Al final, el patró es repeteix. Les classes populars paguen el preu d’una ciutat dissenyada per a altres. Rodalies no és només un sistema ferroviari col·lapsat: és el reflex quotidià d’una desigualtat estructural que s’expressa en horaris impossibles, andanes plenes i trens que mai arriben a l’hora. Una desigualtat que, com tantes altres, es viu cada matí sense necessitat de llegir les notícies.
