Browsing: Política

Avui fa 25 anys, l’escriptor i aristòcrata José Luis de Vilallonga publicava un article a ‘La Vanguardia’ en el qual destapava una conxorxa per dinamitar l’ordre constitucional, provocar la caiguda del govern i la monarquia, i propiciar la instauració de la III República. L’article va tenir un ampli ressò, però no es va obrir cap procediment judicial.

Després dels atemptats de Charlie Hebdó i Tunis, l’Estat espanyol va decretar el nivell més alt d’alerta des dels atemptats d’Atocha. Des de llavors els agents policials passejant amb arma llarga pel carrer s’ha fet normal, així com també la banalització de la sensació d’alarma. Mentrestant, el Ministeri d’Interior no aporta dades dels costos d’aquests 4 anys d’alerta alta

A Catalunya, dos anys després dels atemptats les víctimes segueixen sense un homenatge públic i un memorial adient, i els ciutadans, privats de la manera pròpia d’expressar i canalitzar la pena de la pèrdua. Per això alguns familiars de les víctimes comencen a expressar certa incomoditat al respecte, quan les seqüeles de l’episodi han estat devorades per la política, igual que la política es va emparar indegudament de l’espontaneïtat de l’expressió del dolor l’endemà de l’esdeveniment

“José Manuel Lara era una bona persona disfressada de ‘xulo'”. Així li han definit a Martí Gómez la personalitat del fundador de l’editorial Planeta. En ell llibre ‘Los Lara. Aproximación a una família y a su tiempo’, Gómez ens aproxima a part de la història recent de l’economia, la política, la literatura, la comunicació i, fins i tot, l’esport a Catalunya.

Recuperem cinc entrevistes a autores (i una oda a les llibreries) per recomanar-vos llibres crítics per a l’estiu: parlem amb João França, autor de ‘Retrats d’una Barcelona comunitària’; Yeray S. Iborra sobre el llibre ‘Vida Mantera’; entrevistem Proyecto UNA, autores de ‘Leia, Rihanna, Trump’; recuperem a José Mansilla i Claudio Milano amb el seu ‘Ciudad de vacaciones’ i a Júlia Sousa, que ens parla de ‘Sexismo. La violencia de las mil caras’

L’abril de 1909 es va decretar el primer dret a vaga; des de llavors, tant en èpoques de dictadura com de democràcia, ha patit diverses retallades i qüestionaments. La darrera pot ser la sentència del cas dels ‘riggers’ del festival Sónar, que pot lligar les mans dels treballadors que vulguin fer valer els seus drets aturant la producció i acabar descafeïnant definitivament el dret a vaga

Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau, és analista de processos de pau i coneix a fons els casos de Colòmbia o el País Basc. Ara, l’ICIP acaba de publicar un monogràfic de la seva publicació ‘Per la Pau’ dedicat al ‘Diàleg en societats polaritzades’. Hi parlem en el focus centrat en la societat catalana