L’any 1938 és un any emblemàtic per a la història del còmic. És l’any de la publicació del primer número de la capçalera Action Comics de l’editorial coneguda actualment com a DC, especialitzada fins a aquell instant en historietes de lladres i policies, i d’aventures en general (de fet, l’acrònim DC correspon a Detective Comics). Aquest primer número es recordarà sempre per ser la presentació del primer superheroi a la ficció als còmics: Superman, creat pel guionista Jerry Siegel i el dibuixant Joe Shuster. L’èxit del personatge va ser tant aclaparador que va propiciar que l’editorial potenciés les històries de superherois i va crear l’any següent la col·lecció Superman, que superaria les vendes fins i tot d’Action Comics, la qual, a la vegada, continuava publicant històries del personatge. Els següents anys van ser l’impuls definitiu per a la creació de nous superherois a la mateixa editorial amb personatges tan coneguts com Batman (1939), Flash (1940) o Wonder Woman (1941), i molts més.
Mentrestant, el 1940 moria el fundador de l’editorial Fawcett Publications, després de dues dècades d’èxits publicant revistes i llibres de diferents àmbits. Els seus fills i hereus es van fer càrrec del negoci i la primera decisió presa va ser crear la subsidiària Fawcett Comics. Diu la llegenda que, per tal de fer front a la forta competència de Superman, van pensar de fer-ne un personatge similar, però que el seu alter ego fos un nen d’uns dotze anys, per tal de facilitar la identificació dels joves lectors amb el personatge i, sobretot, per donar un toc d’humor als arguments, ja que la idea era que, un cop convertit en superheroi, mantenia el cervell del nen original i, per tant, es podien donar situacions divertides amb tot el potencial de veure un nen en el cos d’un superhome amb superpoders, a més a més, amb superpoders desconeguts inicialment pel mateix nen.
El resultat final es va portar a terme el febrer del 1940 en el segon número de la revista Whiz Comics, on hi apareixia per primer cop en còmic el personatge del Captain Marvel (en castellà, durant dècades i fins fa ben poc, es traduiria com «Capitán Maravilla»), creat pel guionista Bill Parker i el dibuixant Clarence Charles Beck. L’argument recollia l’encàrrec que havien fet els nous propietaris com idea general, i es concretava en el següent: el jove Billy Batson (de dotze anys, recordem) coneix un ancià bruixot que, reconeixent els seus valors (que, bàsicament, vol dir que era una bona persona), li demana que el substitueixi convertint-se en una persona amb superpoders capaç de combatre el mal, cosa que ell ja no pot fer per la seva edat. La transformació en aquest superheroi s’aconseguiria pronunciant el nom del bruixot: Shazam, que en realitat és l’acrònim dels noms dels personatges mitològiques que li atorgarien els poders, i que són Salomó (saviesa), Hèrcules (força), Atles (resistència), Zeus (el poder del tro i el llamp), Aquil·les (coratge) i Mercuri (velocitat), és a dir, Salomó-Hèrcules-Atles-Zeus-Aquil·les-Mercuri… SHAZAM!
L’èxit del personatge va superar fins i tot el del mateix Superman, els còmics sorprenien per l’humor i el dibuix, especialment per un color molt viu, però, per sobre de tot, per un personatge, uns poders i un origen totalment diferents i originals als de Superman. Tot plegat va propiciar poc després la primera producció audiovisual amb actors reals d’un superheroi a les sales de cinema amb el títol Aventuras del Capitán Maravillas (Adventures of Captain Marvel, 1941), dotze episodis amb molt d’èxit, un èxit fugaç ja que trigaríem dècades a tornar-lo a veure’l en pantalla. I es va avançar al cinema al tot poderós Superman, que no va ser el primer en arribar a la gran pantalla, ho faria poc després en forma de curt d’animació a Superman (1941) i, molt més tard, amb els primers serials amb actors reals del personatge: Superman (1948-1950) i Atom Man vs. Superman (1950-1950). La primera pel·lícula del kryptonià no seria fins Superman y los hombre topo (Superman and the Mole-Men, 1951), que serviria com a pilot de la mítica sèrie protagonitzada pel recordat George Reeves. És possible que l’interès per realitzar aquestes produccions audiovisuals fos degut a l’èxit de l’adaptació de Captain Marvel el 1941.
