Aquest desembre, el Parlament de Catalunya ha aprovat dues resolucions que situen el nostre país en posició de lideratge en la lluita contra el canvi climàtic. El Parlament ha aprovat un full de ruta per a les dècades vinents per abordar l’emergència climàtica. De forma resumida els compromisos aprovats són aquests:
Aprovació del pressupost de carboni presentat pel Govern pel quinquenni 2026-2030 de 161,6 Mt (Milions de tones) de CO2 equ., que significa reduir les emissions contaminants el 2030 en un 31% respecte a la data de referència de 1990 (equival a la reducció d’un 5% anual)
Obligació del Govern a presentar el darrer trimestre de cada any, un informe del progrés de les emissions i del grau de compliment del pressupost vigent.
Aprovació durant el tercer trimestre del 2026 del pressupost de carboni per als quinquennis 2031-2035 i 2035-2040, així com el pressupost total de carboni de 482 Mt per arribar al nivell de carboni net zero al 2050. Aquests valors es basaran en la proposta de pressupostos de carboni calculats pel Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic.
Modificació durant el primer trimestre del 2026 de la Llei del canvi climàtic perquè els pressupostos siguin vinculants més enllà dels cicles electorals i s’hagin de presentar amb una periodicitat quinquennal.
Preveure els recursos necessaris perquè el Comitè d’Experts pugui exercir plenament les seves funcions.
Establir l’obligació que totes les grans infraestructures de mobilitat, logística o aeroportuàries disposin, com a condició indispensable per ser autoritzades, d’un informe preceptiu i vinculant de compatibilitat amb els pressupostos de carboni i amb els objectius de la llei.
Què significa un pressupost de carboni?
L’Acord de París va marcar el límit màxim d’emissions GEI que el món pot abocar a l’atmosfera per no superar els 1,5ºC de temperatura. Aquesta xifra absoluta s’ha de repartir entre tots els països segons uns criteris fixats de justícia climàtica (responsabilitat històrica, capacitat…). El pressupost de carboni és la quantitat màxima d’emissions que un país determinat pot generar si s’ha compromès amb l’Acord de París. Com més emissions generem, més ràpid gastarem aquesta bossa de permisos d’emissió que ens corresponen. Per això es parla de pressupost de carboni, perquè funciona de la mateixa manera que els pressupostos econòmics.
El gràfic 1 ens dona una idea del pressupost de carboni que Catalunya té per arribar al compromís internacional d’emissions netes zero el 2050. Les emissions residuals que es puguin generar a partir d’aquesta data, hauran de poder-se compensar mitjançant els embornals naturals (sòl, vegetació, oceans…) o mitjançant tecnologies de captura i emmagatzematge, suposant que estiguin prou madures tan tècnica com econòmicament.
Si continuéssim emetent gasos d’efecte ivernacle amb la mateixa quantitat que ho hem fet al darrer any, en vuit anys ja hauríem exhaurit tot el nostre pressupost. D’aquí la urgència en fer canvis radicals i ràpids en el nostre model econòmic. Ja podem intuir que aquests canvis no tenen res de fàcil.
Fig. 1 Gràfic de les emissions GEI de Catalunya del període 2021-2025 (estimació) i del pressupost de carboni que ens quedarà per arribar a 2050.Font: elaboració pròpia
Quines conseqüències poden comportar aquests compromisos?
Els pressupostos de carboni venen acompanyats d’un desglossament per sectors, en funció de la capacitat estimada de reducció d’emissions de cadascun. Hi ha sectors, com l’industrial que ja han començat a reduir les seves emissions. En comparació, altres sectors com el de la mobilitat o el residencial encara no han començat a fer els deures. El gràfic 2 és ben explícit. L’electrificació de tots els sectors i l’ús de les tecnologies més eficients, acompanyades de l’expansió de les energies renovables significarà un pas de gegant, però en caldran més. Caldran mesures que ajudin els ciutadans a tenir comportaments més estalviadors en el seu consum diari d’energia, i en aquest objectiu l’administració té un paper fonamental. Ajudar significa, per exemple, impulsar les rehabilitacions energètiques dels edificis o disposar d’un sistema fiable i robust de transport públic que pugui ser una alternativa real a l’ús del cotxe particular. Significa planificar menys carreteres i més trens i autobusos. Significa la promoció del carsharing. Implica substituir avions per trens, etc. Per això és tan important que cada projecte d’una nova infraestructura vagi acompanyat de l’avaluació del seu impacte en la reducció petjada de carboni.
Gràfic 2. Emissions GEI de Catalunya 1990-2023 per sectorsFont: Inventari d’emissions de GEI a Catalunya
El pressupost de carboni pel període 2026-2030, presentat pel Govern
Cada pressupost de carboni explicita les fites de reducció d’emissions per cada sector econòmic. El Govern ha presentat en aquesta sessió parlamentària, el seu pla de reducció d’emissions pel període 2026-2030 (Gràfics 3 i 4) que, si es compleix, permetrà arribar a la reducció del 31% d’emissions GEI, força lluny de la recomanació del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic que proposaven per aquest mateix període una reducció del 42%. Deduïm doncs que tot l’esforç que deixem de fer en aquest primer quinquenni l’haurem d’afegir a l’esforç que ens tocarà fer el quinquenni següent.
Gràfic 3 Pressupost de carboni Catalunya 2026-2030 per sectors, presentat pel GovernGràfic 4 Reducció anual en Mt de CO2 equ. prevista per cada sector durant el període 2026-2030
A quines conclusions arribem?
Els catalans podem felicitar-nos d’aquests acords parlamentaris per establir el nostre pressupost de carboni i marcar així el full de ruta de descarbonització de Catalunya. Ara caldrà que aquests compromisos s’integrin a la Llei catalana del canvi climàtic perquè siguin vinculants. Una vegada entès el repte que signifiquen, ens caldrà acordar com a societat les accions que haurem d’emprendre per complir-los. Accions que comportaran un canvi de tendències i de criteris respecte dels que han regit l’economia fins avui. Si seguim pel mateix camí que fins ara, tot el que s’ha aprovat al Parlament quedarà en paper mullat. Tots hem de prendre consciència que complir amb els pressupostos de carboni requerirà un esforç i un compromís per part de tothom, no només polític, també empresarial i ciutadà. Comencem a parlar-ne?
