Desenes de mòbils es van alçar a l’aire gairebé simultàniament la nit de Sant Joan. L’arribada de la flama del Canigó, des del seu punt de distribució a la Plaça Sant Jaume a la cruïlla entre Ramon Turró i Espronceda, al Poblenou, tradicionalment acompanyada per, entre d’altres, el Fènix, la bèstia local, va veure com un allau de cossos i braços estesos impedien la visió i la participació efectiva en el moment a gran part de la multitud allà concentrada. No calia ser molt hàbil per veure que, la majoria, eren turistes que s’acostaven a contemplar un dels rituals locals…
Autor: jmansilla
Decenas de móviles se alzaron al aire casi simultáneamente en la noche de Sant Joan. La llegada de la flama del Canigó, desde su punto de distribución en la Plaça Sant Jaume al cruce entre Ramon Turró y Espronceda, en el Poblenou, tradicionalmente acompañada por, entre otros, el Fénix, la bestia local, vio como una multitud de cuerpos y brazos extendidos impedían la visión y la participación efectiva en el momento a gran parte de la multitud allí concentrada. No hacía falta ser un ojo entrenado para ver que, en su mayoría, se trataban de turistas que se acercaban a…
El derecho al turismo es otra de las afirmaciones que frecuentemente se escuchan a la hora de justificar prácticas individuales vinculadas al consumo turístico. En el marco de las democracias liberales occidentales, tener derecho a algo implica la existencia de una normativa o regulación específica que recoja el ejercicio de una determinada conducta. De esta forma, cuando se hacen este tipo de aseveraciones se estaría poniendo sobre la mesa la existencia de una protección legal que permitiera o legitimara el ejercicio del turismo como actividad personal o colectiva. Sin embargo, nada de esto existe en nuestro ordenamiento jurídico. El marco…
El dret al turisme és una altra de les afirmacions que sovint se senten a l’hora de justificar pràctiques individuals vinculades al consum turístic. En el marc de les democràcies liberals occidentals, tenir dret a alguna cosa implica l’existència d’una normativa o regulació específica que reculli l’exercici d’una determinada conducta. D’aquesta manera, quan es fan aquest tipus d’asseveracions s’estaria posant sobre la taula l’existència d’una protecció legal que permetés o legitimés l’exercici del turisme com a activitat personal o col·lectiva. Res d’això, no obstant, no existeix en el nostre ordenament jurídic. El marc legal general actualment vigent a l’Estat espanyol…
Yo no soy turista, soy viajero es otro de los frecuentes tópicos en torno al turismo. El mensaje que parece esconderse tras este tipo de afirmación descansaría sobre una supuesta y diferente forma de conocer lugares, de moverse y relacionarse con el contexto que se visita. Una forma más íntima, más auténtica, menos invasiva y más acorde a los principios y las normas que habitan en esos nuevos emplazamientos. Pese a tan buenas intenciones, este tipo de autopercepciones no solo se muestran como un imposible, sino que, además, dan pie a que la industria turística proponga y sostenga discursos dirigidos a determinadas…
Yo no soy turista, soy viajero es otro de los frecuentes tópicos en torno al turismo. El mensaje que parece esconderse tras este tipo de afirmación descansaría sobre una supuesta y diferente forma de conocer lugares, de moverse y relacionarse con el contexto que se visita. Una forma más íntima, más auténtica, menos invasiva y más acorde a los principios y las normas que habitan en esos nuevos emplazamientos. Pese a tan buenas intenciones, este tipo de autopercepciones no solo se muestran como un imposible, sino que, además, dan pie a que la industria turística proponga y sostenga discursos dirigidos…
Jo no soc turista, soc viatger és un altre dels freqüents tòpics al voltant del turisme. El missatge que sembla amagar-se darrere d’aquest tipus d’afirmació descansaria sobre una suposada i diferent manera de conèixer llocs, de moure’s i relacionar-se amb el context que es visita. Una forma més íntima, més autèntica, menys invasiva i més d’acord amb els principis i les normes que habiten en aquests nous emplaçaments. Tot i això, malgrat tan bones intencions, aquest tipus d’autopercepcions no només es mostren com un impossible, sinó que, a més, donen peu que la indústria turística proposi i sostingui discursos dirigits…
Entre el conjunt de frases tòpiques que giren al voltant del turisme –Jo no sóc turista, sinó viatger, El turisme és una conquesta de la classe obrera, o El turisme genera riquesa– la meva preferida és aquella que afirma que Tots som turistes. I és la meva preferida per la senzilla raó que és precisament el seu caràcter directe i breu el que li confereix un poder comunicatiu enorme; un poder tan gran que fa necessari l’elaboració d’arguments relativament complexos a una cosa que es va expressar mitjançant tres simples paraules: Tots – som – turistes. Tots som turistes és…
Entre el conjunto de frases tópicas que giran en torno al turismo –Yo no soy turista, sino viajero, El turismo es una conquista de la clase obrera, o El turismo genera riqueza– mi favorita es aquella que afirma que Todos somos turistas. Y es mi favorita por la sencilla razón de que es precisamente su carácter directo y breve el que le confiere un enorme poder comunicativo; un poder tal que hace necesario la elaboración de argumentos relativamente complejos a algo que se expresó mediante tres simples palabras: Todos – somos – turistas. Todos somos turistas es una frase fetiche. Un…
El recent episodi de contestació i protesta davant la celebració d’una desfilada de models per part de Louis Vuitton al Parc Güell, Barcelona, lluny de ser un esdeveniment puntual, sembla més aviat respondre a una manera específica d’entendre la ciutat. Aquestes no són únicament espais físics, també són l’esfera on es duen a terme un tipus especial de relacions socials, les urbanes, a més de l’àmbit per excel·lència de la producció simbòlica de les societats contemporànies. Qualsevol aproximació a elles, per tant, s’ha de fer des d’un punt de vista holístic, totalitzant, de manera que puguem analitzar i veure com…
