O sigui, tornar a començar, com en la cançó de Cole Porter. Aquesta és la possibilitat que suggereixen algunes enquestes. La victòria del PSOE, encara que no sigui absoluta, podria ser suficient perquè les relacions entre la Generalitat i el govern d’Espanya tornessin a la casella de sortida del 2008, quan el PSC va aconseguir 25 dels 47 escons en joc contribuint de manera decisiva a la victòria de Zapatero. Cap sondeig vaticina resultats com aquests, però n’hi hauria prou que els socialistes catalans trenquessin la mala ratxa dels últims comicis i que Sánchez aprofités la dispersió de les dretes perquè el PSOE pogués ordir majories amb Podem i nacionalistes.
Dels sondejos es dedueix un altre possible escenari: el d’un sumatori amb Ciutadans, però la primera hipòtesi, encara que només sigui això, una hipòtesi, pot influir sobre el vot de molts catalans. Julio Iglesias va immortalitzar la cançó en castellà amb lletres que hi escauen perfectament. “Vull saber – diu- si encara m’estimes, què va ser de la teva vida, i sí tot s’oblida”. Són preguntes que Sánchez s’hauria de fer si vol obrir una via de diàleg amb Catalunya (i si troba amb qui explorar-la entre els independentistes).
No ens podem enganyar. Molts catalans recelen del PSOE. Els uns per carrincló, els altres per venut. Quant al que ha estat de la vida dels catalans durant aquests anys, millor ni parlar. Un malson que ha partit la societat per la meitat. Farà bé en preguntar-se també, com en la cançó, si tot s’oblida. “Ni oblit ni perdó”, contestarà una part molt significativa del món independentista, encara que sigui tirant-li en cara culpes que no són seves.
O sigui, no serà fàcil que Sánchez entoni el Beguin the Beguine si guanya les eleccions. No només perquè les dretes s’alçaran contra tot intent de negociació (començant per un possible indult), sinó perquè el deteriorament ha estat tal, a Catalunya i a Espanya, en aquests deu anys, que no serà fàcil tornar a començar.
Catalunya Plural, 2024 
