Els pressupostos pel 2020 que el Govern va portar la setmana passada al Parlament preveuen un augment de la despesa que, en termes absoluts, es nota sobretot en els departaments d’àmbit més social: Salut, Educació i Treball, Afers Socials i Famílies.
Aquestes són les àrees que tradicionalment disposen de la gran majoria del pressupost, al voltant del 70%. Pel 2020, el Govern preveu atorgar 9.716 milions d’euros al departament de Salut, 5.672 M€ al d’Educació i 3.411 M€ al de Treball, Afers Socials i Famílies. Obtenen, així, més de dos terços del pressupost presentat, que és de més de 27 mil milions d’euros pel conjunt dels departaments.
Els comptes pel 2020 representen un augment en gairebé tots els departaments respecte als pressupostos del 2017, els últims aprovats pel Parlament i que s’havien prorrogat tant el 2018 com el 2019. L’únic departament que veu reduït el seu pressupost a més de la meitat és el de Polítiques Digitals i Administració Pública, però perquè ha perdut competències en favor del Departament de Presidència des dels darrers comptes.
El total del pressupost ha crescut un 13%, més de 3.200 milions d’euros en termes absoluts. Per tant, mentre els departaments d’Educació i Treball, Afers Socials i Famílies veurien amb els nous pressupostos un augment per sobre la mitjana, el Departament de Salut creixeria però per sota de la mitjana del conjunt dels comptes.
Salut: es reverteixen realment les retallades?
El Departament de Salut encapçala la llista de les àrees amb més pressupost. Pel 2020, els pressupostos preveuen un augment de 909 milions d’euros respecte al 2017. En total, s’invertiran 1.293 € per habitant en salut. En termes relatius, el pressupost creix un 10% respecte dels últims comptes aprovats, de manera que, segons el departament, “es reverteixen del tot les retallades d’anys anteriors”. Alba Vergés, consellera de Salut, destacava divendres que cada any s’incrementa l’ús del sistema de salut i “la tendència pels anys vinents va a l’alça”, però que ja estan “treballant per assumir-la”.
Per serveis assistencials, l’atenció primària és la segona que més creix, amb un total de 1.568,9 M€, sent prop de 200 M€ més que el 2017 i representant gairebé el 22% del pressupost de provisió de serveis sanitaris. També augmenta, entre d’altres, la partida per a l’atenció hospitalària d’aguts (428 M€ més), i pel transport sanitari i les emergències mèdiques (gairebé 50 M€ més).
Aquestes xifres han semblat “insuficients” al sector sanitari. Des del sindicat Metges de Catalunya han valorat “positivament el desbloqueig de la política pressupostària de la Generalitat”, però creuen que no n’hi haurà prou per “recuperar els nivells de despesa de l’exercici de 2010, previ a les retallades, i continua alimentant l’infrafinançament crònic del sistema”.
Valorant els pressupostos, el doctor Amando Martín deia al Diari de la Sanitat: “cal generar nous equilibris estratègics en un sistema enlluernat per la tecnologia i que continua menyspreant els abordatges més globals i intersectorials dels problemes i els determinants de salut així com les actuacions proactives sobre les patologies cròniques”. I afegia que “la lluita contra la visió a curt termini dels polítics i la seva inacció estratègica no la guanyarem els professionals i les nostres organitzacions”.
Educació: decret d’escola inclusiva i consolidació de llocs de treball
Aquest any el Departament d’Educació comptarà amb 850 milions d’euros més que el darrer pressupost, cosa que suposa un creixement del 17,65%. Aquest augment addicional anirà sobretot a l’escola inclusiva (per la contractació de docents i serveis específics), a l’escola bressol (que durant els darrers set cursos no ha rebut inversió), a eliminar barracons (invertint en nous centres) i a beques menjador (que passaran a cobrir el 70% del cost en aquelles que cobrien fins ara el 50%).
El conseller Josep Bargalló explicava divendres al Parlament que “si no tenim pressupostos, el sistema podria entrar en col·lapse. El sistema no pot assumir un nou curs sense desenvolupar el decret d’escola inclusiva o sense consolidar els llocs de treball”.
I és per això que la major part del pressupost d’Educació es destina a la consolidació del professorat (6.859 docents) que el sistema ja ha anat incorporant en els darrers tres anys, i en especial el que es va haver de contractar perquè els docents de la pública recuperessin una de les dues hores lectives que van haver d’assumir amb les retallades. En total, 544 milions d’euros dels 850 són per això.
Fora del govern, però, els nous comptes no han convençut. De fet, cap demanda sindical dels últims temps – ni reducció de ràtios, ni menor horari de permanència als instituts, ni altres qüestions més tècniques – ha quedat atesa. Els sis sindicats del món educatiu han dit en un comunicat que “l’administració es nega a iniciar una negociació real”.
L’oposició ha recordat que el pressupost del 2020 no arriba al 6% del PIB, la inversió en educació a Catalunya que estableix la LEC – es queda en menys del 2,5%. La diputada del PSC Esther Niubó va dir que “és cert que hi ha una millora en termes absoluts, però segueix sent un pressupost insuficient, fa sis anys que estem desaprofitant el creixement”.
Treball i Afers Socials: deu objectius clau pel macrodepartament
El macrodepartament de Treball, Afers Socials i Famílies és un dels que més ha vist créixer el seu pressupost: un 18,8% més respecte del 2017. En total, es preveu que s’hi destinaran 3.411 milions d’euros. El conseller de Treball, Chakir El Homrani, va considerar ahir en roda de premsa que amb aquesta dotació econòmica s’ha “superat les retallades”, però va recordar que “els drets subjectius que ens hem donat entre tots ens imposen reptes pressupostaris”.
Entre les actuacions del Departament, va destacar l’atenció a la dependència i la promoció de l’autonomia personal, el desplegament de la Renda Garantida de Ciutadania, l’augment d’inspectors i subinspectors de Treball, el reforç de la xarxa d’atenció integral a les víctimes de violència masclista i la creació de la Unitat integral d’atenció als abusos sexuals infantils.
Les actuacions previstes pel Departament segueixen deu objectius principals: impulsar polítiques que millorin l’ocupabilitat de les persones, fomentar una societat cohesionada, promoure polítiques preventives i d’inclusió social, promoure l’autonomia personal i les polítiques d’envelliment, garantir els drets de la infància i l’adolescència, impulsar un país d’acollida, d’inclusió i d’interacció intercultural, enfortir el model català d’associacionisme i voluntariat, fomentar polítiques per a la igualtat efectiva, promoure la planificació i l’avaluació estratègiques i generar oportunitats per a la gent jove.
El conseller ha desgranat per àmbits les inversions que el seu departament té previstes per l’any que ha començat. En infància a xifra global d’inversió de la Generalitat de Catalunya és del 25,9% del total de la despesa de la conselleria, equivalent a 5.534 euros per infant.
Catalunya Plural, 2024 
