La vista se enfoca hacia ella como hipnotizada por varios motivos, no sólo su belleza, más fuerte ahora, recién restaurada. Su fachada central sería apátrida, divisoria entre Meridiana y Aragó, como si sin saberlo ejerciera de frontera. Luce balcón, una decoración basada en cuadrículas bicolores para dar ritmo al conjunto y cenefas muy discretas, imperceptibles para ciertos ojos. Arriba, se aprecia una vidriera, quizá la cumbre estética de la finca, más aún cuando en algún instante se desestimaron dos torrecitas que la coronaban. La obsesión por los paseos y las rutinas diarias me llevan casi a diario a este punto…
Autor: jcorominas
La vista s’enfoca envers ella, com hipnotitzada per diversos motius, no tan sols sa bellesa, més forta ara, restaurada. La seva façana central seria apàtrida, divisòria entre Meridiana i Aragó, com si, sense saber-ho, exercís de frontera. Llueix balconada, una decoració basada en quadrícules bicolors per a donar ritme al conjunt i sanefes molt discretes, imperceptibles per a certs ulls. A dalt, s’aprecia una vidriera, potser el cim estètic de la finca, encara més quan, a un instant indeterminat, es desestimaren les dues torretes que la coronaven. L’obsessió per les passejades i les rutines diàries em duen gairebé diàriament cap…
Al llarg de 2022 es compliran quatre anys de Barcelones a Catalunya Plural. Vaig començar per un profund desig de deixar d’escriure sobre el Procés i parlar de qüestions veritablement importants. La ciutat ho és fins el paroxisme. Per això aquí opto per abordar cada entrega amb transversalitats temàtiques. Qui sap si hi passaré tota la vida, en realitat aquesta és la idea per a redescobrir la capital catalana i donar valor a totes les Barcelones que ostenta. Moltes d’elles no tenien Història fins ara entre la desídia municipal i el triomf del parc temàtic, encara no eradicat amb la…
Pobra Filomena! Tenia seixanta-sis anys. Vivia a la vora. Potser tornava a casa seva, al 23 de la riera de Bogatell, avui Rogent. Un tren l’atropellà a un lloc indeterminat de la Meridiana entre aquest carrer i Almenara Alta, on em trobo ara mateix indecís, amb el lateral de l’església flanquejant-me i uns edificis de diverses èpoques, sobretot de c. 1900 i alguns de 1936, m’han cridat sempre l’atenció per la diversitat de les seves façanes i perquè, a la cruïlla amb la Meridiana, es veu com tot l’immoble de la cantonada es construí a un nivell més baix, quelcom…
¡Pobre Filomena! Tenía sesenta y seis años. Vivía cerca. Quizá volvía a su casa, sita en el 23 de la riera de Bogatell, hoy en día Rogent. Un tren la arroyó en un lugar indeterminado de la Meridiana, entre esta calle y Almenara Alta, donde ahora mismo estoy indeciso, con el lateral de la iglesia flanqueándome y unos edificios de distintas épocas, sobre todo de c. 1900 y algunos de 1936, me han llamado siempre la atención, por lo variopinto de sus fachadas y porque, en el cruce de la Meridiana, se ve como el inmueble de la esquina se…
Si gastes molta sola de sabata, podràs detectar abans les rareses del camí. A l’alçada de Clot amb Muntanya, es com si desaparegués el primer, engolit per un tram anòmal del carrer d’Aragó, a una nova prova més de la impostura dels carrers de l’Eixample al vell nucli de Sant Martí de Provençals, quelcom d’altra banda detectable a artèries com Mallorca, devoradora del desaparegut carrer de Núria, Rosselló o València, només mencionant-ne unes poques. Estupefacte davant el panorama, miro enrere un moment pel pur vici de no deixa res sense tancar Al nostre estudi sobre aquest tros molt concret del…
Si gastas mucha suela, podrás detectar antes las rarezas del camino. A la altura de Clot con Muntanya es como si desapareciera el primero, engullido por un tramo anómalo del carrer d’Aragó en otra prueba más de la impostura de las calles del Eixample en el viejo núcleo de Sant Martí de Provençals, algo por otra parte detectable en otras arterias como Mallorca, devoradora del desaparecido carrer de Núria, Rosselló o València, sólo por mencionar unas pocas. Estupefacto ante el panorama, miro atrás un momento por puro vicio de no dejar cabos sueltos. En nuestro estudio sobre ese trecho muy…
Muchas semanas, tras escribir la entrega de la anterior, me entra una especie de urgencia fotográfica, una excusa como cualquier otra para reincidir en la visita del lugar de investigación y mejorar mis apreciaciones, pese a ello siempre imperfectas, causándome una especie de eterno retorno, plácido al gustarme, insidioso porque, aún pasados varios meses tras las conclusiones, mis ojos buscan detalles y la mente no deja de formularse preguntas sobre los lugares. Este tramo del carrer del Clot, entre València y Muntanya, siempre me ha generado una fascinación muy particular, quizá por la ruptura abrupta de la calle por la…
Moltes setmanes, després d’escriure el lliurament de l’anterior, m’entra una espècie d’urgència fotogràfica, una excusa com qualsevol altra per a reincidir a la vista del lloc a investigar i millorar les meves apreciacions, malgrat això sempre imperfectes, causant-me una espècie d’etern retorn, plàcid perquè m’agrada, insidiós perquè, fins i tot quan passen mesos després de les conclusions, els meus ulls cerquen detalls i la ment no deixa de formular-se preguntes entorn als indrets. Aquest tram del carrer del Clot, entre València i Muntanya, sempre m’ha generat una fascinació molt particular, potser per la ruptura abrupta del carrer per la rambleta…
Una de les intencions d’aquestes Barcelones consisteix a aconseguir una empatia de la visió mitjançant el passeig. Moltes vegades penso en com les persones van pel carrer sense res mirar, excepte les pantalles dels seus telèfons. Això, a més de generar una veritable millora de l’espècie a la seva habilitat per a sortejar els seus semblants, converteix l’espai en un no res esfereïdor, sobretot si atenem a tots els detalls silenciosos del nostre voltant. Avui em trobo, ja ho vaig advertir, a una cruïlla molt arquetípica, fruit de l’estratificació, més aviat la cronologia, de les urbanitzacions. Clot, València, Navas. La…
