Las noticias alarmantes que venían de Italia y las advertencias de compañeros y médicos italianos que avisaban de que el Covid-19 estaba siendo muy letal, hacían presagiar que el sector sanitario tenía que estar preparado. “Estábamos un poco asustados”, reconoce el doctor Hipòlit Pérez, intensivista de la UCI del Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. “A causa del número de ingresos, decidimos hacer turnos de 12 horas. Teníamos mucha angustia porque no sabíamos hasta dónde llegaríamos. La duda era saber cuándo llegaríamos al máximo, cuánto material hacía falta y cuántas camas faltaban”. Antes de que se pudieran reorganizar, la…
Autor: abansanta
Les notícies alarmants que venien d’Itàlia i les advertències de companys i metges italians que avisaven que la Covid-19 estava sent molt letal, feien presagiar que el sector sanitari havia d’estar preparat. “Estàvem una mica espantats”, reconeix el doctor Hipòlit Pérez, intensivista de l’UCI de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. “A causa del número d’ingressos, vam decidir fer torns de 12 hores. Teníem molta angoixa perquè no sabíem fins a on arribaríem. El dubte era saber quan arribaríem al màxim, quant de material feia falta i quants llits calien”. Abans que es poguessin reorganitzar, l’UCI ja estava plena,…
Cuca Esperanza era coordinadora de hospitalización en los hospitales del Mar y de la Esperanza de Barcelona cuando se declaró el estado de alarma en marzo de 2020. Se jubiló en agosto, pero siguió yendo ocasionalmente en octubre y noviembre, hasta que en diciembre le propusieron incorporarse al área de cribado y, después, de vacunación. Recuerda la fecha exacta en la que empezó la inoculación: “El 27 de diciembre fuimos a poner las primeras vacunas a la residencia. Fue un día importante, no porque estuviéramos en plenas Navidades, sino porque eran las primeras vacunas”. Marisa Garreta era responsable de enfermería…
La Cuca Esperanza era coordinadora d’hospitalització als hospitals del Mar i de l’Esperança de Barcelona quan es va declarar l’estat d’alarma el març de 2020. Es va jubilar a l’agost, però va continuar anant ocasionalment a l’octubre i al novembre, fins que al desembre li van proposar incorporar-se a l’àrea de cribratge i, després, de vacunació. Recorda la data exacta en la qual va començar la inoculació: “El 27 de desembre vam anar a posar les primeres vacunes a la residència. Va ser un dia important, no perquè estiguéssim en ple Nadal, sinó perquè eren les primeres vacunes”. La Marisa…
La Nadia Ghulam ha aconseguit que arribin a Espanya sis membres de la seva família, després de posar-se en contacte amb el Ministeri d’Assumptes Exteriors i explicar el seu cas. Ara que part de la seva família ha estat evacuada i es troba en bon estat a Salamanca, el següent objectiu és aconseguir que arribin a Catalunya, per a la qual cosa ha d’iniciar un altre procés, però ara té la seguretat que la seva germana, els seus nebots, la seva cosina, que és vídua, i els seus fills “estan en pau i estan junts”. Ella havia d’elaborar una llista…
Nadia Ghulam ha conseguido que lleguen a España seis miembros de su familia, después de ponerse en contacto con el Ministerio de Asuntos Exteriores y explicar su caso. Ahora que parte de su familia ha sido evacuada y se encuentra en buen estado en Salamanca, el siguiente objetivo es conseguir que lleguen a Catalunya, para lo que tiene que iniciar otro proceso, pero ahora tiene la seguridad de que su hermana, sus sobrinos, su prima, que es viuda, y sus hijos “están en paz y están juntos”. Ella tenía que elaborar una lista de las personas de su familia que…
Iris Garcia estaba pasando unos días libres en Cancún. “Allí no había llegado aún el coronavirus, o si había casos no era como aquí, y me llegaban noticias de que las calles estaban vacías, la gente confinada, que en los supermercados faltaban cosas… Para mí fue un choque, yo alucinaba. Es como que no te lo acabas de creer porque no lo estás viviendo”. Iris recuerda las fotos que le enviaban de calles de Barcelona habitualmente muy transitadas, y sopesó si era mejor quedarse o marcharse. Estaba haciendo las prácticas Enfermería, a través de un programa de intercambio de estudiantes,…
L’Iris Garcia estava passant uns dies lliures a Cancun. “Allà no havia arribat encara el coronavirus, o si hi havia casos no era com aquí, i m’arribaven notícies que els carrers estaven buits, la gent confinada, que als supermercats faltaven coses… Per mi va ser un xoc, jo al·lucinava. És com que no t’ho acabes de creure perquè no ho estàs vivint”. L’Iris recorda les fotos que li enviaven de carrers de Barcelona habitualment molt transitats, i va sospesar si era millor quedar-se o marxar. Estava fent les pràctiques d’Infermeria, a través d’un programa d’intercanvi d’estudiants, a Puebla, un lloc…
Inés Ibáñez es responsable de Enfermería de Exploraciones Complementarias del Hospital del Mar de Barcelona, donde trabaja desde hace 35 años, y en la primera ola del coronavirus tuvo que coordinar una planta Covid durante un mes y medio, a causa de la necesidad de personal para hacer frente a la pandemia. A finales de marzo, se incorporó a la sexta planta, con una mezcla de angustia por la responsabilidad de dirigir a un equipo que empezaba desde cero, puesto que todos venían de otros departamentos, pero también con el reto que representaba cuidar al paciente en unas circunstancias tan…
La Inés Ibáñez és responsable d’Infermeria d’Exploracions Complementàries de l’Hospital del Mar de Barcelona, on treballa des de fa 35 anys, i a la primera onada del coronavirus va haver de coordinar una planta Covid durant un mes i mig, a causa de la necessitat de personal per fer front a la pandèmia. A finals de març, es va incorporar a la sisena planta, amb una barreja d’angoixa per la responsabilitat de dirigir un equip que començava des de zero, ja que tothom venia d’altres departaments, però també amb el repte que representava tenir cura del pacient en unes circumstàncies…

