Al final, el patró es repeteix. Les classes populars paguen el preu d’una ciutat dissenyada per a altres. Rodalies no és només un sistema ferroviari col·lapsat: és el reflex quotidià d’una desigualtat estructural que s’expressa en horaris impossibles, andanes plenes i trens que mai arriben a l’hora. Una desigualtat que, com tantes altres, es viu cada matí sense necessitat de llegir les notícies.
Rodalies
Amb el crit «Prou! Única via: independència!», l’ANC i el Consell de la República reunia entorn de 10.000 persones (segons diversos mitjans) al matí del dissabte dia 7 de febrer, mentre que sota el lema «Sense trens no hi ha futur», les 22 entitats d’usuàries, sindicats i socials congregaven una xifra similar en la convocatòria de la tarda. Tot i la convocatòria per separat, els diagnòstics coincideixen en els problemes d’infrafinançament i menysteniment dels serveis a la ciutadania, no només de mobilitat, també de sanitat, educació i habitatge.
El col·lapse de Rodalies evidencia una crisi estructural del transport públic a Catalunya. La PTP dona suport a la mobilització del 7 de febrer.
Una persona va morir dimarts a la nit i 37 més van resultar ferides, cinc elles de gravetat, en descarrilar…
