«Alexa, treu l’arbre». El mem viral d’aquest inici d’any és, és clar, una exageració. No passarà. De fet, podria entrar en conflicte amb el codi d’ecosostenibilitat del mateix dispositiu —aquell que convida a plantar arbres— i provocar un col·lapse algorítmic. Però el simple fet que algú ho hagi imaginat diu molt de la dimensió que la intel·ligència artificial està adquirint en les nostres vides.

No només esperem que busqui informació, escrigui textos o pensi per nosaltres; també que ens acompanyi en els moments difícils, que exerceixi de coach disponible les vint-i-quatre hores i, si cal, que ens ajudi a triar parella. Adorem la IA perquè ens ofereix simplicitat i eficàcia davant problemes complexos, fins i tot quan es tracta de dilemes existencials. Li plantegem un embolic i ens retorna una solució clara, directa, sense matisos. En aquest sentit, la IA s’assembla a certs lideratges contemporanis que prometen pacificar conflictes i reordenar territoris en un obrir i tancar d’ulls. El que és simple triomfa en un món complex. Només sembla una paradoxa per a qui encara creu que els detalls importen.

Existeixen, però, alternatives a la dependència de la IA —una altra cosa és el seu ús funcional— que no renuncien ni al pensament crític ni al control de les dades. Una d’elles és la Intel·ligència en Xarxa: un vell “programari” humà basat en la conversa, preferentment presencial, que no requereix més dispositius que la paraula i el cos. Les generacions més joves gairebé no la coneixen: una part significativa mai no ha fet una trucada telefònica i es comunica gairebé exclusivament mitjançant àudios, missatges breus o emoticones.

La Intel·ligència en Xarxa ens recorda una cosa tan elemental com oblidada: conversar entre nosaltres continua sent una de les millors formes d’elaborar coneixement col·lectiu, ja sigui en àmbits professionals o en les nostres relacions personals. No es tracta del bla, bla, bla. Conversar exigeix escoltar i obrir-se a la sorpresa, acollir un cert sense sentit, pensar allò que es diu i extreure’n conclusions. Tot això s’aprèn amb la pràctica. A diferència de la IA, la Intel·ligència en Xarxa no ens estalvia l’esforç, però a canvi ens fa menys vulnerables i més responsables de nosaltres mateixos i dels altres. La IR, a diferència de la IA, no es basa en l’acumulació de dades i la repetició de patrons, sinó en la producció d’alguna cosa nova, d’alguna cosa que no existia abans.

En l’abordatge de l’assetjament escolar, el racisme o el masclisme, diversos estudis mostren que els grups de conversa entre víctimes i agressors resulten més eficaços que les consignes prêt-à-porter dissenyades per algoritmes. I hi ha aplicacions de la Intel·ligència en Xarxa molt interessants en diversos àmbits: treball en xarxa, diàlegs art-ciència, xarxes comunitàries… En totes elles, el valor de la paraula és incalculable i no programable.

La Intel·ligència en Xarxa no aspira a eliminar la complexitat, sinó a familiaritzar-s’hi. A aprendre a habitar aquesta inquietant estranyesa que, de vegades, ens paralitza o ens empeny a expulsar el que és diferent i a atribuir a l’altre tots els mals. La IA proposa reduir-nos a una combinació de dades, a un subjecte calculable estadísticament. Oblida una cosa molt important: tenim un cos (ella no), amb el qual gaudim i patim, cometem lapsus i oblits, ensopeguem més de dues vegades amb la mateixa pedra. I en aquest laberint del desig, de vegades connectem amb la nostra singularitat, allò més íntim i desconegut.

Els detalls, com les formes, sempre compten. I en aquest terreny la Intel·ligència en Xarxasupera amb escreix la IA. Admet que no ho sap tot, que sempre hi ha alguna cosa pendent de resoldre. Aquesta mancança no és un defecte, sinó la condició mateixa del desig: que resti un buit per omplir o un anhel per realitzar. Potser el veritable debat a les escoles no és “dispositius sí o no”, sinó si continuarem confiant en el poder de la paraula i en l’eficàcia —imperfecta, però humana— de la conversa, o si preferim lliurar-nos definitivament a l’adoració de l’Algoritme.

Share.

1 comentari

  1. HOW I RECOVERED MY LOST CRYPTOS FROM FAKE BROKER ONLINE

    .I had lost over $152,000 by someone I met online on a fake investment project. After the loss, I had a long research on how to recover the lost funds. I came across a lot of Testimonies about, GEO COORDINATES HACKER. I contacted them providing the necessary information and it took the experts about 27hours to locate and help recover my stolen money. To anyone looking for a Recovery firm to Recover your lost Crypto. You can contact GEO COORDINATES HACKER. I hope this helps as many out there who are victims and have lost to these fake online investment scammers. You can contact GEO COORDINATES HACKER. By using

    Email; (geovcoordinateshacker@gmail.com

    Website; https://geovcoordinateshac.wixsite.com/geo-coordinates-hack