Browsing: Política

La gran distancia no està tant entre partits o ideologies, si no entre els qui defensen el diàleg i els qui aposten per la confrontació. És l’hora de la responsabilitat de dos partits, ERC i PSOE, amb una llarga memòria democràtica i progressista

Per l’escriptor Jordi Cabré “no és el mateix dir ‘democràcia’ en català que dir ‘democracia’ en castellà”. L’identitarisme és empobridor i es fonamenta en la vella teoria conservadora del xoc de cultures. Una falsedat. L’únic que hi ha són xocs d’incultures, siguin aquestes de feixistes espanyols, talibans afganesos o supremacistes catalans

La legislatura, si arrenca, ho farà des de la fragilitat de tot govern en minoria. Però alhora pot gaudir de la potencialitat d’un govern d’esquerres sustentat per partits que reivindiquen una nova Espanya, el principal escull dels quals és el mateix PSOE. Obligar-lo a no tornar a mirar cap a la dreta, serà una tasca difícil. La millor garantia serà la seva debilitat: la necessitat que tenen d’arribar a punts de consens per sobreviure. Perquè a la seu de Ferraz saben que una altra legislatura que acaba abans de temps els passaria factura

L’administració pública paga un cos de professors de religió que són contractats pels bisbes i sosté econòmicament una xarxa d’escoles privades, la majoria de les quals responen a idearis confessionals. En aquest context, parlar de laïcitat i llibertat de consciència a Catalunya és, com a mínim, un sarcasme

Pels qui neguen la violència masclista sembla que les més de 1.000 dones asssassinades des del 2004 no existeixin. Són un invent d’una societat que ha deixat de cosir a casa i s’ha llençat al carrer. La fórmula màgica per VOX és saber cosir; això ho arregla tot. Però difícilment es pot cosir la mort d’una dona. Difícilment es pot cosir l’orfandat d’un infant o les ferides psicològiques que deixa la violència

En els dies vinents ens marejaran amb diferents interpretacions de la paraula ‘taula’. Veurem discussions per la seva mida, pel seu color i pel nombre de potes. ‘Postureig’ de les dues bandes. Perquè quan el ric veu perillar, encara que sigui lleugerament, el seu estatus, mou tots els recursos dels quals disposa, que són molts.