Autor: Guillem Pujol

Llicenciat en Ciències Polítiques (UPF), MSc en European Politics and Policies a la University of London, Birkbeck College i Doctor en Filosofia amb menció Cum Laude (UAB). Co-autor del llibre "Cartha on Making Heimat" (Ed. Park Books). Director del mitjà Catalunya Plural.

La Diada ha entrado en la fase nostálgica: “¿Recuerdas hace diez años, cuando unimos a todo el país con una cadena humana…?” Por aquel entonces, la Assemblea Nacional Catalana tenía un poder casi transversal dentro del movimiento independentista. Hace diez años, para participar en la Diada, tenías que inscribirte previamente. Algunas personas que les tocó un tramo en el noreste del país aceptaron cambiar su ruta y hacer el tramo del delta del Ebro para distribuir a la población de forma más equitativa. Entonces todo era ilusión, una ilusión mezclada con importantes dosis de ignorancia, pero ilusión, al fin y…

Read More

La Diada ha entrat en la fase nostàlgica: “Te’n recordes fa deu anys, quan vam unir tot el país amb una cadena humana…?” Llavors l’Assemblea Nacional Catalana tenia una força gairebé transversal dins de l’independentisme. Fa deu anys, per participar de la Diada, t’havies d’enregistrar prèviament. Alguna gent que li havia tocat a un tram al nord-est del país van acceptar canviar la seva ruta i fer el tram del delta de l’Ebre per tal de distribuir tota la població d’una manera més uniforme. Llavors tot era il·lusió, una il·lusió barrejada amb importants dosis d’ignorància, però il·lusió, al cap i a la fi. Els…

Read More

Antes de las elecciones generales, Carles Puigdemont juraba y perjuraba que no haría presidente a Pedro Sánchez. El PSOE era uno de los verdugos del independentismo, un adalid del 155 y, en el peor de los días, unos ñordos tan malvados y peligrosos como el PP, pero algo más cínicos e hipócritas que estos. Para Pedro Sánchez, el expresidente Puigdemont era un tránsfuga irredimible, un traidor a la sagrada Constitución española y, algunos días, un nacionalista empedernido que flirteaba con los discursos xenófobos de la extrema derecha. Pero pasaron las elecciones, y de un día para otro, todos los insultos,…

Read More

Abans de les eleccions generals, Carles Puigdemont jurava i perjurava que no faria president a Pedro Sánchez. El PSOE era un dels botxins de l’independentisme, un adalil del 155, i en el pitjor dels dies, uns nyordos tan malvats i perillosos com el PP, però una mica més cínics i hipòcrites que aquests. Per Pedro Sánchez, l’expresident Puigdemont era un trànsfuga irredimible, un traïdor a la sagrada Constitució espanyola, i, a dies, un nacionalista empedreït que flirtejava amb els discursos xenòfobs de l’extrema dreta. Però van passar les eleccions, i d’un dia per l’altre tots els insults, els retrets, i tota la…

Read More

A Catalunya els resultats tenen una primera lectura fàcil: el PSC arrasa i l’independentisme perd la seva hegemonia. El daltabaix de les formacions independentistes, accentuat en el cas d’ERC, que passa de 13 a 7 diputats, té, alhora, diferents interpretacions. Per un costat no sembla insensat pensar que el marc d’aquestes eleccions, on tot passava o bé per una majoria absoluta del bloc de PP-VOX, o bé per la possibilitat de reeditar l’actual govern de l’Estat, hagi concentrat en el vot al PSOE en detriment d’altres formacions. També sembla evident que la campanya favorable a l’abstenció promoguda per sectors de…

Read More

En Cataluña los resultados tienen una primera lectura fácil: el PSC arrasa y el independentismo pierde su hegemonía. El descalabro de las formaciones independentistas, acentuado en el caso de ERC, que pasa de 13 a 7 diputados, tiene, a la vez, diferentes interpretaciones. Por un lado, no parece insensato pensar que, atendiendo el marco de estas elecciones donde todo pasaba o bien por una mayoría absoluta del bloque de PP-VOX, o bien por la posibilidad de reeditar el actual gobierno del Estado, se haya concentrado en el voto en el PSOE en detrimento de otras formaciones. También parece evidente que…

Read More

El Partido Popular de Núñez Feijoo ha ganado las elecciones, pero los populares (136) no suman suficiente con sus aliados de VOX (33) y UPN (1) y Coalición Canaria (1) y se quedan a cinco diputados de los 176 que marca la mayoría absoluta. Con estos resultados, el bloque de la moción de censura podría repetir la jugada con la que echó a Rajoy en 2019 y reeditar un nuevo gobierno entre el PSOE y SUMAR. El PSOE ha obtenido 122 escaños, que sumados a los de la formación política que lidera Yolanda Díaz (33), ERC (7), Bildu (6), PNV…

Read More

El Partit Popular de Núñez Feijoo ha guanyat les eleccions, però els populars (136) no sumen suficient amb els seus aliats de VOX (33) i UPN (1) i Coalició Canària (1) es queden a cinc diputats dels 176 que marca la majoria absoluta. Amb aquests resultats, el bloc de la moció de censura podria repetir la jugada amb què va fer fora a Rajoy l’any 2019 i reeditar un govern de PSOE i SUMAR. El PSOE ha obtingut 122 escons, que sumats als de la formació política que lidera Yolanda Díaz (33), ERC (7), Bildu (6), PNV (5) i BNG…

Read More

En el año 1934, a las puertas de iniciarse la Segunda República Española, Manuel Azaña —su futuro presidente—, publicaría Las dos Españas, un libro en donde abordaba la compleja situación política y social en la que se encontraba el país, en un esquema similar al presentado por Ortega y Gasset en La España Invertebrada unos años atrás: la España liberal y progresista, en este caso representada por la República, buscaba modernizar el país, establecer una sociedad más justa y avanzar hacia una mayor democratización. La España conservadora y tradicionalista, que se oponía a los cambios impulsados por la República y…

Read More

L’any 1934, a les portes d’iniciar-se la Segona República Espanyola, Manuel Azaña —el seu futur president—, publicaria “Les dues Espanyes”, un llibre on abordava la complexa situació política i social en la qual es trobava el país, en un esquema similar al presentat per Ortega y Gasset a l’Espanya Invertebrada uns anys enrere: l’Espanya liberal i progressista, en aquest cas representada per la República, buscava modernitzar el país, establir una societat més justa i avançar cap a una major democratització. L’Espanya conservadora i tradicionalista, que s’oposava als canvis impulsats per la República i defensava la preservació de les institucions i…

Read More