Quan un investiga els carrers per a reconstruir la seva forma urbis antiga és comprensible equivocar-se, sobretot per una qüestió rellevant i ben freqüent: l’emoció, i no parlo d’exacerbar sentimentalismes patriòtics o d’anuncis de Campofrío capaços de confirmar l’infantilisme de tot un país, sinó més aviat de l’eufòria de creure trobar-me davant certes pistes determinants a l’hora d’encaixar les peces del trencaclosques. Els errors són freqüents i molt positius per trobar-se vinculats al dubte i propiciar, des d’allò minúscul, la narració de la Història de tot un barri, en aquest cas Sant Andreu a partir del torrent de Parellada. Aquest…
Autor: jcorominas
Han transcurrido ya muchos meses desde primavera, cuando nos confinaron de modo inaudito. Ahora recuerdo ese periodo entre el estupor, un reposicionamiento y la felicidad. Lo primero, harto comprensible, se debió a la situación global, aún impotente para aprehender el alcance de un virus demoledor, si bien no suficiente para terminar con la pasividad ciudadana, sedada tras años de neoconservadurismo, como si nadie tuviera ánimo para rebelarse contra la peor clase política de los últimos decenios. Al principio acaté las normas, y así fue cómo surgió lo segundo, una reformulación para conocerme mejor a partir de renunciar a las órdenes…
Ja han transcorregut molts mesos des de la primavera, quan ens confinaren de manera inaudita. Ara recordo aquell període entre l’estupor, una reformulació i la felicitat. El primer, ben comprensible, es degué a la situació global, encara impotent per a aprendre l’abast d’un virus demolidor, insuficient per a matar la passivitat ciutadana, sedada després d’anys i panys de neoconservadorisme, com si ningú tingués ànim per a rebel·lar-se contra la pitjor classe política de les darreres dècades. Al principi vaig acatar les normes, i així fou com sorgí el segon, reinventant-me per a conèixer millor els meus ets i uts a…
Fa no res, just quan revisava dades per l’article, pensava en com els arquitectes d’una ciutat ens expressen en silenci els seus canvis i filosofia mitjançant els seus edificis supervivents. No necessiten firmar-ne gaires per a efectuar aquesta operació, inconscient quan ignores l’autoria dels immobles. Quan la saps adquireixes la capacitat de relacionar petites pistes disperses pel mapa. Aquest joc pot realitzar-se sense donar-hi gaire voltes amb grans noms. A partir del mateix s’aprecien aèries d’influència, preferències personals i picades d’ull al destí, com amb Puig i Cadafalch, instal·lat al seu domicili particular ben a la vora de rambla Catalunya,…
Hace nada, justo cuando revisaba los datos para este artículo, pensaba en cómo los arquitectos de una ciudad nos expresan en silencio sus cambios y filosofía a través de sus edificios supervivientes. No necesitan firmar muchos para efectuar esta operación inconsciente cuando ignoras la autoría de los inmuebles. Sabiéndola se adquiere la capacidad de relacionar pequeñas pistas esparcidas por el mapa. Este juego puede realizarse a tiro fácil con grandes nombres. A partir del mismo se aprecian áreas de influencia, preferencias personales y guiños al destino, como con Puig i Cadafalch, instalado en su domicilio particular al lado de rambla…
El primer aspecte podria fer-nos cavil·lar sobre una continuïtat amb la tradició cooperativista dels anys vint, quan la llei de Cases Barates propicià la construcció de vivendes baixes, copades per agrupacions d’oficis, de Montjuic a les rodalies de Vilapicina. Aquesta proposta embellí la ciutat, per sort encara immersa a dinàmiques amb immobles de baixa densitat demogràfica. Els forats abundaven i les aspiracions d’aquests col·lectius encaixaven amb voler viure millor, disposar d’un sostre i una tranquil·litat complementada amb un racó ple de verd. Als anys 30 el president Macià batejà per aquest optimisme carregat de realitat l’expressió la caseta i l’hortet.…
El primer aspecto podría hacernos cavilar sobre una continuidad con la tradición cooperativista de los años veinte, cuando la ley de Casas Baratas propició la construcción de viviendas bajas, copadas por agrupaciones de oficios, de Montjuic a las cercanías de Vilapicina. Esta propuesta embelleció la ciudad, por suerte aún inmersa en inmuebles de baja densidad demográfica. Los huecos abundaban y las aspiraciones de estos colectivos encajaban con querer vivir mejor, tener un techo y una tranquilidad complementada con un rinconcito verde. En los años 30 el president Macià acuñó para ese optimismo cargado de realidad la expresión la caseta y…
Durant molts anys Concepción Arenal fou un enllaç de relativa importància a la meva existència. Més d’una vegada he insistit al voltant de les facècies de cada vida. La meva estigué determinada durant la infantesa per unes fronteres determinades. El meu Guinardó es determinava pel carrer on vaig néixer, delimitant-se unes fites entre Verge de Montserrat a la seva part superior i passeig de Maragall a la inferior. Aquest límit a vegades s’esmicolava per visites familiars a Concepción Arenal, on la meva àvia residí durant dècades, i per això aquesta sèrie té quelcom d’homenatge, però al mateix temps és la…
Durante muchos años Concepción Arenal fue un enlace de relativa importancia en mi existencia. He insistido en más de una ocasión en torno las vicisitudes de cada singladura. La mía estuvo determinada a lo largo de la infancia por unas fronteras determinadas. Mi Guinardó se determinó por la calle donde nací, delimitándome un límite entre Verge de Montserrat en su parte superior y passeig de Maragall en la inferior. Este linde se veía quebrado en ocasiones por visitas familiares a Concepción Arenal, donde mi abuela residió durante décadas, y por eso esta serie tiene algo de homenaje, pero al mismo…
Durant aquestes pàgines he parlat un munt de vegades sobre la increïble vagància congènita del barceloní, amb tota probabilitat encara més accentuada durant el confinament i el desenvolupament de la pandèmia per la limitació de moviments, imposada amb criteri i només poètica per a deparar epifanies quan creuem determinades fronteres, prohibides quan fins fa no res formaven part d’una normalitat sense aparents fissures. Durant aquests estranys mesos de primavera em vaig capbussar dins dels mapes. Ho he explicat més d’una vegada. L’experiència amb la topografia m’ajudà a desenvolupar millor la meva feina, sobretot perquè, de cop i volta, els immobles…
