“Per què s’aplica el 155?”, pregunta el fiscal. “Tothom és conscient que busquem el màxim consens possible, però dialogar amb qui només vol discutir els termes de com es liquida la Constitució espanyola no”.
Arribat el torn del fiscal Cadena, ha mencionat la carta enviada por Rajoy a la Generalitat, després que el primer fos citat per a discutir els termes del Referèndum. “Coneixien de sobres la meva posició” i declara que va convidar Puigdemont a declarar aquesta qüestió davant les Corts. “Pensin què pot ocórrer en un país, quan algú intenta trencar el dret que tenen tots els ciutadans de decidir sobre el seu propi país. Espanya és el que volen els espanyols, no només una part d’ells”, ha afirmat.
“Preveia situacions d’enfrontament o violència l’1 d’octubre?”, pregunta el Fiscal. “L’1 d’octubre s’havia de complir la llei, i es va complir perquè la Junta Electoral Central va dir que no s’havia celebrat el referèndum. I enfrontaments? en una situació com aquesta és normal que es puguin produir, i més quan hi ha qui vol que n’hi hagi”.
Pel que fa a les defenses, ha començat preguntant l’advocat Pina, sobre si “Urkullu va intentar mediar entre el Govern de Catalunya i vostè mateix?”. “Hi ha moltes persones que van voler parlar amb mi, i van parlar. Però no negocio ni el compliment de la llei, ni la Constitució ni la sobirania democràtica. Tots sabien que això no passaria”.
—La meva pregunta era més senzilla. Només he preguntat per un home —ha reiterat l’advocat—. Va atendre vostè al senyor Urkullu?
—Jo atenc tothom personalment—respon Rajoy.
—Personalment? Miri vostè que ell ve demà a declarar i vostè està sota jurament. No el voldria posar en problemes
—A mi ningú em va demandar mediar.
Aquí intervé el magistrat Marchena dient que sí ha sentit Rajoy dir que sí havia atès personalment a Urkullu.
“No hi ha hagut cap mediador. Com ja he assenyalat, totes les posicions estaven clares. Em va parlar molta gent. A alguns els vaig atendre personalment, a uns altres, per telèfon”, matisa Rajoy, davant un nou advertiment d’estar sota jurament. “És molt difícil recordar a qui atenc personalment i a qui no. L’important és que el Govern no ha negociat això”. “Ja ens ho dirà Urkullu”, conclou l’advocat.
Francesc Homs, també advocat de la defensa, ha preguntat a Rajoy si manté que el referèndum no va costar un euro a la Hisenda pública.
—Un sol euro es podria haver escapat del control de l’interventor? —pregunta l’advocat.
—No es pot descartar, però està fora de les meves responsabilitats, caldrà provar-ho.
—Llavors com pot dir que no ha costat un euro a la Hisenda Pública espanyola?
—Si vostè diu que ho he dit, ho hauré dit, però jo no ho recordo.
—Ho va dir el 7 de febrer de 2018, després de tenir les arques catalanes sota control durant alguns mesos
El següent a preguntar ha estat Van den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva, que ha qüestionat l’expresident sobre si recorda alguna situació de violència abans del 20 de setembre. “Els esdeveniments que allí es van produir no són propis d’un país com el nostre. A tots ens van disgustar i molestar”, ha respost Rajoy, només en referència al que va ocórrer el 20 de setembre. “Sap d’un sol acte de violència anterior?”, ha reiterat l’advocat. Davant la resposta negativa de Rajoy, Van den Eynde ha preguntat sobre violència posterior. “Evidentment, no estàvem en una situació de normalitat, era una cosa impròpia d’una democràcia avançada”.
“Entenia que calia advertir a la població del que podria passar l’1 d’octubre?”, ha seguit l’advocat. “No considerava, com a president del Govern, que calia advertir als votants?”. “Si no s’haguessin pres les decisions que es van prendre, si s’hagués respectat la llei, no estaríem aquí avui”, ha respost. “A quins riscos físics s’enfrontaven els votants?”, ha preguntat l’advocat, sobre el que Rajoy s’ha limitat a contestar en base a la seva desconeixença, ja que “mai he pres cap decisió sobre un dispositiu policial”.
“Es va obrir algun tipus de recerca sobre la intervenció policial?”, continua Van den Eynde. “La gent que estava al capdavant de la Generalitat va fer autocrítica sobre les decisions que va prendre i que ens va portar al que estem discutint avui?”, s’ha qüestionat Rajoy, a manera de resposta. “Va saber que es van utilitzar pilotes de goma dirigides contra els ciutadans per part de la policia?”, pregunta l’advocat en relació a armament l’ús del qual està prohibit a Catalunya. “Jo mai he estat al capdavant d’un operatiu, ni ara ni sent ministre d’Interior —ho va ser entre febrer de 2001 i juliol de 2002—.
L’advocada Marina Roig ha pres el testimoni, mostrant un dels vídeos de la jornada de referèndum en el qual es veia a centenars persones fent resistència pacífica i eren atacats per agents de la Policia Nacional. “Vostè va tenir coneixement d’aquest tipus d’imatges en l’1 d’octubre?”, ha preguntat Roig. “Imatges d’aquestes he vist moltes desgraciadament al llarg de la meva vida. Però hi ha altres imatges que no hem vist aquí i que també podrien tenir interès en l’ordre de coses que vostè planteja”, respon Rajoy al vídeo mostrat per Roig.
—Li consta si es van demanar explicacions al dispositiu policial?
—No em consta —respon Rajoy.
—I de si es va obrir algun tipus de recerca?
—Són decisions que jo no he pres.
El president de sala ha donat per acabat el testimoniatge. “Vagi amb compte amb els graons”, li ha dit Marchena a manera de comiat a Mariano Rajoy.
Catalunya Plural, 2024 
