Autor: Oriol Puig

Betevé, la televisión local de Barcelona, ha estrenado su nueva ficción, ‘El mort viu’. A medio camino entre la comedia y el drama, cargada de humor negro, costumbrismo y surrealismo, la serie se centra en la historia de Llàtzer, un ni-ni que es asesinado por su padre y que, como el personaje bíblico que lleva su nombre, resucita de entre los muertos como si nada hubiera pasado

Betevé, la televisió local de Barcelona, ha estrenat la seva nova ficció, ‘El mort viu’. A mig camí entre la comèdia i el drama, carregada d’humor negre, costumisme i surrealisme, la sèrie es basa en la història de la família Gifra i en Llàtzer, un ni-ni que és assassinat pel seu pare i que, com el personatge bíblic que duu el seu nom, ressuscita d’entre els morts com si res hagués passat

Joan Margarit acaba de conseguir el Premio Cervantes, aunque muy probablemente no lo necesite. El poeta más popular de las letras en catalán. Y uno de los más leídos en castellano. Esta bifrontalidad ha sido siempre el camino de ida y vuelta de su escritura. Por eso, en estos tiempos de desencuentros obtusos, leer a Margarit, así como a tantos otros escritores catalanes en las dos lenguas, debería ser una necesidad cívica. Quizás abriríamos más puertas, en lugar de cerrarlas

Joan Margarit acaba d’aconseguir el Premi Cervantes, encara que molt probablement no ho necessiti. El poeta més popular de les lletres en català. I un dels més llegits en castellà. Aquesta bifrontalitat ha estat sempre el camí d’anada i tornada de la seva escriptura. Però això, en aquests temps de desavinences obtuses, llegir Margarit, així com tants escriptors catalans en les dues llengües, hauria de ser una necessitat cívica a tot arreu. Potser obriríem més portes, en lloc de tancar-les

Tres décadas han pasado de aquellos vertiginosos días que acompañaron la caída del muro de Berlín; sin embargo, aún hoy se sigue diferenciando entre Alemania Occidental y Alemania Oriental, como si las barreras y las fronteras físicas existieran. El proceso de reunificación continúa inacabado

Tres dècades han passat d’aquells vertiginosos dies que van acompanyar la caiguda del Mur de Berlín; no obstant això, encara avui se segueix diferenciant entre Alemanya Occidental i Alemanya Oriental, com si les barreres i les fronteres físiques existissin. El procés de reunificació continua inacabat

‘El cònsol de Barcelona’ (Columna) d’Andreu Claret és l’obra guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2019. El llibre se situa a Barcelona entre 1936 i 1937 i tracta sobre el bolxevic Vladimir Antónov-Ovséienko, el cònsol soviètic a Barcelona, que es va enamorar de Catalunya i que Stalin va afusellar

‘El cònsol de Barcelona ‘(Columna) de Andreu Claret es la obra ganadora del Premio Néstor Luján de Novela Histórica 2019. El libro se sitúa en Barcelona entre 1936 y 1937 y trata sobre el bolchevique Vladimir Antónov-Ovséienko, el cónsul soviético en Barcelona, ​​que se enamoró de Catalunya y que Stalin fusiló

Chernóbil ha vuelto a la triste palestra de la actualidad gracias a la famosa y conseguida serie de HBO, pero detrás de la ficción hay una realidad que sacudió los corazones de los europeos con el accidente nuclear. En un intento de ayudar e introducir un poco de normalidad en la vida de los niños afectados, surgió la organización Osona amb els nens que acoge a familias a los llamados ‘niños de Chernóbil’ durante el verano

Txernòbil ha tornat a la trista palestra de l’actualitat gràcies a la famosa i aconseguida sèrie d’HBO, però darrere de la ficció hi ha una realitat que va sacsejar els cors dels europeus amb l’accident nuclear. En un intent d’ajudar i introduir una mica de normalitat a la vida dels nens afectats, va sorgir l’organització Osona amb els nens que acull a famílies als anomenats ‘nens de Txernòbil’ durant l’estiu