Un any després de la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) que va afectar la Comunitat Valenciana “persisteixen les aules prefabricades, retards en la reconstrucció de centres, impactes emocionals no atesos, absència de protocols i una sensació d’abandonament institucional entre gran part de la comunitat educativa”.
Així ho indica l’Informe L’impacte de la DANA en el dret a l’educació a la Comunitat Valenciana publicat per l’ONG Educo, que alerta que un 30% dels nens i nenes encara mostren ansietat quan plou molt, i que un 77% de les famílies creu que els seus fills i filles han perdut almenys un mes lectiu per la catàstrofe.
La DANA va afectar més de 120 centres educatius l’octubre del 2024, dels quals vuit van quedar completament destruïts, i més de 48.000 alumnes van veure alterada la seva escolarització de manera parcial o total. Aquest desastre va provocar reubicacions improvisades i interrupcions de classes que avui dia encara no s’han acabat de resoldre, i és que el curs 2025-26 va començar amb més de 3.000 estudiants escolaritzats a barracons.
“La DANA continua tenint conseqüències en l’educació de l’alumnat valencià. Molts no van poder començar les classes el primer dia per culpa de les obres, uns altres ho van fer en barracons que no compleixen amb les condicions adequades (en mòduls construïts arran de terra malgrat estar en zones inundables, sense ombres o punts per a beure aigua). No són les millors condicions per a iniciar el curs escolar”, afirma Paula San Pedro, coordinadora de l’informe i responsable d’Incidència Política d’Educo.
“Ens preocupa la pèrdua educativa, però també l’impacte emocional. Avui dia, molts viuen amb por que es repeteixi una DANA quan hi ha tempesta. Si no garantim el benestar de l’alumnat és difícil que recuperin les hores lectives perdudes”, diuen des de l’ONG que treballa a la zona afectada realitzant acompanyament psicosocial i formant en drets de la infància a centres educatius i entitats socials.
L’informe es base en una enquesta realitzada a 300 pares, mares i alumnat de 16 centres escolars, la majoria molt afectats per la DANA, completada amb entrevistes a entitats socials, experts i administració. El 79% considera que el rendiment escolar es va veure afectat en algun nivell, sobretot a secundària, mentre que el 44% apunta a pèrdua de continguts importants, el 30% veu més dificultat per concentrar-se, el 24% menys suport educatiu i un 20% destaca la desmotivació.
Entr un 12 i un 15% de l’alumnat entrevistat afirma que ha baixat les notes i quatre de cada deu reporta retards a nivell acadèmic.
Un 30% dels nens i nenes van contestar que encara es posen nerviosos quan hi ha tempesta mentre que la meitat de l’alumnat enquestat va dir que encara segueix emocionalment afectat. “Tinc por a la pluja, i estic més contestona i enfadada a casa. Ho pago tot amb la meva família”, relata una nena. Pel que respecta a l’educació, el 77% de les famílies creu que els seus fills i filles han perdut, com a mínim, un mes lectiu i el 41% dels nens i nenes consideren que han sofert retards a nivell educatiu.
El sistema no està preparat
L’estudi també reflecteix que el sistema educatiu valencià no està preparat si es produeix una nova emergència. No s’han dissenyat protocols a partir de les lliçons apreses, ni existeixen mesures concretes ni recursos per a garantir l’educació i la protecció de l’alumnat en una situació similar a l’ocorreguda fa un any.
Per al 57% de les famílies, el centre educatiu dels seus fills i filles no està preparat per a una nova catàstrofe, i per al 56% no existeix un protocol clar i conegut per tota la comunitat educativa. En el cas de l’alumnat, tenen aquesta mateixa opinió el 50% i a més el 88% assegura que no se’ls ha informat de mesures que puguin ajudar-los a preparar-se davant situacions. Dels 16 centres educatius que han participat en l’enquesta només un té un protocol anti-inundacions i ja el tenia, per iniciativa pròpia, abans de la DANA.
“Un any després, la Comunitat Valenciana no té un pla que digui què han de fer les escoles si es produeix una nova emergència. És cert que s’ha fet un primer pas i que s’està treballant en un esborrany, però no s’hauria de limitar a una perspectiva de riscos laborals. Des d´Educo defensem que les escoles han de ser espais segurs, i per això proposem la creació d´un Pla integral d´Escoles Segures que inclogui molts més temes. Perquè l’educació és una prioritat i no pot parar en contextos d’emergència”, afirma Paula San Pedro.
La proposta d’escoles segures inclou realitzar una avaluació tècnica integral del risc d’inundació en tots els centres educatius i assegurar que tots tinguin un Pla d’Autoprotecció. També destaca la necessitat de designar un inspector o inspectora amb dedicació exclusiva per centre greument afectat i protocols de recuperació curricular davant les hores lectives perdudes en contextos d’emergència, així com la figura obligatòria del coordinador de benestar i protecció.
