Com a preàmbul, es va presentar el documental Laurent Garnier: Off the Record, sobre els seus més de trenta anys com a dj i agitador del planeta techno-house. Ha estat realitzat per Gabin Rivoire, i en la presentació del film no sols estava el protagonista sinó també un dels pares del techno de Detroit, Jeff Mills. Ganier -igual que Rivoire i Mills- es va confiar en públic i va explicar com ha viscut aquests eterns mesos de confinament de les platines, a més d’avançar-nos les seves noves composicions, per exemple, amb la banda psicodèlica de Perpinyà The Limiñanas. Va ser una trobada benvinguda després d’aquest llarg buit de l’escena musical en viu, i que ha servit perquè els interessats imaginessin els nous sons del futur.
A les onze de la nit en punt, en una de les sales de les Antigues Fàbriques Fagor-Brandt lioneses, Laurent Garnier va reprendre el que ha fet regularment des de 1987 com a dj, quan l’escena techno-house estava en plena ebullició. Davant dels prop de 5.000 afortunats que havien aconseguit entrada per a la nit del dissabte d’aquestes Nuits Sonores especials amb aforament reduït, els va cridar: “collons, com us he trobat a faltar!”. Va començar amb un tema nou propi, que debuta en anglès amb una veu profunda i continua sota bases rítmiques groovy. El mateix tema, si no ens equivoquem, amb el qual va acabar la sessió dues hores més tard i que, en aquesta ocasió, va deixar sonar durant els dotze minuts de durada a manera d’un fins aviat.
Així ens ho havia anunciat cinc dies abans al cinema Comœdia de Lió en la presentació del documental Laurent Garnier: Off the Record, febril per aquests divuit mesos d’abstinència de djing i que el retornava als seus orígens quan era un joveníssim sommelier que aspirava a barrejar música i no pas plats culinaris. De fet, el documental de Gabin Rivoire s’obre amb la seva estada amb divuit anys a la cuina de l’ambaixada francesa a Londres, abans que no aterrés al Manchester pre-acid house.
De la fatiga del primer confinament a la febrilitat del segon
Aquest espai-temps suspès de la pandèmia li va provocar a Garnier, com a la majoria d’artistes, tota una sèrie d’estats d’ànim confusos i contradictoris. “Els primers sis o set mesos, des del primer confinament, no vaig poder escoltar res de techno”, va confessar al Comœdia després de la projecció a les primeres preguntes de la periodista Dalya Daoud, de la web Rue89Lyon. “Era la primera vegada a la meva vida en la qual no hi havia llum davant meu, en la qual no podia veure on anava. Ja no tenia visió. I ja no podia escoltar aquesta música perquè no era apropiada per a l’època que estàvem vivint. Va ser una espècie de rebuig realment hiper violent!”.
Va ser llavors quan l’alhora productor va començar a treballar amb el duo The Limiñanas, Lionel i Marie, per a fer un disc de rock conjunt en la línia de les guitarres psicodèliques dels perpinyanesos. Ja han tret els singles desbarrats Saul i ¡Qué calor!, aquest últim amb la participació del xilè Edu Pistolas de Nova Materia. L’àlbum De película es publica el 10 de setembre, editat per Berreto Music i distribuït per Because.
Després d’aquest període més introspectiu, Garnier va començar a tornar a la música electrònica i a pujar de revolucions. “I, durant els últims sis mesos, he estat tan frustrat de públic, de moments forts, que ja he compost catorze temes techno, més aviat hiper techno. I punxaré molt de material nou meu a partir d’ara”. Entremig, hi ha hagut un qüestionament i un reinici de les coses de zero. “De fet, volia saber on encaixava jo després de tot això. Seria capaç de transmetre, de compartir amb la gent? I vaig pensar que, en comptes de tornar a punxar temes meus que ja havia fet sonar, el millor era inventar coses noves que la gent no conegués”.
