La bellesa de donar nom a Barcelones ocultes és un treball on, de manera inevitable, combino el passeig, una investigació gairebé infantil amb els mapes i una recerca frenètica, si bé pausada, a hemeroteques i arxius.
Després de disseccionar, sempre amb mancances, la casa del Guix, aquí rebatejada com bloc del futur per les seves evidents connotacions de concentració demogràfica a la perifèria, quelcom impulsat per l’Estat i les Caixes d’Estalvi, camino fins arribar a Navas de Tolosa amb Mallorca. Així de cop, l’observació no depara res sorprenent. Si fóssim ocells veuríem una mansana anòmala, solcada per tres passatges, dividida pel carrer de Trinxant en dues parts i condicionada amb gran prestància pel Rec Comtal a un dels seus punts crucials, ara nomes revisable als mapes perquè el nostre Ajuntament es carregà farà poques setmanes el seu desviament, datat a la segona meitat del segle XIX, considerant-lo d’escàs valor històric.
Com podran entendre els seguidors d’aquest recorregut infinit, és impossible esgotar la ciutat, vaig directe envers el passatge, abans fixant-me als alentorns. La part mar del carrer Mallorca ens ofereix un tren de rentat i al fons una sèrie de vivendes contemporànies, típiques barreres per a comprendre com es configurà el paisatge.
Ara tinc al meu darrera un interior d’illa i la conservació de cert entorn fabril. Hi anirem, sobretot per un altre passatge, inexistent a dia d’avui. S’anomenava Galí i tenia vinculació amb dues de les travessies de la zona. La primera d’elles, clara des de Mallorca, és la de Malet, enllaçada amb la de Ca Seguers, denominada així des de 1993. Un xic més tard, això indicaria la placa impol·luta, s’afegí un rectangle per a informar als vianants de trobar-se als terrenys de l’antiga Torre Ricarda, coneguda pels vilatans com Ca Seguers.
La ínclita web del nomenclàtor, tan repleta d’errors, encerta alguna que altra vegada. En aquest cas ens condueix a una pista decisiva a Malet, tot mencionant-nos com l’advocat Francesc de Paula i Malet, mort el 1876, era el detentor de la torre Ricarda gràcies al seu matrimoni amb Concepció Galí i Boscà, hereva de Jacint Galí i Vilar.
A un plec digitalitzat de l’Arxiu Municipal afinem més la punteria, doncs es descriu com es de 1867 la pretensió de Malet era urbanitzar les terres i deixar enrere la misteriosa Història, gairebé no hi ha dades, de la vella Torre Ricarda. La operació tornà a engegar-se pel seu fill Francisco el 1879, de qui tampoc disposem de peces per a recompondre el seu trencaclosques, quelcom en canvi aconseguit amb un dels seus fills, Josep Maria Malet i Estruch, qui a partir d’ara ens acompanyarà a la feina de reconstrucció.
Malgrat desconèixer la seva data de naixement, podem navegar amb certes garanties per la seva biografia. Els Malet, com tots aquells nou rics del darrer terç del Vuit-Cents, s’instal·laren a l’Eixample, per a ser més precisos al primer tercera del 32 de Pau Claris. El 1911 veiem al jovent enrolat a les files de les Juventudes Conservadoras, amb el rang de director del seu govern interior. Una dècada més tard figura com a director de torn de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Sants, concretament a la cinquena sucursal de l’entitat.
Just aquell any es detecten moviments del nostre interès, consistents a donar línia oficial a un solar ubicat entre els carrers de Mallorca i Meridiana, amb tota probabilitat l’indret on veuran la llum els passatges de Sagués i Malet. El tercer en discòrdia és Pinyol, vigent com a mínim des de 1912, quan pel setembre Josep Pinyol i Escrivà demnà construir un tancat al marge del Rec Comtal, acabant-lo segons la Gaseta Municipal pels volts de 1918. L’aventura d’aquest secundari tingué moltes complicacions per la presència de barraquistes a les seves possessions fins 1928.
Avui, les casetes de l’homònim passatge han perdut qualsevol lluentor d’antuvi, ben establers com eren a la vora de la gran estructura proveïdora d’aigua. Les seves vistes a la Meridiana desaparegueren de mica en mica; a les previsions de l’Ajuntament, sempre ben preocupat pel petit patrimoni, consta substituir-lo per un altre bloc per a complementar els erigits al seu costat cap a 1980. D’aquesta manera, sense pensar ni tan sols un segon a la forma de la mansana i al seu passat, es dissoldrà un altre conjunt singular, quelcom curiós si s’atén a com, just darrere de Malet i el mateix Pinyol, res es fa amb un interior d’illa, per on passava el Rec, on fins i tot hi ha un succedani contemporani de vivendes temporals, i empro el terme perquè sóc una persona molt ben educada.
Malet s’esmerçà a rehabilitat allò ostentat per via testamentària. El 1922 encarregà a Josep Alemany i Juvé, autor de la façana del Molino i amb rúbrica als passatges de la frontera entre Guinardó i Camp de l’Arpa, sis cases de baixos a una illeta apartada, pertanyent a la peculiar mansana. A l’actualitat, només sobreviu el 188 de Meridiana, prova indiscutible de com el nostre protagonista progressava sense cap mena de fre , consolidant-ho el 1924, quan rebé la concessió d’obrir un passatge entre Mallorca, Navas de Tolosa i el carrer 51, Trinxant, sens cap mena de dubte la carta fundacional de Malet i Ca Seguers.
El seu arrelar-se al que fou Sant Martí es denota amb l’evolució de la seva cronologia. El 1025 seguia com a director de torn, aquest cop de la sucursal número 4, la del carrer del Clot. Poc temps després degué casar-e amb Núria Travy de Vedruna. El darrer cognom, a més a més de la santa, remet a un clan amb moltes hectàrees al marc de Navas de Tolosa, intel·ligents pel fet d’aprofitar la urbanització del carrer i alçar finques. L’enllaç fou una aliança econòmica i Malet, com a cap del consorci marital, s’implicà a la cambra de propietaris i industrials dels Districtes novè i desè. El 1930, quan nasqué una de les seves filles, era ja el seu vicepresident, tan sols precedit per Josep Cuatrecasas i Trinxant.
El 1940 la seva residència continuava sent la de Casp 32, mentre el seu ascens social era imparable com a insigne conseller de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad, mantenint-se com a tal fins a la seva mort, el 30 d’agost de 1970 al Mas Boscà de Badalona, on els seus seguiren amb l’explotació agrícola i vinícola fins als darrers compassos de la passada centúria. Aquesta extensió, documentada des del segle XI, era un de tants dons dels Galí.
Com poden apreciar, els matrimonis tenen molta rellevància en aquesta comèdia. El darrer, un altre signe d’elevació, correspongué a Maruja Malet i Travy, Marquesa de Gèlida per unir-se en núpcies amb Eusebi Güell de Sentmenat, Quart Vescomte de Güell, mort el 2018 i causant de la vinculació amb la noblesa de l’aspirant a treure profit de les adquisicions de l’avi en aquest gens delirant carrusel d’arbres genealògics.
