Autor: Guillem Pujol

Llicenciat en Ciències Polítiques (UPF), MSc en European Politics and Policies a la University of London, Birkbeck College i Doctor en Filosofia amb menció Cum Laude (UAB). Co-autor del llibre "Cartha on Making Heimat" (Ed. Park Books). Director del mitjà Catalunya Plural.

De manera resumida, l’acceleracionisme busca comprendre i reaccionar a les accelerades transformacions tecnològiques i socials provocades pel capitalisme avançat amb la intenció d’accelerar-les el màxim possible. Encara que l’acceleracionisme, avui dia, tant en la seva vessant filosòfica com quant a projecte polític, se situa dins les corrents de la dreta anarco-liberals, els seus orígens es troben en les reflexions de Karl Marx sobre la dinàmica capitalista. Desenvolupament històric i evolució de l’acceleracionisme El concepte d’acceleracionisme no és una novetat del segle XXI, sinó que té les seves arrels en la dialèctica marxista, evolucionant a través de diferents interpretacions filosòfiques i…

Read More

De forma resumida, el aceleracionismo busca comprender y reaccionar a las aceleradas transformaciones tecnológicas y sociales provocadas por el capitalismo avanzado con la intención de acelerarlas lo máximo posible. Aunque el aceleracionismo a día de hoy, tanto en su vertiente filosófica como en cuanto a proyecto político, se ubica dentro de las corrientes de la derecha anarco-liberales, sus orígenes se hallan en las reflexiones de Karl Marx sobre la dinámica capitalista. Desarrollo histórico y evolución del aceleracionismo El concepto de aceleracionismo no es una novedad del siglo XXI, sino que tiene sus raíces en la dialéctica marxista, evolucionando a través…

Read More

En 1964, Hannah Arendt fue entrevistada en la televisión de Alemania Occidental por el periodista Günter Gaus. El texto transcrito ganó el premio Adolf Grimme y se publicó con el título “¿Qué queda? Queda la lengua materna”. Cuando Gaus le preguntó a la filósofa judía si añoraba “la Europa del período anterior a Hitler (…)”, añadiendo: “Cuando regresa aquí, ¿cuál es su impresión? ¿Qué queda y qué se ha perdido para siempre?”, la filósofa respondió de manera contundente: “¿La Europa anterior a Hitler? No, no la echo de menos en absoluto, puedo asegurarlo. ¿Qué queda? Queda la lengua materna”. Al…

Read More

L’any 1964 Hannah Arendt va ser entrevistada a la televisió d’Alemanya Occidental pel periodista Günter Gaus. El text transcrit va guanyar el premi Adolf Grimme i es va publicar amb el títol “Què queda? Queda la llengua materna”. Quan Gaus va preguntar a la filòsofa jueva si enyorava “l’Europa del període anterior a Hitler (…)” tot afegint: “Quan torna aquí, quina és la seva impressió?, què queda i què s’ha perdut per sempre?”, la filòsofa va respondre de manera contundent: “L’Europa anterior a Hitler? No, no la trobo a faltar en absolut, li puc assegurar. Què queda? Queda la llengua…

Read More

307 votos son los que separaron a Barcelona en Comú de quedar por delante del PSC de Collboni y, muy probablemente, de reeditar la alcaldía durante cuatro años más. Si eso hubiera sucedido, la formación se habría garantizado su supervivencia durante cuatro años más, ya que cuando gobiernas y aseguras los recursos económicos y mediáticos necesarios, la máquina rueda a placer. Pero cuando se apagan las luces y llega el frío, solo los partidos con una estructura sólida resisten. Cuatro problemas de futuro (inmediato) para resolver por Barcelona en Comú: 1) La falta de relevo para Ada Colau “¿Qué hará,…

Read More

307 vots són els que van separar Barcelona en Comú de quedar per davant del PSC de Collboni i, molt probablement, de reeditar l’alcaldia durant quatre anys més. Si això hagués succeït, la formació s’hauria garantit la seva supervivència durant quatre anys més, ja que quan governes i t’assegures els recursos econòmics i mediàtics necessaris, la màquina roda a plaer. Però quan s’apaguen els llums i arriba el fred, només els partits amb una estructura sòlida resisteixen. Quatre problemes de futur (immediat) per resoldre per Barcelona en Comú: 1) La falta de relleu per a Ada Colau “Què farà, finalment,…

Read More

“Después de la tormenta siempre viene la calma” cantaven els Estopa, tot i que sembla que la pluja no acabar d’amainar en el país de l’eterna (des)construcció. Ahir era el dia en què suposadament començava la tramitació de la llei d’amnistia amb els suports de Junts per Catalunya, Bildu, ERC, Unidas Podemos, Sumar, i el PSOE. Però la providencial reaparició del “patriota” jutge Aguirre (a càrrec del cas Volhov) ho va empantanar tot, i Junts per Catalunya — sempre a l’aguait de poder fer algun cop d’efecte que els distanciï tant del PSOE com d’ERC —, va decidir frenar-la. Això…

Read More

“Después de la tormenta siempre viene la calma”, cantaban los Estopa, aunque parece que la lluvia no acaba de amainar en el país de la eterna (des)construcción. Ayer era el día en que supuestamente comenzaba la tramitación de la ley de amnistía con los apoyos de Junts per Catalunya, Bildu, ERC, Unidas Podemos, Sumar y el PSOE. Pero la providencial reaparición del “patriota” juez Aguirre (a cargo del caso Volhov) lo empantanó todo, y Junts per Catalunya, siempre a la espera de poder dar algún golpe de efecto que los distancie tanto del PSOE como de ERC, decidió frenarla. Esto…

Read More

José Ramón Ubieto Pardo (Sabiñago, Osca) és psicòleg clínic i psicoanalista, així com membre de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi i de l’Associació Mundial de Psicoanàlisi. També és professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i col·laborador habitual en mitjans com La Vanguardia, El Periódico i CatalunyaPlural. Ha publicat diferents llibres, entre els quals hi ha Niños hiper: infancias hiperactivas, hipersexualizadas, hiperconectadas (NED Editores), Del padre al iPad: Familias y redes en la era digital (NED Editores) i el seu darrer, ¿Adictos o amantes? Claves para la salud mental digital en infancias y adolescencias (Editorial Octaedro). Parlem de tecnologia, salut mental…

Read More

José Ramón Ubieto Pardo (Sabiñago, Huesca) es psicólogo clínico y psicoanalista, así como miembro de la Escuela Lacaniana de Psicoanálisis y de la Asociación Mundial de Psicoanálisis. Asimismo, es profesor de la Universidad Oberta de Catalunya (UOC) y colaborador habitual en medios como La Vanguardia, El Periódico y CatalunyaPlural. Ha publicado distintos libros, entre los que se cuentan Niños hiper: infancias hiperactivas, hipersexualizadas, hiperconectadas (NED Editores), Del padre al iPad: Familias y redes en la era digital (NED Editores) y el último de ellos, ¿Adictos o amantes? Claves para la salud mental digital en infancias y adolescencias, publicado por la…

Read More