Autor: Guillem Pujol

Tres partits compateixen per un mateix espai polític que s’empetiteix a dia que passa. Un, amb aspiracions de guanyar (Junts per Catalunya); un altre, Aliança Catalana, que pot suposar l’arribada d’un segon partit d’extrema dreta al Parlament de Catalunya després que VOX ho fes en els darrers comicis. En últim lloc, Alhora, el nou partit de Jordi Graupera i Clara Ponsatí, que lluita per les engrunes del votant de Junts més focalitzat amb mantenir el discurs de la lluita contra l’Estat. El principal perjudicat d’aquesta lluita fratricida serà Junts per Catalunya, que veu com les altres dues formacions li poden…

El tecnofeudalisme és un concepte basat en una analogia amb el sistema feudal històric, però adaptat al context de l’era digital i l’economia globalitzada. En el feudalisme tradicional, l’estructura social estava clarament jerarquitzada, amb senyors feudals que posseïen la terra i els serfs o camperols que hi treballaven, a canvi de protecció i una part de la producció. Aquest sistema creava una dependència directa dels serfs envers els senyors, que exercien un control significatiu sobre la vida econòmica, política i social de l’època. De senyors feudals a senyors digitals A l’era digital, el tecnofeudalisme suggereix una estructura similar, on les grans corporacions tecnològiques, les…

El tecnofeudalismo es un concepto que se basa en una analogía con el sistema feudal histórico, pero adaptado al contexto de la era digital y la economía globalizada. En el feudalismo tradicional, la estructura social estaba claramente jerarquizada, con señores feudales que poseían la tierra y los siervos o campesinos que trabajaban en ella, a cambio de protección y una parte de la producción. Este sistema creaba una dependencia directa de los siervos hacia los señores, quienes ejercían un control significativo sobre la vida económica, política y social de la época. De señores feudales a señores digitales En la era…

De proletarios a propietarios, de propietarios a desahuciados Para cuando España hubo transitado de una dictadura a una democracia representativa, parlamentaria, había conseguido lo que el ministro de Vivienda franquista José Luis Arrese afirmó en un discurso ante el Colegio de Agentes de la Propiedad en 1959: “No queremos una España de proletarios, queremos una España de propietarios”. Efectivamente, si el año 1950 más de la mitad de la población vivía en régimen de alquiler (51,3%), dos décadas más tarde la cifra no llegaba a un tercio de la población (30,1%); el porcentaje de propietarios de viviendas pasó de un…

De proletaris a propietaris, de propietaris a desnonats Per quan Espanya va haver transitat d’una dictadura a una democràcia representativa, parlamentària, havia aconseguit el que el ministre d’Habitatge franquista José Luis Arrese va afirmar en un discurs davant el Col·legi d’Agents de la Propietat el 1959: “No volem una Espanya de proletaris, volem una Espanya de propietaris”. Efectivament, si l’any 1950 més de la meitat de la població vivia en règim de lloguer (51,3%), dues dècades més tard la xifra no arribava a un terç de la població (30,1%); el percentatge de propietaris d’habitatges va passar d’un 45,9 en 1950…

La situación estaba tan encallada tras la negativa de los comunes de aprobar los presupuestos si no se dejaba caer el mega-proyecto del Hard Rock, que ya a primera hora, lo que era casi inconcebible unas semanas atrás, se iba haciendo cada vez más visible. Y es que la sensación de la mañana era que nadie podía, ni quería, mover ninguna ficha: si ERC renunciaba al Hard Rock tal y como pedían los Comuns, el PSC bajaba del carro. Pero si ERC decidía buscar en Junts per Catalunya un apoyo alternativo, debían aceptar eliminar el impuesto de sucesiones, y eso,…

La situació estava tan encallada després de la negativa dels comuns d’aprovar els pressupostos si no es deixava caure el mega-projecte del Hard Rock, que ja a primera hora, allò que era gairebé inconcebible unes setmanes enrere, s’anava fent cada vegada més visible. I és que la sensació del matí era que ningú podia, ni volia, moure cap fitxa: si ERC renunciava al Hard Rock tal com demanaven els Comuns, el PSC baixava del carro. Però si ERC decidia buscar en Junts per Catalunya un suport alternatiu, havien d’acceptar eliminar l’impost de successions, i això, ERC, no ho volia assumir.…

De los escombros de Convergència i Unió se erige Alhora, el último proyecto político de carácter independentista. La lista de partidos, movimientos y proyectos diversos generada sólo en la última década en el campo de la derecha independentista impresiona: PDCAT, Convergents, Junts per Catalunya, Demòcratas, Crida Nacional per la República, PNC, y des de ayer, Alhora. Habría que sumarle, aunque de carácter local centrado en Barcelona, el partido Primarias Barcelona liderado por el propio Jordi Graupera y que se quedó lejos de conseguir el 5% mínimo requerido para obtener un concejal. No es, pues, el primer intento de Jordi Graupera…

De les runes de Convergència i Unió s’erigeix Alhora, el darrer projecte polític de caràcter independentista. La llista de partits, moviments i projectes varis generada només en la darrera dècada en el camp de la dreta independentista impressiona: PDCAT, Convergents, Junts per Catalunya, Demòcrates, Crida Nacional per la República, PNC, i ara, Alhora. Se li hauria de sumar, tot i que de caràcter local centrat en Barcelona, el partit Primàries Barcelona liderat pel mateix Jordi Graupera i que es va quedar lluny d’aconseguir el 5% mínim requerit per obtenir un regidor. No és, per tant, el primer intent de Jordi Graupera d’assolir…

Des que va començar la legislatura amb el pacte entre el PSOE-SUMAR i el suport dels nacionalismes perifèrics (BNG, Bildu, PNB, Junts per Catalunya i ERC) tota l’atenció mediàtica s’ha bolcat a Madrid. Primer, amb l’amnistia i els cants apocalíptics de la dreta espanyola. Ara, amb el cas Koldo, que fa tremolar a Pedro Sánchez —el més gran dels funambulistes de la política —i que amenaça en desestabilitzar la legislatura. Però a Catalunya l’amnistia no és un debat viu més enllà de les tradicionals picabaralles entre els polítics de Junts i d’ERC, i aquests s’expliquen únicament i exclusiva per la…