Les metàfores marineres han estat recurrents en aquest procés. Han passat sis anys des que Artur Mas va posar “rumb a Ítaca”. Ara, n’hi ha que parlen de “naufragi”. Aquest és, precisament, el títol del llibre de Lola Garcia, directora adjunta de La Vanguardia, que explica els fets ocorreguts arran del 27 d’octubre, dia en que es va aplicar la DUI
Browsing: Política
La literatura de no ficció sobre Catalunya ha augmentat considerablement arran dels fets ocorreguts abans, durant i després de l’1 d’octubre de l’any passat. Un mes que va desembocar en una tímida DUI, l’aplicació de l’article 155, el posterior empresonament i exili de polítics, i la celebració d’unes eleccions. No és d’estranyar que en tots aquests mesos hagi sortit una biblioteca per entendre Catalunya. A la seva manera, així van ser aquells dies d’octubre.
La Declaració Unilateral de Independència va ser una acció simbòlica. Però allò simbòlic però va tenir conseqüències quan va xocar amb allò real: els presos polítics i el fals miratge de dues úniques Catalunyes
El Grup Pròleg ha organitzat una jornada de debat sobre com la situació política a Catalunya ha afectat a organitzacions educatives, sindicats o associacions de veïns i com han viscut la segmentació social vers l’eix nacional
Xavier Garcia Albiol publicava fa uns dies un vídeo en el que esbroncava uns suposats okupes a la porta de casa seva. Si no està treballant per revertir la manca d’alternatives habitacionals per a persones en risc d’exclusió, realment vol acabar amb les ocupacions? O el que pretén és atiar el conflicte entre les persones més humils que conviuen en una mateixa escala de veïns, a canvi de guanyar un grapat de vots?
Entrevistem el jurista burgalès José María Mena sobre la situació de judicialització de la política catalana. Assegura que les acusacions per rebel·lió i sedició no se sustenten i considera que s’ha de parlar de presos polítics, “anomenar-los polítics presos és una humiliació”
La llei 24/2015, sorgida d’una ILP per garantir el dret a l’habitatge i al subministrament elèctric, va ser aprovada pel Parlament i posteriorment impugnada pel govern de Mariano Rajoy. Ara es reclama que el PSOE, que a l’oposició es va mostrar a favor de la llei, la recuperi
En la lluita per conquerir l’Ajuntament de Barcelona estan en joc l’hegemonia de l’independentisme, el llegat de Pasqual Maragall i el ‘factor Manuel Valls’. Les forces polítiques es reforcen i treuen les seves millors cartes, sabedors de la importància de les eleccions municipals a la capital de Catalunya. Què podem esperar?
L’organització ha reiterat la demanda de llibertat per als líders de les entitats sobiranistes, considerant el seu empresonament com una restricció “desproporcionada dels drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica”
Em preocupa que la persecució insistent de l’adoctrinament porti al professorat al pujolià “ara no toca” davant de qualsevol qüestió delicada que pugui aparèixer a l’aula. Un “ara no toca” persistent no és educador, no crea pensament crític, sinó pensament conformista, és ensenyar/adoctrinar a favor normalment del poder establert
