Avui dia és gairebé impossible fer una volta per una ciutat convertida en destinació turística –potser hi ha ciutats no turístiques?– sense topar amb un comiat de solter o soltera. Aquests rituals han esdevingut autèntics nínxols de negoci per al turisme. Encara vinculats, en gran quantitat d’ocasions, a una forma de turisme popular, de baixa despesa i alt cost social i mediambiental, la realitat és que actualment formen part indefugible dels nostres paisatges urbans. Tot i això, pocs s’han centrat en analitzar aquest fenomen des d’una perspectiva socioantropològica. Aspectes clau com el comportament col·lectiu d’aquests grups o la manera com desenvolupen les seves activitats o van vestits té una explicació lògica i racional, íntimament lligada amb el moment vital dels seus protagonistes i el context espacial on es realitzen.
Cada moment de canvi en l’estructura social d’una persona ha necessitat, tradicionalment, un ritual o cerimonial públic que verifiqui el pas d’un estatus a un altre que aquest significa. L’Església Catòlica ha copat aquests durant anys: el baptisme, la comunió o les misses de difunts en són exemple, ja que determinen la benvinguda a la comunitat de creients, l’entrada a la pubertat o el pas a l’altra vida. Des de les ciències socials, aquests moments singulars, anomenats liminars, es consideren d’alt risc ja que els individus que els travessen no es troben, establement, ni en un moment ni en l’altre: són subjectes sense classificació social. Van ser Durkheim i Mauss, principalment a la seva obra Sobre algunes formes primitives de classificació (1903), els que ens van ensenyar que els éssers humans necessitem establir sistemes que ens permetin organitzar el món on vivim per poder gestionar la informació, els inputs sensorials, que aquest ens genera. D’aquesta manera, el que aquest sociòleg i antropòleg van assenyalar és que les nostres classificacions socials, a més de ser ineludibles, varien segons l’univers simbòlic on viuen. Les anomenades societats primitives, en contacte directe i dependent amb la naturalesa, elaboren complexos sistemes classificatoris basats en els seus referents naturals. Per això l’aparició de tòtems que identifiquen pobles i comunitats o el vestit tradicional d’alguns caps tribals tocats amb plomes d’aus de presa. La situació a la piràmide alimentària d’aquests animals, la cúspide, es repeteix a l’estructura social del seu poble. En un comiat de solter o soltera aquest mecanisme es mostra, moltes vegades, disfressant els futurs contraents amb elements distintius que els diferencien de la resta de participants i, alhora, els situen en una perspectiva còmica, però sempre amb referents culturals propis. Les disfresses de ballarines, sirenes, toreros, futbolistes, etc., indiquen, alhora, que es tracta d’algú diferent i en trànsit social, i és precisament aquest element diferencial el que el situa i determina simbòlicament. Es tracta, doncs, d’un monstre, un monstre social.
Els monstres clàssics, els fantasmes i aparicions, el monstre de Frankenstein o el Comte Dràcula, tan típics de les obres literàries del romanticisme vuitcentista o les pel·lícules de ciència ficció, no són res més que elements simbòlics que, lluny de ser desplaçats de la societat en què viuen, s’integren a través del realç dels seus elements més grotescos. La seva monstruositat els fa formar part alhora que els distingeix. Passa el mateix amb les cases encantades. Sempre es tracta d’espais abandonats, edificis on ha tingut lloc algun accident o on va tenir lloc un fet lamentable. Situant-hi un fantasma, els fem partícip del nostre univers simbòlic; són integrats.
El curiós dels comiats de solter o soltera és que, lluny de ser elements anecdòtics, és a dir, infreqüents i poc significatius, han esdevingut, com s’ha assenyalat en paràgrafs anteriors, elements conformants de la realitat turística de molts territoris. Aquests monstres socials són, simplement, consumidors de l’espai i baules de la cadena productiva turística. No només hem integrat la seva impossibilitat social sinó que n’hem tret partit. En definitiva, han passat a ser classificats però també mercantilitzats. Com tots els monstres.
Catalunya Plural, 2024 
