Autor: jcorominas

Aquests darrers mesos hi ha una voluntat de petits canvis a Barcelona des de la consciència de no poder anar a més per la precarietat del consistori socialista. L’alcalde Collboni, amb tota probabilitat ben assessorat, manté un perfil baix mentre cerca emprendre mesures, sempre amb la crítica dels demés en primer pla, quelcom normal, doncs a simple vista sembla que les relacions entre els líders municipals no deuen ser gaire bones, sense ser recomanable unir-los en una habitació sense càmeres. Una de les mesures més interessants és haver integrat El Born CCM al Museu d’Història, prescindint-ne així de la seva…

Estos últimos meses hay una voluntad de pequeños cambios en Barcelona desde la conciencia de no poder ir a más por la precariedad del consistorio socialista. El alcalde Collboni, con toda probabilidad bien asesorado, mantiene un perfil bajo mientras intenta emprender medidas, siempre con la crítica de los demás en primer plano, algo normal, pues a simple vista parece que las relaciones entre los líderes municipales no deben ser muy buenas, sin ser recomendable juntarlos en una habitación desprovista de cámaras. Una de las medidas más interesantes es haber integrado el Born CCM al Museu de Història, prescindiéndose así de…

Vosaltres no sabeu totes les voltes combinades dels meus peus i cap durant els darrers mesos pel barri de La Jota. Passejar amb intencionalitat per un lloc l’estructura a la ment, fins a crear la màgia de tenir una projecció del passat mentre camines pel present. A partir d’això, tinc força clares determinades fites per a moure’m i comprendre aquesta superfície. Durant les anteriors setmanes he escrit per activa i per passiva com la barriada tenia dos eixos a partir de les propietàries dels terrenys: Maria Àngels Puig Espanya i la Marquesa de Castellbell. La primera, àlies la tortuga constructiva,…

Vosotros no sabéis todas las vueltas combinadas de mis pies y cabeza durante los últimos meses por el barrio de La Jota. Pasear con intencionalidad por un lugar lo estructura en la mente, hasta crear la magia de tener una proyección del pasado mientras caminas por el presente. A partir de eso, tengo bastante claros determinados hitos para manejarme y comprender esa superficie. Las semanas anteriores escribí por activa y por pasiva cómo la barriada tenía dos génesis a partir de sendas propietarias de los terrenos: María Ángeles Puig España y la Marquesa de Castellbell. La primera, alias la tortuga…

Desenvolupar, escriure, una sèrie de Barcelones comporta a la meva ment una infinita successió de preguntes i la imaginació d’alguns plantejaments a partir de les meves investigacions mitjançant el passeig i l’estudi. En el cas de la Jota, he recalcat a cadascun dels articles previs la lentitud de la seva urbanització. La millor hipòtesi per a entendre el pas de tortuga és la calma de Maria Àngels Puig España, propietària de Can Garrigó, qui potser s’activà més a instàncies de la dictadura de Primo de Rivera, sempre amistosa amb el marquesat de Castellbell, impulsor definitiu del conjunt una vegada decidí…

Desarrollar, escribir, una serie de “las Barcelonas” comporta en mi mente una infinita sucesión de preguntas y la imaginación de algunos planteamientos a partir de mis investigaciones mediante el paseo y el estudio. En el caso de la Jota, he recalcado en cada uno de los artículos previos la lentitud de su urbanización. La mejor hipótesis para entender el paso de tortuga es la calma de María Ángeles Puig España, propietaria de Can Garrigó, quien quizá se activó más a instancias de la Dictadura de Primo de Rivera, siempre amistosa con el marquesado de Castellbell, impulsor definitivo del conjunto una…

Cien días, con verano de por medio, son muy pocos para juzgar una gestión municipal. Sin embargo, al menos desde mi percepción, Jaume Collboni debe estar bien asesorado, pues en tan poco tiempo los gestos son más importantes. Entre ellos, algunos concretados en acciones, pueden enumerarse el recurrir a la sentencia sobre la súper illa de Consell de Cent, el pregón de Najat el Hachmi y presencias muy medidas del alcalde silencioso, como la de la semana pasada en el homenaje a Ibáñez en la Biblioteca García Márquez, la mejor del mundo y una buena tapadera para ocultar como muchas…

Cent dies, amb l’estiu al bell mig, són ben pocs per a jutjar una gestió municipal. No obstant, almenys des de la meva percepció, Jaume Collboni deu assessorar-se prou bé, doncs en tant poc temps els gestos són més importants. Entre ells pot enumerar-se el presentar recurs a la sentència sobre la súper illa de Consell de Cent, el pregó de Najat el Hachmi i presències molt mesurades de l’alcalde, com la de la setmana passada en homenatge a Ibáñez a la Biblioteca García Márquez, la millor del món i un bon camuflatge per a ocultar com moltes d’altres pateixen…

El barri de la Jota no existiria sense la urbanització de les parcel·les de dues dames. La part superior del seu entramat eren terrenys de la Marquesa de Castellbell, amb Can Sitjar com a fita a l’actual plaça de Virrei Amat. Els del tram inferior, molt més apetitosos per quantitat i qualitat, corresponien a Maria Àngels Puig Espanya. L’eix de les seves hectàrees era Can Garrigó, demolit l’any 1960, prova de com ella i els seus familiars no es donaren cap pressa a l’hora d’integrar la seva ruralitat a la ciutat. És de suposar que, abans dels anys vint, moltes…

El barrio de la Jota no existiría sin la urbanización de las parcelas de dos damas. La parte superior de su entramado eran terrenos de la Marquesa de Castellbell, con Can Sitjar como jalón en la actual plaça de Virrei Amat. Los del tramo inferior, mucho más apetitosos por cantidad y calidad, correspondían a María Ángeles Puig España. El eje de sus parcelas era Can Garrigó, demolido en 1960, prueba de cómo ella y sus familiares no se dieron ninguna prisa en integrar lo rural a la ciudad. Es de suponer que, antes de los años veinte, muchas manzanas, sobre…