Ens va dir que estava molt enfadada amb el seu ex perquè l’havia abandonat. La Montserrat va ser taxativa i va afegir algun renec mentre es ficava una cullerada de fideuà a la boca, protegida per un pitet. La dona era pesant, postrada en una cadira de rodes. Era allà asseguda amb nosaltres sense gaire marge de maniobra. La seva neta procurava per ella, amb un accent desmillorat, i també l’acompanyaven dues dones més. “Quina edat em poses?”, em va preguntar una altra senyora. Vaig calcular que una setantena llarga i ho vaig dir. “En tinc 91”, va exclamar. I…
Catalunya Plural, 2024 
