La setmana passada caminàrem simultàniament per la vella riera d’Horta i el passeig de Fabra i Puig. Avui passejarem per la primera. Si la trepitgem des del carrer de Vilapicina tindrem una vista amb molts interrogants, perquè des de la calma de l’estructura bàsica de l’homònim barri passem al curs fluvial, Cartellà a l’actualitat. El seu cantó muntanya és una successió d’estrats desiguals, amb uns carrers traçats a priori una mica a la babalà, o això sembla. Als mapes i a les fotos aèries s’observa com el domini d’aquest entorn, comprès pel triangle format del carrer Sabastida fins al del…
Autor: jcorominas
Aquest 2024 les Barcelones passegen Vilapicina centímetre a centímetre. Fins i tot abans d’endinsar-nos al barri aparegueren per aquestes pàgines Fabra i Puig i la riera d’Horta, extensa i abordada a d’altres entregues o reportatges. Per això avui dedicarem a ambdós espais el protagonisme, doncs són fronteres de tot aquest territori, abans a vessar de masies ben regades per vàries aigües. L’entorn de Vilapicina, en realitat molt petit, romangué aïllat de tota centralitat, com aïllat de si mateix, a partir de 1959, quan s’emprengué l’extensió de Fabra i Puig. El seu tram al Sant Andreu contemporani es coneix com a…
Durant molts anys he reivindicat des d’aquestes mateixes pàgines la necessitat de recuperar pel veïnat i per tota Barcelona el merendero de la Font d’en Fargues. Tot repassant articles passats, he vist com els primers es remunten a un xic abans de la pandèmia, quan l’estat del cim de la ciutat jardí dels Fargas, coronada amb la seva homònima font, era pitjor que deplorable. Això es mantingué, sense agreujar-se perquè era impossible caure més baix, durant el darrer quinquenni. L’espai acollia els caps de setmana alguns concerts i, malgrat la seva plàcida llunyania per a les inversions municipals, tota la…
Durante muchos años he reivindicado desde estas mismas páginas la necesidad de recuperar para el vecindario y toda Barcelona el merendero de la Font d’en Fargues. Al repasar artículos he visto cómo se remontan a poco antes de la Pandemia, cuando el estado de la cima de la ciudad jardín de los Fargas, coronada con su homónima fuente, era peor que deplorable. Esto se mantuvo, sin agravarse porque era imposible ir a más, durante el último quinquenio. El espacio acogía los fines de semanas algunos conciertos y toda, pese a su plácida lejanía para las intervenciones municipales, la lógica apuntaba…
En aquest recorregut per Vilapicina hem transitat per moltes de les seves cruïlles, la majoria centrades al seu homònim carrer, amb confluències clau a totes les seves latituds, de Fabra i Puig a la riera d’Horta. Al tram final del carrer de Vilapicina es trobava Can Gaig. L’espai de la masia generà horts i vivendes al que ara és Mare de Déu de Les Neus. Aquesta via secundària, paral·lela a la principal del barri, és fonamental per a entendre com cresqué més enllà del seu nucli essencial. Mare de Déu de les Neus té varies fases. La darrera, si la…
En este recorrido por Vilapicina hemos transitado por muchas de sus encrucijadas, la mayoría centradas en su homónima calle, con confluencias clave en todas sus latitudes, de Fabra i Puig a la riera d’Horta. En el tramo final del carrer de Vilapicina se hallaba Can Gaig. El espacio de la masía generó huertos y viviendas en lo que ahora es Mare de Déu de Les Neus. Esta vía secundaria, paralela a la principal del barrio, es fundamental para entender su crecimiento más allá del núcleo original. Mare de Déu de les Neus tiene varias fases. La última, si la caminamos…
Para mi es especial escribir hoy sobre el carrer Mare de Déu de les Neus. Como llevo años paseando por Barcelona no recuerdo el momento exacto de nuestro encuentro, pero a nivel objetivo es de esos capaces de cambiar la vida de cualquiera. Si Barcelona no se prostituyera y valorara su autenticidad nuestra protagonista de hoy figuraría en todas las guías. Quizá sea mejor así para que su ser secreto nos pertenezca. Lo que el lector no suele saber es cómo cambia la percepción de un lugar a través del estudio. Mi primer contacto con el antiguo carrer de Tàrrega…
Per a mi és ben especial escriure avui sobre el carrer Mare de Déu de les Neus. Com porto anys passejant per Barcelona, no recordo el moment exacte del nostre encontre, però a nivell objectiu és d’aquells capaços de canviar la vida de qualsevol. Si Barcelona no es prostituís i valorés la seva autenticitat, la nostra protagonista d’avui figuraria a totes les guies, però així és millor, doncs així el seu secret ens pertany. El que el lector sol ignorar és com canvia la percepció d’un lloc a través de l’estudi. El meu primer contacte amb l’antic carrer de Tàrrega…
A Barcelona, el moment de l’Ajuntament de Mortadelo i Filemón és al·lucinant. Quan aparegui aquest reportatge durem nou mesos sense govern, quelcom maquillat amb varies medalles força curioses. La primera consisteix a una doble acció: gastar-se un dineral en publicitat per fer creure a la ciutadania una determinació de treball basada a anunciar reforços en seguretat i vendre la moto de la ciutat com a seu de fires, festivals i congressos, els segons per a dissimular el porciolismo assumit per tots els consistoris democràtics. Dins d’aquest duet figura l’aclaparadora presència dels serveis de neteja al carrer, doncs per tots és…
Aquest primer paràgraf de les Barcelones a vegades explica els seus fils interns. Aquest cop és el torn de quelcom ben obvi. Cada text s’encadena amb l’anterior i engalta dubtes de cara al següent. Al cas d’avui la nostra protagonista serà la masia de Can Gaig. La seva ubicació i dominis ens condueixen en part a resoldre com configuraren el nucli antic del carrer de Vilapicina, ampliant-se l’influx de la finca fins a determinar morfologies i comprendere vàries vies. Can Gaig, amb orígens al segle XVII, acaparava gairebé tot el sector comprès entre el carrer Arnau i el de Vilapicina…
