Autor: jcorominas

A lo largo de los últimos meses algunos hemos planteado nuevas premisas, basadas en hechos lógicos, para alterar el paradigma del centro de Barcelona. Éste, como bien es sabido, ha sufrido varias transformaciones durante los últimos decenios, algunas más consolidadas y otras truncadas o en fase de gestación, ralentizadas por la Pandemia. Quiere el tópico, en general acertado porque siempre contiene algo de verdad, que el meollo del Eixample, pongamos de plaça Catalunya a la Diagonal y de passeig Sant Joan al carrer d’Aribau sea uno de los arquetipos más claros del parque temático. Para los que tenemos una cierta…

Durant els darrers mesos alguns hem plantejat noves premisses, basades en fets lògics, per a alterar el paradigma del centre de Barcelona. Aquest, com ben és sabut ha patit vàries transformacions al llarg dels darrers decennis, algunes més consolidades, d’altres truncades o en fase de gestació, endarrerides per la Pandèmia. Vol el tòpic, en general encertat perquè sempre conté quelcom de veritat, que el rovell de l’ou de l’Eixample, posem de plaça Catalunya a la Diagonal i de passeig Sant Joan a Aribau, sigui un dels arquetips més clars del parc temàtic. Pels que ja tenim uns anys, sobre per…

Antes de devolver las Barcelonas a la periferia, haremos un par de entregas más por el centro condal para abordar cuestiones políticas y culturales. Las primeras focalizarán nuestro paseo de hoy, en realidad más o menos estático, pues nuestro protagonista tiene tantos inputs que permite moverse sin desplazarse.Esto se lo pueden permitir pocos, pero claro, si hablamos del obelisco del cruce entre el passeig de Gràcia y la Diagonal, sólo queda quitarse el sombrero ante su dilatada —y más bien ignorada— singladura desde su erección (oportunísimo vocablo) en 1936, con el fin de rendir homenaje a uno de los padres…

Abans de concedir de nou les Barcelones a la perifèria, anirem durant un parell d’entregues més pel centre comtal per abordar qüestions polítiques i culturals. Les primeres copsaran el nostre passeig d’avui, en realitat més o menys estàtic, ja que el nostre protagonista va ple d’elements que possibiliten moure’s sense desplaçar-se. Això s’ho poden permetre pocs, però clar, si parlem de l’obelisc de la cruïlla de passeig de Gràcia amb Diagonal, tan sols cal treure’s el barret davant la seva dilatada i més aviat ignorada singladura des de la seva erecció, oportuníssim vocable, l’abril de 1936 per retre homenatge a…

Estar medio alejado de Barcelona durante estos meses de estío me impide poner toda la carne en el asador con determinados temas. Lo haré a mi regreso, que algunos temen y a otros provoca hilaridad, pues cuando piso la ciudad es como si debiera controlar que las calles siguen en su lugar, siempre con algún acierto y muchos desastres, la mayoría omitidos por el altavoz oficial. Por ello, antes de retomar la crítica constructiva que tanto gusta a nuestros mandamases, cerraré agosto con una reflexión desde un paseo por el centro de la Ciudad Condal. Hará un par de años…

Trobar-me mig allunyat de Barcelona durant aquests mesos d’estiu m’impedeix posar tota la llenya al foc amb determinats temes. Ho faré quan torni, quelcom que alguns temen i a d’altres provoca hilaritat, doncs quan trepitjo la ciutat és com si hagués de controlar que els carrers continuen al seu lloc, sempre amb algun encert i molts desastres, la majoria omesos per l’altaveu oficial. Per això, abans de reenganxar la crítica constructiva que plau tantíssim als nostres prohoms, tancaré agost amb una reflexió des d’un passeig pel centre de la Ciutat Comtal. Farà cosa d’un parell d’anys Janet Sanz, qui bé…

En menos de un año, Le Grand Départ del Tour de Francia arrancará en Barcelona, lo que sirvió a nuestro ínclito alcalde para concederse algunas jornadas de gloria, en absoluto criticables, pues cada uno ejerce su cargo de la manera que cree más conveniente. Tras ir a Paris, feliz por figurar en el numerito conclusivo de la carrera ganada por el campeonísimo esloveno Tadej Pogacar, volvió a la ciudad que gobierna sin oposición, algo más notable al desconocer la ciudadanía los líderes municipales de los demás partidos, y se plantó en la entrada del Hospital de Sant Pau para informarnos…

En menys d’un any Barcelona acollirà Le Grand Départ del Tour. El nostre ínclit alcalde ja es concedí algunes jornades de glòria, en absolut criticables, doncs cadascú exerceix el seu càrrec de la manera que creu més convenient. Després d’anar a París, feliç per figurar al numerat conclusiu de la cursa guanyada per Tadej Pogacar, tornà a la ciutat que governa sense oposició, quelcom més notable al desconèixer la ciutadania els líders municipals de la resta de partits, i es plantà a l’entrada de l’Hospital de Sant Pau per a informar-nos de com serà la presentació del gran esdeveniment de…

Mientras abría el Word para empezar a escribir las Barcelonas de esta semana recibo en el teléfono la noticia de un nuevo paro generalizado de Rodalies a causa de una incidencia en Sants, a buen seguro preciosa con su nuevo rostro, sin que sirva para nada si proseguimos como en este extraño presente. Todo esto ocurre en verano, cuando muchos trenes, lo he vivido en primera persona, van sin luz, la mayoría llegan tarde y desde la centralita del servicio reconocen que no están capacitados para responder ni compensar los miles de quejas al estar desbordados. Mientras tanto, en el…

La darrera setmana es parlava al Parlament de tot el que és positiu d’ampliar l’Aeroport del Prat, sense pensar gaire a la pregonada sostenibilitat i menys encara a la possibilitat d’emprar altres instal·lacions semblants per a ampliar la connectivitat de tota Catalunya, que, ben enllaçada, seria sense dubte un país menys macrocefàlic; potser així es compliria la broma de Josep Pla sobre un tot barceloní, és a dir, si emprem paraules del nostre segle, una àrea metropolitana més enllà del previst. Escric tot això després d’un viatge a Marsella que serà la base de les meves paraules, a priori centrades…