Autor: Guillem Pujol

Llicenciat en Ciències Polítiques (UPF), MSc en European Politics and Policies a la University of London, Birkbeck College i Doctor en Filosofia amb menció Cum Laude (UAB). Co-autor del llibre "Cartha on Making Heimat" (Ed. Park Books). Director del mitjà Catalunya Plural.

Ha passat mig any des que Jaume Collboni va ser investit alcalde de Barcelona gràcies als vots del Partit Popular i Barcelona en Comú, i si bé mig any no és suficient per a jutjar un govern, sí que permet veure les línies mestres que es planteja traçar. Fruit de les eleccions municipals del mes de maig, Collboni només disposa de 10 dels 41 regidors totals del Consistori i se situa a 11 més de la majoria absoluta. Això dibuixava, d’entrada, dos escenaris possibles per al PSC: si girava el cap a l’esquerra, BComú i ERC haurien de ser els…

Read More

L’arribada al Palau de la Generalitat del primer republicà, noranta anys després que Companys fou investit president un onze de maig de 1936, fou rebut amb (moderada) il·lusió pel conjunt d’entitats del sector social i gran gruix de l’esquerra progressista. ERC s’havia distanciat del processisme conservador propi del món postconvergent i Aragonès esgrimia un llenguatge contrari amb les polítiques d’austeritat, mentre que criticava al PSC el seu gir ideològic cap a la dreta. En l’àmbit estatal i europeu, ERC consolidava les aliances amb Bildu i el BNG, i Gabriel Rufián — portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats — continua ubicant-se…

Read More

La llegada al Palau de la Generalitat del primer republicano, noventa años después de que Companys fuera investido presidente un once de mayo de 1936, fue recibida con (moderada) ilusión por el conjunto de entidades del sector social y gran parte de la izquierda progresista. ERC se había distanciado del procesismo conservador propio del mundo postconvergente, y Aragonès esgrimía un lenguaje contrario a las políticas de austeridad, mientras criticaba al PSC por su giro ideológico hacia la derecha. En el ámbito estatal y europeo, ERC consolidaba las alianzas con Bildu y el BNG, y Gabriel Rufián —portavoz de ERC en…

Read More

Los resultados electorales delineaban un único camino para la investidura. Era un camino repleto de trampas, cantos de sirena y bifurcaciones que no conducían a ningún lugar. Pedro Sánchez, quien desde el principio afirmó que habría un nuevo gobierno de coalición, ha mantenido una tenacidad digna del héroe de Virgilio, sin dejarse perturbar por las amenazas de jueces, militares y expresidentes con complejo de semidiós. La España invertebrada, epíteto al que aludía Ortega para referirse a esas dos Españas contrapuestas, brilla ahora con intensidad. Es irónico que el salvador de Sánchez haya terminado siendo Carles Puigdemont, pero, ciertamente, nada une…

Read More

Els resultats electorals prefiguraven un únic camí per a la investidura. Era un camí ple de paranys, cants de sirena i bifurcacions que no conduïen enlloc. Pedro Sánchez, que des del principi va afirmar que hi hauria un nou govern de coalició, ha mantingut una tenacitat digna de l’heroi de Virgili i no s’ha deixat pertorbar per les amenaces de jutges, militars i expresidents amb complex de semideu. de L’Espanya invertebrada, epítet a què al·ludia Ortega per referir-se a aquestes dues Espanyes contraposades, ara brilla amb intensitat. És irònic que el salvador de Sánchez hagi acabat sent Carles Puigdemont, però,…

Read More

Ho comentàvem en un article just després de les eleccions. Només hi havia un camí possible: amnistia sí, referèndum no. Era l’acord que ningú volia, un acord on tothom perdria alguna cosa, però era l’únic acord possible. Pel costat del PSOE, el cost s’està veient aquests dies amb les manifestacions feixistes als carrers de Madrid, en els pronunciaments d’alguns dels seus barons i, també, els comunicats reaccionaris del poder judicial. Per molt que des de l’equip de comunicació de Pedro Sánchez el pacte es vengui com una oportunitat, la fotografia amb Puigdemont fa trontollar els equilibris discursius dels socialistes, que…

Read More

El pacto puede llegar en cualquier momento, y es esperable que ocurra más tarde que pronto. Pero también puede llegar algo más tarde. Lo que preocupa es que termine no pasando. Preocupa, porque esto ya ha ocurrido antes. La situación no es ni mucho menos la misma que seis años atrás, y todos los incentivos racionales parecen empujar ahora hacia una única dirección. Pero los dos grandes temores de Puigdemont -perder la carrera electoral con ERC y tener muchos comentarios negativos en Twitter (X)- siguen existiendo. Recapitulemos: Ayer Junqueras firmaba un acuerdo histórico con Félix Bolaños. En la lógica de…

Read More

El pacte pot arribar en qualsevol moment, i és esperable que passi més tard que d’hora. Però també pot arribar una mica més tard. El que preocupa és que acabi no passant. Preocupa, perquè això ja ha passat abans. La situació no és ni de bon tros la mateixa que sis anys enrere, i tots els incentius racionals semblen empènyer ara cap a una única direcció. Però els dos grans temor de Puigdemont — perdre la carrera electoral amb ERC i tenir molts comentaris negatius a Twitter (X) —continuen existint. Recapitulem: Ahir Junqueras signava un acord històric amb Félix Bolaños.…

Read More

El ball de les aparences és part del ritual propi del joc democràtic on els representants han de fer veure que no volen fer la cosa que realment volen fer, per por que la pròxima enquesta els ensorri. En aquesta línia cal comprendre, per exemple, les recents declaracions d’Ernest Urtasun i Yolanda Díaz, on asseguraven que el seu vot favorable a Sánchez no està garantit. No s’ha de menysprear la importància del ritual. Segons l’antropòleg Lévi-Strauss és una forma de parallenguatge que involucra gestos, paraules o càntics que executen individus altament capacitats en llocs i moments específics que han estat…

Read More

S’inicia el compte enrere per intentar formar govern d’Alberto Núñez Feijóo. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, va fixar el debat d’investidura i la votació a la Cambra Baixa per als propers 26 i 27 de setembre. Si el líder del PP no aconsegueix reunir els suports requerits en cap dels dos intents disponibles, com és previsible, se li atorgaran al Rei dos mesos addicionals per explorar les opcions de Pedro Sánchez. La seva opció, aleshores, arribaria durant la segona o tercera setmana d’octubre, fet que significa que el debat d’investidura de Sánchez tindria lloc la setmana del 16 al…

Read More