Mentrestant, a la dècada dels anys quaranta, reforçats per l’èxit del serial a les sales de cinema, a la col·lecció de còmics augmentaria el número de personatges que podien invocar els poders del bruixot: hi apareixen la Mary Marvel, el Captain Marvel Jr, els tres tinents Marvel i el tigre Mr. Tawky Tawny, formant, tots plegats, la família Marvel. La baixada de les vendes a principis dels cinquanta i un llarg litigi amb DC (convertida en un gran imperi editorial gràcies als seus superherois), que havia denunciat a l’editorial per plagi, va provocar que la mateixa editorial Fawcett Comics abandonés per sempre la col·lecció el 1953.
Tornem a finals de la dècada dels trenta. Just després del gran impacte que va suposar la publicació de la primera aventura protagonitzada per un superheroi, es va crear l’editorial Timely Publications el 1939. Posteriorment, va canviar de nom per Atlas Comics el 1952 i, de nou, el 1961, any en que un nou rellançament de l’editorial, centrat en nous personatges de còmics, va canviar per darrer cop de nom a Marvel Comics (per a més detalls, podeu llegir l’article L’univers Marvel primer va ser en paper). El 1967, el seu director editorial, el popular Stan Lee, es va adonar que no s’havien renovat per part de l’editorial Fawcett Comics els drets de protecció del nom comercial del personatge Captain Marvel, que coincidia amb el nom de la seva editorial rebatejada feia sis anys.
El resultat va ser la publicació a Marvel el desembre del 1967 del primer número del mític còmic del Captain Marvel amb guió del mateix Stan Lee i dibuix de Gene Colan. El nom de la capçalera Captain Marvel serà per sempre per l’editorial Marvel si paga la protecció corresponent de la marca comercial i publica almenys un còmic cada dos anys. I, com l’originari Captain Marvel, també hem pogut llegir històries d’altres personatges amb aquest nom, i ja hem pogut gaudir de les adaptacions al cinema de Capitana Marvel (Captain Marvel, 2019) i de la sèrie de televisió Ms. Marvel (2022-2022), o del treball conjunt de totes dues superheroïnes a la pel·lícula The Marvels (2023).
Però, què va passar amb l’original Captain Marvel? El 1972, l’editorial DC compraria els drets d’explotació del personatge a la seva competidora Fawcett Comics (que, anys més tard, acabaria essent comprada completament), i recordem que no va poder comprar els drets del nom, ja que cinc anys abans l’havia protegit l’editorial Marvel. És aquest el motiu pel qual els nous còmics publicats per DC a partir d’aquell instant portarien a la capçalera el nom de Shazam, que, en realitat, era el nom del bruixot original i la paraula a cridar per invocar els poders del Captain Marvel, que no pot utilitzar aquest nom a les seves noves aventures.
Veient que no hi havia manera de recuperar el nom del personatge, l’editorial va decidir que el superheroi es bategés també amb el nom de Shazam, que és el nom que se li va posar a la sèrie de televisió que s’emetria als anys setanta durant tres temporades amb dos actors per distingir l’adolescent del superheroi adult: Shazam! (1974-1977). El personatge el veuríem també en els dos episodis d’un curiós especial: Legends of the Superheroes (1979), on es recuperaven, entre d’altres actors, a Adam West i Burt Ward, una dècada després de la seva mítica interpretació de Batman i Robin a la sèrie de televisió dels seixanta. L’experiència televisiva va funcionar com una manera d’integrar Shazam a l’univers de DC (recordem que, inicialment, eren personatges d’editorials competidores en el mercat).
Shazam va tenir dos cops la seva pròpia sèrie d’animació a la televisió (The Kid Super Power Hour with Shazam!, 1981, i Shazam!, 2013, una única temporada en cada cas) i ha estat personatge secundari en diverses sèries de l’univers DC com La joven Liga de la Justicia (Young Justice, 2010-2012) i la Justice League Action (2016-2018). L’acceptació dels còmics i les seves adaptacions animades va propiciar la producció de la primera pel·lícula del Captain Marvel, interpretat per l’actor Zachary Levy, però amb el seu nou nom: Shazam! (2019). La seqüela, evidentment, te la mateixa condició i es diu Shazam! Fury of the Gods (2023),… és el que passa quan no respectem i no protegim adequadament el treball intel·lectual dels creadors.
