Educació

Em preocupa que la persecució insistent de l’adoctrinament porti al professorat al pujolià “ara no toca” davant de qualsevol qüestió delicada que pugui aparèixer a l’aula. Un “ara no toca” persistent no és educador, no crea pensament crític, sinó pensament conformista, és ensenyar/adoctrinar a favor normalment del poder establert

Arran dels atemptats del 17 d’agost s’han escrit moltes reflexions des de l’àmbit educatiu. Però què ha canviat realment en la relació de l’alumnat i en la realitat educativa? N’hem après res? Hem modificat res a les escoles?