Rodalies. Plural de rodalia. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, Terreny i conjunt de localitats que formen els voltants, el districte, d’una població, d’una parròquia, etc. És a dir, proximitat, connexió, vinculació. Serà per això que es va optar per aquest nom a l’hora de denominar el servei ferroviari que interconnecta Barcelona amb les seves corones metropolitanes, unes corones que, any rere any, guanyen població i extensió; segons l’Institut Metròpoli, unes 51.000 persones migraran cap a altres àrees urbanes dins de la mateixa regió metropolitana de Barcelona. A més, l’Institut d’Estadística de Catalunya (IdesCat) assenyala que, l’any 2022, es van produir 272.971 canvis de residència entre localitats en què 13.599 residents s’han mudat a municipis no urbans. Ens trobem, doncs, en un escenari en què les persones s’allunyen de la gran ciutat fent-la més extensa i on, en conseqüència, es necessita una hiperconnectivitat que va més enllà d’una visió a curt termini. Precisament, una de les infraestructures que ens ha de proporcionar aquesta interconnexió, Rodalies, no fa la seva funció i aquí ens trobem amb un greu problema de ciutat i de país. Avui dia, les Rodalies ens empeny al caos, la incertesa i la impuntualitat que, en el plànol mental, ens produeix ansietat per no arribar a la feina, nerviosisme per no ser puntuals a un examen i estrès per no poder organitzar-nos al llarg de la jornada.
En una societat hiperestimulada i hiperactiva, qualsevol minut perdut de camí a la feina, estudis o vida social és una frustració. Però, com podem mesurar l’impacte en la salut mental de la nefasta gestió de les Rodalies de Catalunya? Això es va preguntar Plataforma Dignitat a les Vies i ho va comunicar a la Universitat Rovira Virgili, qui es va fer seu el repte d’estudiar-ho. S’espera que els resultats es publiquin a principis d’aquest estiu. Tot apunta, com és d’esperar, que el mal funcionament del servei té un impacte negatiu en la salut mental dels seus 130 milions d’usuaris anuals. Simplement amb aparèixer en una andana de qualsevol estació ja n’hi ha prou: vagons atapeïts, cares d’angoixa, incertesa o incredulitat i actituds nervioses i impulsives. Les queixes pel mal funcionament de Rodalies a la Síndica de Greuges, des de principi d’any, han augmentat un 148% en comparació amb tot l’any passat. La raó és que, de la manca d’inversions constant des de fa anys i la priorització de l’AVE enfront de les Rodalies ens aboca a un servei que disfuncional.
La mala gestió de les Rodalies és un problema de Barcelona i de la seva metròpoli, òbviament, però també de tot el país i de la seva administració. Cal articular Catalunya amb unes infraestructures adients, accessibles a tota la ciutadania i adaptades als reptes econòmics, socials, culturals i mediambientals del s. XXI. Sense un bon servei ferroviari, no hi ha avenç o futur.
