Autor: gabrieljaraba

Hi ha coses que els joves que vam viure el franquisme crèiem que desapareixerien amb el progrés, com la música patxanguera, la prostitució, el futbol i la premsa de successos. Un món més evolucionat no podia ser un lloc on es preferís el txa-txa-txa al rock, s’exercís el sexe de pagament, i es donés el pseudoesport com a alienació popular i l’espectacle de la sang com a entreteniment. L’arribada de la democràcia i el progrés de la societat implicarien canvis de costums que deixarien enrere tares col·lectives però també individuals. Érem ingenus, sí, però també idealistes. Per a la nostra…

Donem ja per mort a Twitter o encara no? La X distintiva que ha reemplaçat l’ocellet blau com a imatge corporativa de la signatura i alhora el seu producte sembla una necrològica, indicativa de la seva mort induïda. Enjogassar-se amb una marca que a tu et sembla molona –i a d’altres horripilant– implica arriscar-se a trastocar tota l’estructura d’enllaços de la xarxa social. Del que s’ha dit al fet hi ha un gran tros i una cosa és aspirar a convertir la xarxa de l’ocellet en un lloc integral de transaccions comercials i una altra aconseguir-ho per nassos, en un…

¿Damos ya por muerto en Twitter o aún no? La X distintiva que ha reemplazado al pajarillo azul como imagen corporativa de la firma y al mismo tiempo su producto parece una necrológica, indicativa de su fallecimient inducido. Juguetear con una marca que a ti te parece molona –y a otros horripilante– implica arriesgarse a trastocar toda la estructura de enlaces de la red social. De lo dicho al hecho hay un gran trecho y una cosa es aspirar a convertir la red del pajarillo en un sitio integral de transacciones comerciales y otra conseguirlo por narices, en un mundo…

Hem deixat passar uns dies des dels debats i comentaris sobre el nivell de comprensió lectora de les nostres criatures per tal de no interferir en la conversa entre ensenyants, autoritats i experts diversos, prou embolicada com per afegir-hi més llençols a la bugada. Ara, la xerrameca s’ha apaivagat i les aigües han tornat a la llera, el que vol dir que res no canviarà per a bé, a tot estirar una convocatòria de places d’ensenyants que, malpensat que és un, s’afegiran a la tasca de fer que les coses continuïn tal com estan. Hi ha una característica comuna a…

La feina de periodista consisteix en alguna cosa més que publicar notícies, o fins i tot emetre opinions sobre elles. L’evolució que la comunicació ha experimentat ens du als professionals a ser capaços de realitzar diverses competències relacionades amb la comunicació, i aquestes de vegades representen xocs d’interessos: informació o relacions públiques, per exemple, per no parlar de la coneguda incompatibilitat entre periodisme i publicitat. No tot el que semblen notícies ho són, no ho són les comunicacions que afavoreixen interessos particulars tot simulant atendre a l’interès general. L’univers cada cop més complicat de la xarxa i els mitjans fa…

Hoy haré algo que un periodista no debería hacer, pero creo que podría interesar a los lectores y por eso me permito la indulgencia. Uno no debería hablar de sí mismo a un texto periodístico, pero este escrito es más bien una pequeña recopilación de vivencias memorialísticas relacionadas con Joan Manuel Serrat. Probablemente, lo justifica el eco de que su retirada de los escenarios y conciertos conmemorativos está teniendo y mi especial circunstancia personal a lo largo de los años. He vivido cerca del artista en varios momentos de mi vida y estoy en condiciones de comunicar al lector algunos…

Avui faré una cosa que un periodista no hauria de fer, però crec que podria interessar els lectors i per això em permeto la indulgència. Un no hauria de parlar d’ell mateix a un text periodístic, però aquest escrit és més aviat un petit recull de vivències memorialístiques relacionades amb Joan Manuel Serrat. Probablement, ho justifica el ressò que la seva retirada dels escenaris i concerts commemoratius està tenint i la meva especial circumstància personal al llarg dels anys. He viscut a prop de l’artista en diversos moments de la meva vida i estic en condicions de comunicar al lector alguns…

En el nostre article anterior provàvem d’explicar que el paper de la premsa impresa en la democràcia és insubstituïble, començant pel seu rol potencial com a element d’alfabetització mediàtica. És a dir, l’educació popular en l’ús del dret a la llibertat d’informació, començant per la comprensió de les maneres que aquesta adopta. Aixó comporta una greu responsabilitat per als periodistes: la seva condició d’agents d’educació popular. La visió democràtica de la comunicació atribueix als mitjans una triple missió: informar, entretenir i formar. Y amb aixó, el paper del periodista com a formador cívic i fins i tot com a educador…

En nuestro artículo anterior tratábamos de explicar que el papel de la prensa impresa en la democracia es insustituible, comenzando por su rol potencial como elemento de alfabetización mediática. Es decir, la educación popular en el uso del derecho a la libertad de información, comenzando por la comprensión de los modos que esta adopta. Eso conlleva una grave responsabilidad para los periodistas: su condición de agentes de educación popular. La visión democrática de la comunicación atribuye a los medios una triple misión: informar, entretener y formar. Y con ello, el papel del periodista como formador cívico e incluso como educador…

Diversas costumbres y hábitos que parecían eternos van desapareciendo: silbar al caminar por la calle, canturrear mientras se trabaja o mordisquear un mondadientes a deshoras. No nos dábamos cuenta de que la vida no sólo pasa sino que arrambla con microformas de vida inscritas en la vida cotidiana, panoplias de gestos y actitudes que llegan a erigirse en andamiaje sutil de nuestra manera de transitar por la Tierra. Hoy, sólo los porreros lían cigarrillos, cuando ello era consustancial a ser fumador, en las porterías de los edificios ya no se cogen puntos de media porque las medias ya no son…