Autor: joseramonubieto

Apokalypsis -en grec- significa un desvetllament. Una veritat que sorgeix com una revelació per a aquell que sap escoltar-la. La història de l’apocalipsi és, sens dubte, una de les més antigues que expliquen els humans. En les tradicions ancestrals religioses més enllà del cristianisme -incloent-hi el judaisme, l’islam i el budisme- aquest relat comú sorgeix en moments de crisis socials i polítiques, quan la gent intenta processar esdeveniments impactants. El seu èxit radica en el fet que uneix enigma, por i destrucció, ingredients claus per atraure la mirada de molts que se senten desorientats i en perill pel trencament imminent…

Read More

Apokalypsis -en griego- significa un desvelamiento. Una verdad que surge como una revelación para aquel que sabe escucharla. La historia del apocalipsis es, sin duda, una de las más antiguas que cuentan los humanos. En las tradiciones ancestrales religiosas más allá del cristianismo -incluyendo el judaísmo, el islam y el budismo- ese relato común surge en momentos de crisis sociales y políticas, cuando la gente intenta procesar eventos impactantes. Su éxito radica en que une enigma, miedo y destrucción, ingredientes claves para atraer la mirada de muchos que se sienten desorientados y en peligro por la ruptura inminente de su…

Read More

Hablar tiene sus riesgos: puedes decir más de lo que quieres o no saber lo que estás diciendo. El lenguaje de los humanos, seres hablantes por definición, no es equiparable –y, por  tanto no delegable– al del chat GTP4, ese que parece que pronto hablará por todos y todas. A diferencia de la IA, los humanos inventamos cosas que no estaban en nuestro archivo y aunque -como les ocurre a los chatbots conversacionales- no puedan comprenderlas de entrada, sí tienen explicación y podemos, incluso, ir a ver a un psicoanalista para tratar de saber algo más de ellas. Una activista…

Read More

Parlar té els seus riscos: pots dir més del que vols o no saber què estàs dient. El llenguatge dels humans, éssers parlants per definició, no és equiparable –i, per tant no delegable– al del xat GTP4, aquell que sembla que aviat parlarà per tots i totes. A diferència de la IA, els humans inventem coses que no eren al nostre arxiu i encara que –com els passa als xatbots conversacionals– no puguin comprendre-les d’entrada, sí que tenen explicació i podem, fins i tot, anar a veure un psicoanalista per tractar de saber-ne alguna cosa més. Una activista feminista i…

Read More

Si hi ha una paraula que s’ha degradat per la banalització del seu ús en les darreres dècades és, sens dubte, la de consentiment. Una part de la responsabilitat rau en l’àmbit digital, on tots consentim diverses vegades al dia coses de les quals, en realitat, en desconeixem les conseqüències. Qui no ha consentit l’ús de les seves dades privades per part de plataformes digitals o pàgines web sense haver llegit ni la primera paraula del contracte que “signa” i el vincula legalment? Sabien que l’acord que vam consentir per fer servir PayPal té la mateixa extensió que tres vegades…

Read More

Si hay una palabra que se ha degradado por la banalización de su uso, en las últimas décadas, es sin duda la de consentimiento. Una parte de la responsabilidad está en el ámbito digital donde todos consentimos varias veces al día a cosas de las que en realidad desconocemos sus consecuencias. ¿Quién no ha consentido al uso de sus datos privados por parte de las plataformas digitales o las webs sin haber leído ni la primera palabra del contrato que “firma” y lo vincula legalmente? ¿Sabían que el acuerdo que consentimos para usar PayPal tiene la misma extensión que tres…

Read More

La mentida sempre va ser una arma política de llarg abast. Deia H. Arendt l’any 1971 (“La mentida en política”) que la veritat factual, quan s’oposa al profit o al plaer d’un grup determinat, “es rep avui amb més hostilitat que mai”. Les disfresses de la mentida són variades: des de transformar els fets en una mera opinió restant-los fonament (“Vostè diu que l’economia va molt bé, però això és la seva opinió mentidera”) fins a la repetició infinita per naturalitzar allò que era només una falsedat inicial (“Vostè governa amb els filoterroristes”). La dreta i els seus populismes extrems…

Read More

La mentira siempre fue un arma política de largo alcance. Decía H. Arendt en 1971 (“La mentira en política”) que la verdad factual, cuando se opone al provecho o el placer de un grupo determinado, “se recibe hoy con mayor hostilidad que nunca”. Los disfraces de la mentira son variados: desde transformar los hechos en una mera opinión restándoles fundamento (“Vd. dice que la economía va muy bien, pero eso es su opinión mentirosa”) hasta la repetición infinita para naturalizar aquello que era solo una falsedad inicial (“Vd. gobierna con los filoterroristas”). La derecha y sus populismos extremos son maestros…

Read More

Los personajes famosos tienen la virtud -en una sociedad digital donde el espectáculo es (casi) todo- de poner en la agenda política viejos asuntos. El racismo no es ninguna novedad, tampoco en el fútbol (y en otros deportes) donde se “practica” desde hace años en partidos, incluso, de infantiles. Durante mucho tiempo las autoridades deportivas españolas lo han ignorado, sin sancionar a los clubes y a sus socios, protegiendo el negocio que genera el llamado deporte rey. Es, ahora, que todos se esfuerzan en apoyar castigos y exigir más educación, como si con ello se resolviera el problema. Recientemente, un…

Read More

Els personatges famosos tenen la virtut -en una societat digital on l’espectacle és (gairebé) tot- de posar a l’agenda política vells assumptes. El racisme no és cap novetat, tampoc al futbol (i en altres esports) on es “practica” des de fa anys en partits, fins i tot, d’infantils. Durant molt de temps les autoritats esportives espanyoles ho han ignorat, sense sancionar els clubs i els seus socis, protegint el negoci que genera l’anomenat esport rei. És, ara, que tots s’esforcen a donar suport a càstigs i exigir més educació, com si amb això es resolgués el problema. Recentment, un estudi…

Read More