El 7 de novembre del 2022 la plataforma Spotify aconseguia un rècord, i és que l’artista Bad Bunny va arribar als nou mil milions de reproduccions amb un disc estrenat al maig. “Un Verano Sin Ti” va mantenir al porto-riqueny tretze setmanes en el top de la llista Billboard 200, i el va ajudar a marcar una altra gesta sense precedents: ha estat nominat a millor àlbum de l’any en els Grammy -i no en els llatins, en els generals-, posicionant a aquest guardó per primera vegada en la història un disc gravat íntegrament en castellà. Ha arrasat en streaming, aconseguint a nivell global 18500 milions de reproduccions, i a Espanya, una vegada més, ha estat l’artista més escoltat de l’any en plataformes. Les xifres en YouTube són igualment increïbles: “Me Porto Bonito”, tema junt a Chencho Corleone i més escoltat a Espanya, acumula 586 milions de visites. “Tití Me Preguntó”, una de les indiscutibles cançons de l’estiu, ascendeix als 614 milions de reproduccions.

Del Dos mil 16 al Dos mil 23

“La persona que se acerque a mí a saludarme, a decirme algo, o solo conocerme, siempre recibirá mi atención y respeto. Los que vengan a ponerme un cabrón teléfono en la cara lo consideraré como lo que es, una falta de respeto y así mismo lo trataré yo. #SINCOJONESMETIENE”, tuitava Bad Bunny el dos de gener després de generar polèmica.

Tan sols uns dies abans, es viralitzaven en les xarxes unes imatges en les quals es veu al porto-riqueny arrabassant el telèfon mòbil de les mans d’una insistent fanàtica i llançant-lo a l’aigua. El debat que s’ha generat al voltant de la seva reacció, els límits de la fama i la intimitat han portat a la caiguda en picat de reproduccions de Bad Bunny als Estats Units, com seria en el cas de les seves dues cançons més escoltades: “Me Porto Bonito” cau divuit posicions, i “Tití Me Preguntó”, 12.

Que Bad Bunny té algunes dificultats per a gestionar la fama és una cosa de la qual no s’amaga, i és que són moltes les ocasions en les quals expressa nostàlgia per aquesta vida abans dels focus i escenaris. En l’àlbum “Un Verano Sin Ti”, l’artista inclou la cançó “Dos mil 16”, on amb tocs trapers com els dels seus principis coreja “¿A dónde le tengo que caer? Pa pasar tres día’ y dos noche’ en el 2016”. Va ser aquest any precisament el que la col·laboració amb Arcángel en el tema “Tu no vive así”, i el exitós tema “Soy Peor”, catapultarien al porto-riqueny a iniciar una carrera que no ha deixat d’anar costa amunt.

“Que se vayan ellos”

El Centro de Periodisme Investigativo data que l’augment mitjà del preu de l’habitatge en menys d’una dècada (2012-2021) a Puerto Rico va incrementar un 63%. Això provoca, com bé sabem a Espanya, que la població local amb rendes més baixes es vegi en una crisi residencial promoguda per fons inversors que són rebuts amb els braços oberts. En el cas de Puerto Rico, territori no incorporat dels Estats Units amb autogovern, aplicació de normatives com la Llei 22, va propiciar aquest canvi de paradigma. A través d’incentius contributius, les persones amb rendes altes dels Estats Units van poder accedir a traslladar-se a l’illa a través de la compra de terrenys. Així és com, al pur estil Calle 13 amb el seu himne “Latinoamérica”, Bad Bunny reivindica en la cançó “El Apagón” aquest pseudo colonialisme instaurat en l’ínsula boricua: “No me quiero ir de aquí / Que se vayan ellos (…) Lo que me pertenece a mí / Se lo quedan ellos / Que se vayan ellos”, recita la lletra. Després de la publicació del tema en el disc “Un Verano Sin Ti”, l’artista sorprenia el passat octubre amb la publicació d’un nou videoclip d’aquest, aquesta vegada de 25 minuts. “El Apagón – Aquí vive gente” es titulava aquesta vegada, i és que dins del mateix tema incorpora un reportatge de Bianca Graulau en el qual es parla sobre l’especulació i les trames de corrupció que estan generant la insostenibilitat residencial per a les classes humils.

Fa tan sols una setmana, Bad Bunny sorprenia al costat del cantant Arcángel fent un concert gratuït en el sostre d’una gasolinera en San Juan, Puerto Rico, on filmaven el videoclip del seu tema conjunt “La Jumpa”. El compromís amb la terra ve des de lluny, i és que en 2019 “el conejo malo” va protestar al costat de milers de persones en les manifestacions que mantenien al territori en suspens, immers en una crisi política que derivaria en la dimissió del governador Ricardo Rosselló després de sortir a la llum trames de corrupció a més de xats sexistes i homòfobs.

“Un verano sin fin”

Una de les maniobres més destacables que Bad Bunny ha dut a terme amb “Un Verano Sin Ti”, és la capacitat de generar un ecosistema eclèctic. Si t’han deixat, t’has enamorat, estàs de festa, estàs conduint, en un karaoke. Hi ha una cançó en aquest àlbum per a cada context. Potser aquest punt és el que li hagi portat al rècord de streamings, a més de la capacitat de desmarcar-se de l’etiqueta —presumptament despectiva i amb un cert tuf racista per a depèn de qui la digui— de “reggaetoner”. “Un Verano Sin TI” s’ha convertit en un àlbum total, un sense prejudicis i sense pors, un que marca un punt d’inflexió en gèneres llatins que han estat vilipendiats durant tants anys —cal recordar que fa poc més d’una dècada si un artista hispanoparlant volia ficar-se en el mercat anglosaxó, havia d’adaptar-se a la llengua, com per exemple Shakira i els seus “english version”—.

En la pandèmia, tot va parar en sec, però no Bad Bunny, que es va atrevir a publicar “YHLQMDLG” —àlbum pel qual va rebre premis Billboard i Grammy—, o la mítica cançó “Safaera” que va fer el tancament més fàcil per a tantes persones. Després d’aquest moment d’eclosió, estem davant l’efervescència del que es va coure en la quarantena, un boom de la indústria musical que està tornant a construir després d’una època que no tenia solució. Una vegada més, aquí segueix Bad Bunny, tot i que hagi anunciat una aturada en 2023 per la seva “salut mental i física”. Malgrat això, encara li queda llarga vida al seu últim àlbum, que seguirà aquí per a ballar o per a posar-se nostàlgic, per a quedar-nos immersos en un estiu sense fi.

I per als qui hagin plorat amb el single “Un Verano Sin Ti”, recordin que quan alguna cosa no té solució, la pregunta és què pot construir-se.

Share.

1 comentari