Els problemes del terme “Decreixement”

Avui dia el terme decreixement és confús per a molts, genera rebuig per a forces i pot ser enganyós per a alguns. Per tant, em sembla necessari intentar explicar el que vol dir i sobretot el que no vol dir. El principal problema amb el decreixement és que genera una reacció emocional negativa en considerar-se com un sacrifici, una manera d’empitjorar i prescindir d’alguna cosa que tenim. Aquesta és la reacció més comuna a la societat quan escolta el terme per primera vegada i les primeres preguntes que sorgeixen solen ser: Decreixement de què? I per què? Com pot ser que no créixer ajudi algú? ¿Està tothom convençut que no ha de créixer, desenvolupar-se, millorar? Fins i tot, els que defensen el decreixement en l’àmbit acadèmic ho veuen com una paraula negativa, destructiva o rupturista que desafia la creença arrelada que «el creixement és bo».

És interessant observar les diferents reaccions al terme per part de sectors i grups socials diversos. D’una banda, és obvi que per a un nombre cada vegada més gran de persones, el creixement perpetu no és possible en un planeta finit i, per tant, el decreixement sembla intuïtivament correcte com a resposta a la crisi ecològica. Però en qualsevol cas el terme en si ha estat i serà útil, ja que desafia i trastoca les suposicions de com hauria de funcionar l’economia, en qüestionar una cosa que generalment es dona per fet: el creixement és natural i bo.

En molts casos, les reaccions inicials negatives donen pas a qüestions de l’estil: realment necessiten els països d’alts ingressos més creixement?, o preguntar-se si potser podem prosperar amb menys producció i menys consum i fins i tot n’hi ha que es pregunten quines evidències hi ha que el decreixement sigui la solució? Un fet que cal ressaltar és que la paraula “creixement” sovint s’utilitza per ocultar el procés d’acumulació i explotació dels éssers humans i els recursos naturals per part de les elits, cosa que òbviament fa que la paraula “decreixement” sigui de la màxima rellevància.

És bàsic reconèixer que la paraula «creixement» s’ha convertit en una mena de terme propagandístic. Però en realitat, el que passa és un procés d’acumulació per part de les elits, la mercantilització dels béns comuns i l’apropiació del treball humà i els recursos naturals, un procés que sovint té un caràcter marcadament colonialista. El creixement sona natural i positiu (qui podria estar en contra del creixement?), per la qual cosa la gent es convenç fàcilment a acceptar-ho i donar suport a polítiques que el generin. Tot i això, la paraula «decreixement» és poderosa i eficaç perquè identifica aquesta fal·làcia i la rebutja. És fonamental explicar que el decreixement exigeix ​​revertir els processos que fins ara han estat a la base de la terminologia social actual capitalista i, per tant, exigir la desacumulació, desmercantilització i descolonització de la riquesa.

Una pregunta que sovint em faig és per què no fer servir un altre terme menys negatiu? De fet, hi ha alguns termes alternatius que eviten la resistència que genera el decreixement. “Postcreixement” i “economia del benestar” són els dos més habituals. Postcreixement és un terme menys provocatiu, utilitzat sovint pels decreixentistes en l’àmbit empresarial i governamental. La raó és clara: sabem que el terme “decreixement” no és ben rebut per moltes agències governamentals establertes. Per tant, és una actitud intel·ligent i progressista ser flexibles en comunicar aquestes idees perquè siguin escoltades i acceptades per la gran majoria de la societat i dels sectors econòmics.

L’economia del benestar, d’altra banda, capta a la perfecció els aspectes positius del decreixement i l’economia centra en el benestar, en lloc del creixement. És un terme optimista al qual pràcticament ningú no es pot oposar; qui estaria en contra del benestar? Una altra manera de veure l’assumpte és: per a què fer servir un terme? Per què no parlar directament dels problemes i les solucions? De fet, ja comença a haver-hi molts defensors del decreixement, que parlen de les idees centrals i les recomanacions polítiques del decreixement, sense fer servir aquesta etiqueta. Tinc la impressió que, avui dia, hi ha múltiples enfocaments per parlar sobre les idees del decreixement i, en canvi, no hi ha una fórmula màgica que funcioni en totes les situacions i sectors.

Per mi, intentar aclarir el terme decreixement és en si mateix part del procés de comunicació, no una cosa que l’obstaculitzi. La clau és adaptar-se i adaptar l’estratègia de comunicació al context, l’audiència i els propòsits. Per exemple, en conversar o debatre amb coneguts o audiències diverses, potser és molt més fàcil en lloc de començar amb “decreixement”, parlar primer de crear un futur més sostenible i equitatiu. Davant d’activistes socials o ecològics, el terme “decreixement” probablement tindrà bona acollida i aleshores el que hem d’aprofundir és com abordar el decreixement. Per als qui se centren en el creixement econòmic, com ara economistes, empresaris o polítics, convé evitar el terme “decreixement” i centrar-se en les pràctiques associades, com ara l’economia circular, durabilitat, reparabilitat, compartir, la reducció de la publicitat, l’enfocament local i comunitari, el bé comú, la propietat democràtica, etc.

Possiblement i en nom del pragmatisme, no hauríem de perdre més temps i esforços a debatre si la paraula «decreixement» és bona o no. El que crec que hauríem de fer és instar la gent a conèixer el significat profund del decreixement, escoltar allò que diuen els decreixentistes, aprofundir en el tema i entaular debats més profunds.