Benvolguda,
Tot i que és poc probable que llegeixis això, crec que moltes altres persones que tinguin la voluntat de venir a la nostra ciutat poder sí que ho faran.
Soc jo, el noi de la gorra groga i la gossa que vas increpar el passat dia 3 de juliol a la parada de passeig de Gràcia de la línia 3 del metro de Barcelona. Quan, instants després que entrés al vagó, em vas retreure, en anglès, haver entrat al metro amb la meva gossa, no vaig saber què respondre. Em vaig quedar paralitzat. Tu vas baixar a la següent parada per continuar amb els teus dies de vacances, i jo vaig continuar al vagó en direcció a casa meva.
Sincerament, em va afectar que m’increpessis. Més tenint en compte que no tenies raó i que la meva gossa anava lligada i portava el morrió, tal com fixa la normativa del Metro de Barcelona. Però el motiu que m’ha dut a robar temps al meu temps i escriure’t això és la reflexió que vaig fer un cop vas baixar a la teva parada:
Com pot ser que tu, estant de visita a una ciutat que no és la teva, increpis una persona que viu aquí? Demostrant una desconeixença total de la normativa i una falta de respecte brutal a la ciutat que estàs visitant.
Al final, quan viatgem, volem viure com viu la gent de l’indret que visitem. Ser un més. Imaginar per uns breus instants què deu voler dir ser una barcelonina o un barceloní més. Malauradament, crec que a la ciutat de Barcelona, des de ja fa massa temps, impera una manca de respecte cap a les veïnes i els veïns. No només per part dels polítics i les institucions, sinó també per part de la gent que veniu de visita.
Benvolguda, l’altre dia es va fer públic un estudi que deia que per cada 100 barcelonins hi ha 913 turistes. 9 a 1. Nou vegades més gent que no hi viu i que ve a gaudir de les seves vacances a Barcelona. Amb tot el que això implica. Nou vegades més gent a qui no li importen les polítiques públiques ni el benestar dels nostres barris. Nou vegades més gent que no està al corrent de la progressiva desaparició de les veïnes i els veïns dels barris de Barcelona per culpa de la gentrificació. De les lluites veïnals. De la lenta desaparició de l’ànima dels barris. Nou vegades més gent que es pensa que això és un parc d’atraccions i que els barcelonins som figurants que no els poden molestar. Perquè sí, això sembla que és un negoci, i segons diuen, en els negocis el client sempre té la raó, i en el turisme el visitant sempre té la prioritat.
Passa, benvolguda, que tu, en uns dies, te n’aniràs a casa teva amb les maletes carregades de roba bruta i souvenirs mal dissenyats, on, molt probablement, no hi hagi un problema de massificació turística. Rentaràs la roba, tornaràs a estalviar per al següent viatge i mai més tornaràs a veure les infinites fotografies que has fet amb el mòbil de monuments que, siguem sincers, no t’importen.
Nosaltres, però, ens quedem aquí. Amb un Gaudí i un Picasso que no podem gaudir. I cada dia veiem com la nostra ciutat es ven cada cop més a les comoditats dels que ens veniu a visitar. Ens quedem aquí amb una publicitat de l’ajuntament feta en anglès, on els negocis del nostre estimat Gòtic ja no són per als veïns, amb els cafès de Gràcia on ja no hi ha avis i amb carrils bici que es modifiquen perquè pugueu fer cua tranquil·lament davant de la Casa Batlló.
És trist, benvolguda, és molt trist veure que estem perdent Barcelona. És trist veure que el turista ha vençut el viatger, però encara és més trist veure que ha vençut a la veïna i al veí. És trist veure que les institucions, en comptes de fer polítiques que prioritzin el benestar dels barcelonins, fomenten cada cop més l’arribada de persones que venen a fer turisme. És trist que no em respectessis, benvolguda. Perquè, no fent-ho, no estaves respectant Barcelona.
Per acabar, benvolguda, també crec important fer-te arribar una dada en nom de la Selva, la gossa que viu amb mi, la meva parella i els meus dos fills:
El 29 de març de 2023, l’Estat espanyol va aprovar la llei 7/2023. Una llei segons la qual els gossos deixaven de ser “coses” i es consideraven membres del nucli familiar. Amb això, els gossos gaudeixen d’uns drets que, bàsicament, volen que siguin tractats amb humanitat, empatia i respecte. Bàsicament, com les barcelonines i els barcelonins volem ser tractades.
Catalunya Plural, 2024 
